Reunió del treball amb el president del COPA-COGECA

El passat divendres 28 de juny, Antonio Tavares, president de l’àrea del sector porcí COPA COGECA, entitat representant de les organitzacions agràries europees,  acompanyat d’una representació de la Federació Portuguesa d’Associacions de Criadors de Porcs, encapçalada pel seu director, Víctor Merino, van compartir unes hores amb nosaltres per conèixer de primera ma el nostre funcionament com a cooperativa, així com el treball dut a terme a les plantes de tractament de dejeccions ramaderes VAG i Tracjusa.

Les oficines del GAP SCCL a Juneda van acollir el passat divendres aquesta interessant trobada amb alguns dels principals representants del sector porcí de Portugal (FPAS). En el decurs de la reunió, Eduard Cau i Mónica Jiménez, president i gerent del GAP Cooperativa respectivament, van explicar a la delegació diferents qüestions vinculades amb els serveis prestats per part de la cooperativa al conjunt dels seus socis i sòcies;  així com altres aspectes vinculats amb la gestió i tractament de les dejeccions ramaderes.

Sens dubte una trobada força interessant i profitosa per ambdues parts. Cal destacar que el COPA-COGECA, és l’entitat representant de les organitzacions agràries europees per a les relacions entre les autoritats comunitàries i els representants del sector agrícola. El portuguès Antonio Tavares és, actualment, el president del Grup de Treball del Porcí del COPA- COGECA

Aprovat el nou decret de gestió de la fertilització del sól i de les dejeccions ramaderes

La Generalitat de Catalunya ha aprovat en el dia de avuí aquest nou decret que aprofundeix en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs i el treball per una fertilizació d’excel·lència. El nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes ha estat treballat i concertat amb el sector.

L’objectiu de la nova normativa és assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i el seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat.

Seguint la línia de treball que estem aplicant en els darrers anys, el Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

Una oportunitat per revaloritzar les dejeccions

La nova normativa busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats.

Amb aquest objectiu, fa més de 15 anys que la Generalitat treballa en la investigació i l’experimentació de camp i ofereix assessorament a les explotacions per a la correcta gestió de les dejeccions.

L’aplicació pràctica del model de gestió

En origen a la granja, l’objectiu és reduir el volum de fems i purins, així com del nitrogen i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar i l’ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d’emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l’exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera.

En destí, garantir una fertilització d’excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Actualment ja tenim una normativa que prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s’ha establert un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar.

Per tal de minimitzar les molèsties, es revisen i s’escurcen els períodes d’aplicació i enterrat, i es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana.

Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir-ne la traçabilitat.

D’altra banda, per a garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 km (a 5 km dos anys després de la publicació del Decret), o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L’ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància.

Limitacions a l’increment de bestiar en zones vulnerables

Pel que fa a l’increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV) amb un Índex de Càrrega Ramadera (ICR) superior a 0,8, s’estableix que només és possible  mitjançant l’exportació de nutrients fora de la ZV o amb el creixement de la superfície agrícola per part de l’explotació ramadera. En aquestes zones, el decret determina que s’assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referència, que és el màxim que podran aplicar a les zones vulnerables. Tot plegat amb l’objectiu de permetre la sostenibilitat de les explotacions agràries. 

 

La normativa també estableix una moratòria absoluta, fins a dos anys de la publicació del Decret, per a noves granges i ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un ICR superior a l’1,2.

Vers un sistema de gestió més eficient

La necessitat d’assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etc.) i, en general, dels fertilitzants (dejeccions ramaderes, compost, fangs de depuradora, fertilitzants minerals, etc.), per tal d’evitar la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries ha portat a desenvolupar diversa normativa per part de la Generalitat.

Amb aquest mateix objectiu, el Govern, des de l’any 2013, va impulsar un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes, mitjançant el Pla Estratègic de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes. Aquest Pla proposa actuacions tant a nivell de granja com a nivell de l’aplicació al camp dels fertilitzants i a nivell dels diferents tractaments de les dejeccions ramaderes, per tal de fomentar una producció sostenible.

