Reunió del treball amb el president del COPA-COGECA

El passat divendres 28 de juny, Antonio Tavares, president de l’àrea del sector porcí COPA COGECA, entitat representant de les organitzacions agràries europees,  acompanyat d’una representació de la Federació Portuguesa d’Associacions de Criadors de Porcs, encapçalada pel seu director, Víctor Merino, van compartir unes hores amb nosaltres per conèixer de primera ma el nostre funcionament com a cooperativa, així com el treball dut a terme a les plantes de tractament de dejeccions ramaderes VAG i Tracjusa.

Les oficines del GAP SCCL a Juneda van acollir el passat divendres aquesta interessant trobada amb alguns dels principals representants del sector porcí de Portugal (FPAS). En el decurs de la reunió, Eduard Cau i Mónica Jiménez, president i gerent del GAP Cooperativa respectivament, van explicar a la delegació diferents qüestions vinculades amb els serveis prestats per part de la cooperativa al conjunt dels seus socis i sòcies;  així com altres aspectes vinculats amb la gestió i tractament de les dejeccions ramaderes.

Sens dubte una trobada força interessant i profitosa per ambdues parts. Cal destacar que el COPA-COGECA, és l’entitat representant de les organitzacions agràries europees per a les relacions entre les autoritats comunitàries i els representants del sector agrícola. El portuguès Antonio Tavares és, actualment, el president del Grup de Treball del Porcí del COPA- COGECA

Aprovat el nou decret de gestió de la fertilització del sól i de les dejeccions ramaderes

La Generalitat de Catalunya ha aprovat en el dia de avuí aquest nou decret que aprofundeix en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs i el treball per una fertilizació d’excel·lència. El nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes ha estat treballat i concertat amb el sector.

L’objectiu de la nova normativa és assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i el seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat.

Seguint la línia de treball que estem aplicant en els darrers anys, el Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

Una oportunitat per revaloritzar les dejeccions

La nova normativa busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats.

Amb aquest objectiu, fa més de 15 anys que la Generalitat treballa en la investigació i l’experimentació de camp i ofereix assessorament a les explotacions per a la correcta gestió de les dejeccions.

L’aplicació pràctica del model de gestió

En origen a la granja, l’objectiu és reduir el volum de fems i purins, així com del nitrogen i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar i l’ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d’emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l’exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera.

En destí, garantir una fertilització d’excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Actualment ja tenim una normativa que prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s’ha establert un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar.

Per tal de minimitzar les molèsties, es revisen i s’escurcen els períodes d’aplicació i enterrat, i es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana.

Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir-ne la traçabilitat.

D’altra banda, per a garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 km (a 5 km dos anys després de la publicació del Decret), o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L’ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància.

Limitacions a l’increment de bestiar en zones vulnerables

Pel que fa a l’increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV) amb un Índex de Càrrega Ramadera (ICR) superior a 0,8, s’estableix que només és possible  mitjançant l’exportació de nutrients fora de la ZV o amb el creixement de la superfície agrícola per part de l’explotació ramadera. En aquestes zones, el decret determina que s’assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referència, que és el màxim que podran aplicar a les zones vulnerables. Tot plegat amb l’objectiu de permetre la sostenibilitat de les explotacions agràries. 

 

La normativa també estableix una moratòria absoluta, fins a dos anys de la publicació del Decret, per a noves granges i ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un ICR superior a l’1,2.

Vers un sistema de gestió més eficient

La necessitat d’assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etc.) i, en general, dels fertilitzants (dejeccions ramaderes, compost, fangs de depuradora, fertilitzants minerals, etc.), per tal d’evitar la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries ha portat a desenvolupar diversa normativa per part de la Generalitat.

Amb aquest mateix objectiu, el Govern, des de l’any 2013, va impulsar un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes, mitjançant el Pla Estratègic de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes. Aquest Pla proposa actuacions tant a nivell de granja com a nivell de l’aplicació al camp dels fertilitzants i a nivell dels diferents tractaments de les dejeccions ramaderes, per tal de fomentar una producció sostenible.

Aquest Pla Estratègic establia la modificació del decret existent (136/2009) i amb el present Decret es fa un pas endavant, revisant i actualitzant la normativa vigent a tot Catalunya, amb un programa d’actuació reforçat en les zones vulnerables per nitrats, en línia amb els requeriments de la Directiva Nitrats i la Directiva Marc de l’Aigua.

