La falta d’escorxadors a Lleida, un llast competitiu per als productors de porcs lleidatans respecte als de la resta de Catalunya

La escassa capacitat de sacrifici dels d’escorxadors lleidatans respecte a altres zones productores de porcs a Catalunya com Barcelona o Girona esdevé un seriós entrebanc competitiu per als ramaders lleidatans que els hi costa, aproximadament, un set milions d’euros a l’any.

Malgrat la posició de lideratge dels productors de porcs lleidatans pel que fa al número d’animals produïts, més de 4 milions al 2017, continuen patint, com si es tractés d’un mal endèmic, un acusat defícit respecte al número d’escorxadors i la seva capacitat de sacrifici per fer front a aquest volum d’animals. Aquest fet provoca als ramaders lleidatans tot un seguit de despeses i descomptes afegits, derivats de la major distància a l’hora de desplaçar els porcs als escorxadors, que es tradueixen en una clara pèrdua de competitivitat respecte a altres ramaders catalans.

Segons l’informe econòmic del sector publicat per la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació els ramaders lleidatans van cobrar en 2017 de mitja 1,6 cèntims d’euro menys per quilo que els seus veïns de Barcelona o Girona. Aquesta situació no és nova i esdevé un desavantatge competitiu que s’arrossega des de fa molts anys i que en moments on el preu no vagi a favor de la producció pot posar en perill els resultats econòmics i viabilitat de les granges lleidatanes.

L’informe redactat per part de la conselleria destaca que al 2017 els resultats econòmics van ser positius per al sector porcí català en una mitjana de 17,8 cèntims d’euro per quilo a les comarques lleidatanes i dels 19.3 a la resta de Catalunya. Així mateix, es determina que el cost de producció d’un quilo de porc viu a Lleida l’any passat es va situar en 1,028 cèntims d’euro, mentre que a Barcelona i Girona es va situar en 1,029. Pel que fa al preu de venda, els productors lleidatans van vendre el quilo viu a una mitjana de 1,206 euros davant dels 1,222 de les altres províncies.

Malgrat la carència endèmica d’escorxadors a Lleida, en primera instància, no es preveuen inversions específiques, al menys de caràcter públic, per pal·liar aquest dèficit. Per contra, a diferència del que passa a les comarques de Ponent, a la veïna Osca, que està apostant amb molta força pel sector porcí, s’estan anunciant importants inversions en poblacions com Fraga i Binèfar o Épila, en aquest cas, a càrrec la lleidatana Bon Àrea.

Article diari Segre falta d’escorxadors a Lleida

 

 

Unió de Pagesos defensa que el sector ha de mantenir els nivells de qualitat sanitària del bestiar porcí per assegurar els bons rendiments de les granges catalanes

Unió de Pagesos estima que el primer semestre del 2018 les granges de porc aconseguiran un marge positiu, malgrat el preu de venda a llotja és inferior, amb uns 16 cèntims menys per quilo de mitjana que al del 2017, de fet, el preu del porc a l’inici de la temporada estiuenca és el més baix de la dècada. Amb tot, els rendiments oferiran un balanç positiu perquè el preu de cost serà similar al de l’any passat. La mitjana del preu de Mercolleida durant el primer semestre ha estat de 1,12€/kg carn, i el cost de producció s’estima 1,03 €/kg, amb això el marge que obtindria el productor seria de quatre cèntims.

El darrers anys hi ha una millora constant de la competitivitat de les granges catalanes porcines fins a assolir un bon rendiment (balanç cost i resultat). Segons les dades de SIP Consultors, l’índex de conversió (quilos de pinso per aconseguir un kg de carn) ha millorat en els darrers 5 anys, passant de 2,83 a 2,67 en cicle tancat, així com el nombre de garrins per truja que ha passat de 24,6 fins a 27 en el mateix període.

Per a Unió de Pagesos, l’aposta del sector ha de ser la de mantenir els nivells de qualitat sanitària del bestiar porcí per assegurar els bons rendiments de les granges catalanes. Aquesta qualitat s’ha aconseguit mitjançant el benestar animal i el bon maneig a les granges, cosa que redueix l’ús dels antimicrobians, un camí a seguir.

En la línia d’assegurar la qualitat sanitària, caldria un equilibri entre les granges de mares i d’engreix. En els últims anys s’havia aconseguit aquest equilibri i no era necessari importar garrins de fora de l’Estat espanyol, però aquesta situació està canviant i durant el primer semestre s’observa un fort increment d’importacions, amb el risc sanitari que comporta el moviment d’animals.

Unió de Pagesos reclama reforçar els protocols de moviments bestiar entre estats membres i de fora de la Unió Europea. En aquests sentit, valora positivament la prohibició europea de moure porcs senglars entre estats membres.

Un cop garantida la bona qualitat sanitària, el sector porcí català podrà mantenir el nivell d’exportació i millorar el consum intern. Segons les dades de l’Observatori del porcí, l’exportació estatal de carn augmenta un 155% des del 2005 al 2016, aconseguint ser el tercer país amb una exportació més alta. Catalunya exporta el 60% de la producció que es fa Espanya. En canvi, el consum de carn de porc, només a Catalunya, ha baixat, va passar de poc més de 12 quilos per persona a l’any, el 2006, a poc més de 10 quilos per persona, el 2017.

En un altre ordre de coses, Unió de Pagesos demana celeritat en la publicació del nou decret de fertilització i dejeccions consensuat amb el sector per millorar-ne la gestió i posar fi a la inseguretat jurídica dels ramaders. D’altra banda, no està d’acord amb l’aplicació dels criteris de juny de 2016 de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en la tramitació ambiental d’establiments ramaders de l’Annex I i que, a partir del 15 d’agost de 2018, aplicarà també als expedients de granges d’annex II i III. D’acord amb aquests criteris, l’ACA informa desfavorablement als nous expedients d’activitats ramaderes que suposin un increment en la càrrega de nitrogen aplicada en municipis compresos en zones vulnerables, sense tenir en compte els supòsits en què es permet l’ampliació o les granges noves a la normativa vigent (Decret 136/2009).