Aquest Pla Estratègic establia la modificació del decret existent (136/2009) i amb el present Decret es fa un pas endavant, revisant i actualitzant la normativa vigent a tot Catalunya, amb un programa d’actuació reforçat en les zones vulnerables per nitrats, en línia amb els requeriments de la Directiva Nitrats i la Directiva Marc de l’Aigua.

D’altra banda, el sector compta també des del 2013, amb el suport i l’assessorament de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes, una eina específica del Departament, dedicada al foment i la transferència tecnològica en aquesta matèria. Amb l’aprovació del nou decret, es potencia l’estructura d’aquesta Oficina.

En l’àmbit de l’assessorament, el Govern va crear el Grup d’Experts en Sistemes de Tractament de Dejeccions Ramaderes, que amb el nou decret es consolida,  atès que contínuament apareixen novetats en aquest àmbit, i cal disposar de valoracions cientificotècniques objectives. 

Font d’informació DARP

 

Altres enllaços d’interès

Dejeccions ramaderes i fertilitzants nitrogenats

Life futur agrari

Oficina de fertilització

Traçabilitat GPS en fertilització

Cap a la fertilització d’excel·lència

El passat dilluns 1 de juliol va tenir lloc una nova edició del programa Catalunya Futur, promogut per La Vanguardia, un debat que en aquesta ocasió va tractar sobre la fertilització d’excel·lència. Millorar la gestió de les dejeccions ramaderes esdevé clau per al futur del sector agrícola català, en aquest programa, emès via streaming, es parla en profunditat sobre aquesta qüestió.

 

Cal recordar que aquesta setmana s’aprovarà el decret que pretén assegurar la qualitat del sòl i de les aigües subterrànies de Catalunya, i al mateix temps garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles.

Aquest debat de Catalunya Futur sobre la fertilització d’excel·lència està moderat per la periodista Mònica Hernàndez. Comptarà amb la presència d’alguns dels més distingits experts en el sector a Catalunya.

Ponents d’aquest programa 

Aquest debat de Catalunya Futur sobre la fertilització d’excel·lència està moderat per la periodista Mònica Hernàndez. 

  • Teresa Jordà, Consellera del Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación de la Generalitat de Catalunya.
  • Elisenda Guillaumes, Directora general de la Dirección General de Agricultura y ganadería el DARP. Generalitat de Catalunya
  • Marti Costal, agricultor y presidente de la Asociación de productores de agricultura extensiva de Girona. Jafre.
  • Francesc Domingo, especialista en fertilitzación orgánica de los cultivos. IRTA-Fundació Mas Badia. La Tallada d’Empordà.
  • Josep Mª Pijuan, asesor agrario y ganadero. Lleida.
  • Miquel Serra, empresario y ganadero. Alcarràs.

Font d’informació La Vanguardia

GAP Cooperativa, compromesos amb les persones i el territori

Des de la seva constitució com a Cooperativa el passat 1 d’abril, Gestió Agroramadera de Ponent ha intensificat la signatura de diferents acords de col·laboració amb entitats, associacions, clubs esportius, culturals, etc. de la comarca de les Garrigues com els signats amb l’Associació Tastavins de Juneda, organitzadors de la primera Fira Tastavins celebrada el passat dissabte, amb un gran èxit organitzatiu i de participació, o del Festival de Música de Juneda Els Rentadors, que ens portarà una programació de quatre interessants concerts a celebrar a Juneda tots els divendres del mes de juliol. Amb motiu de la celebració de la Revetlla de Sant Joan de Juneda, també vam col·laborar de manera activa amb la Penya Ullà, encarregada d’animar aquesta nit tan especial.

Les AMPES de la ZER de Puiggròs i de Juneda també van ser objecte, novament de la col·laboració del GAP Cooperativa; en aquesta ocasió, vam aportar el nostre granet de sorra en la celebració de les seves festes de final de curs.