D’altra banda, el sector compta també des del 2013, amb el suport i l’assessorament de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes, una eina específica del Departament, dedicada al foment i la transferència tecnològica en aquesta matèria. Amb l’aprovació del nou decret, es potencia l’estructura d’aquesta Oficina.

En l’àmbit de l’assessorament, el Govern va crear el Grup d’Experts en Sistemes de Tractament de Dejeccions Ramaderes, que amb el nou decret es consolida,  atès que contínuament apareixen novetats en aquest àmbit, i cal disposar de valoracions cientificotècniques objectives. 

Font d’informació DARP

 

Altres enllaços d’interès

Dejeccions ramaderes i fertilitzants nitrogenats

Life futur agrari

Oficina de fertilització

Traçabilitat GPS en fertilització

Cap a la fertilització d’excel·lència

El passat dilluns 1 de juliol va tenir lloc una nova edició del programa Catalunya Futur, promogut per La Vanguardia, un debat que en aquesta ocasió va tractar sobre la fertilització d’excel·lència. Millorar la gestió de les dejeccions ramaderes esdevé clau per al futur del sector agrícola català, en aquest programa, emès via streaming, es parla en profunditat sobre aquesta qüestió.

 

Cal recordar que aquesta setmana s’aprovarà el decret que pretén assegurar la qualitat del sòl i de les aigües subterrànies de Catalunya, i al mateix temps garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles.

Aquest debat de Catalunya Futur sobre la fertilització d’excel·lència està moderat per la periodista Mònica Hernàndez. Comptarà amb la presència d’alguns dels més distingits experts en el sector a Catalunya.

Ponents d’aquest programa 

Aquest debat de Catalunya Futur sobre la fertilització d’excel·lència està moderat per la periodista Mònica Hernàndez. 

  • Teresa Jordà, Consellera del Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación de la Generalitat de Catalunya.
  • Elisenda Guillaumes, Directora general de la Dirección General de Agricultura y ganadería el DARP. Generalitat de Catalunya
  • Marti Costal, agricultor y presidente de la Asociación de productores de agricultura extensiva de Girona. Jafre.
  • Francesc Domingo, especialista en fertilitzación orgánica de los cultivos. IRTA-Fundació Mas Badia. La Tallada d’Empordà.
  • Josep Mª Pijuan, asesor agrario y ganadero. Lleida.
  • Miquel Serra, empresario y ganadero. Alcarràs.

Font d’informació La Vanguardia

GAP Cooperativa, compromesos amb les persones i el territori

Des de la seva constitució com a Cooperativa el passat 1 d’abril, Gestió Agroramadera de Ponent ha intensificat la signatura de diferents acords de col·laboració amb entitats, associacions, clubs esportius, culturals, etc. de la comarca de les Garrigues com els signats amb l’Associació Tastavins de Juneda, organitzadors de la primera Fira Tastavins celebrada el passat dissabte, amb un gran èxit organitzatiu i de participació, o del Festival de Música de Juneda Els Rentadors, que ens portarà una programació de quatre interessants concerts a celebrar a Juneda tots els divendres del mes de juliol. Amb motiu de la celebració de la Revetlla de Sant Joan de Juneda, també vam col·laborar de manera activa amb la Penya Ullà, encarregada d’animar aquesta nit tan especial.

Les AMPES de la ZER de Puiggròs i de Juneda també van ser objecte, novament de la col·laboració del GAP Cooperativa; en aquesta ocasió, vam aportar el nostre granet de sorra en la celebració de les seves festes de final de curs.

Foto signatura conveni col·laboració AMPA ZER Puiggròs

Concert del grup AVSTRAL a la festa de final de curs organitzada per l’AMPA de l’escola de Juneda

Precisament, a la festa de fi de curs de l’AMPA de Juneda va participar el grup de música garriguenc AVSTRAL, amb el qual també vam col·laborar amb motiu de l’edició del seu primer disc titolat “Teoria de l’Evolució”, del qual ja s’han publicat un parell dels videoclips de les cançons “Abril” i “Teoria de l’Evolució”, que dona nom al disc També, per part de la nostra cooperativa es va donar suport a la Colla Infantil dels Diables de Juneda per la celebració de la seva festa.