Foto signatura conveni col·laboració AMPA ZER Puiggròs

Concert del grup AVSTRAL a la festa de final de curs organitzada per l’AMPA de l’escola de Juneda

Precisament, a la festa de fi de curs de l’AMPA de Juneda va participar el grup de música garriguenc AVSTRAL, amb el qual també vam col·laborar amb motiu de l’edició del seu primer disc titolat “Teoria de l’Evolució”, del qual ja s’han publicat un parell dels videoclips de les cançons “Abril” i “Teoria de l’Evolució”, que dona nom al disc També, per part de la nostra cooperativa es va donar suport a la Colla Infantil dels Diables de Juneda per la celebració de la seva festa.

 

La Nova Tracjusa, un projecte sostenible i de futur per al tractament dels purins generats a les granges del GAP SCCL

Les oficines del Gestió Agroramadera de Ponent han acollit avui una trobada amb els mitjans de comunicació amb motiu de la reobertura de la planta TRACJUSA, després de 5 sense entrar purins, i la presentació del projecte de la Nova Tracjusa, arran de la resolució de l’OGAU, que avala la viabilitat mediambiental del projecte. Per Eduard Cau, president del GAP, la posada en marxa del projecte esdevé clau per garantir el tractament dels purins d’una manera molt més eficaç i sostenible, tant a nivell mediambiental com econòmic, que amb l’actual sistema.

Després de varis mesos de posada a punt de la instal·lació i una inversió superior al milió d’euros, la planta d’assecatge de purins Tracjusa torna a assecar purins, tot i que fins a mitjans del mes de juliol no ho farà a ple rendiment; és a dir, tractant uns 300 m3 diaris, quelcom més de 90.000 m3 anuals.

Actualment, les plants utilitzen com a principal combustible el gas natural per la generació de la calor necessària per al procés d’assecatge dels purins; produint alhora energia elèctrica mitjançant un sistema de cogeneració pel qual es reben les primes de l’Estat, sense les quals no serien viables aquestes plantes. Les dues plantes de tractament de purins de Juneda, Tracjusa com VAG, són propietat única del GAP SCCL.

Històricament pel que fa a la viabilitat econòmica, aquestes instal·lacions sempre han tingut una certa incertesa, per la necessitat de disposar d’una ajuda econòmica a la producció. L’any 2014 el canvi regulatori, amb la retallada de les ajudes, va representar el tancament del total de les instal·lacions de l’Estat. Tot i que la legislació actual les permet treballar, aquesta situació limita de manera substancial la capacitat inversora i de millora de les plantes; aquest fet i la necessitat d’adequar la gestió de fems i purins a la realitat social actual, va fer que els responsables del GAP iniciessim, fa més de quatre anys, la recerca d’alternatives viables i sostenibles per millorar l’actual model d’assecatge de purins amb gas natural, materialitzades al projecte de la Nova Tracjusa.

En aquest sentit, Eduard Cau, president del GAP SCCL; ha explicat que després de valorar diferents opcions i visitar divereses instal·lacions, es va optar pel projecte de la Nova Tracjusa com el més adequat per les necessitats dels socis del GAP i les característiques del territori. Cal recordar que a començaments d’aquest mes de juny aquest projecte -que consisteix, bàsicament, en la substitució de la font de calor de la planta, ara amb gas natural, per un gas de síntesi obtingut a partir de la gasificació de Combustibles Derivats de Residus Sòlids Urbans (CDR), una vegada higienitzats i estabilitzats- va rebre, encara que de manera provisional, la resolució favorable de l’autorització ambiental. “L’actual sistema de funcionament de Tracjusa, que com a molt té una vida útil fins a 2026, tot i que és vàlid i compleix amb la seva funció, no ens permet realitzar inversions a llarg termini. El marc legal és molt inestable; per això cal desenvolupar alternatives com la Nova Tracjusa, que ens donarà molta més autonomia i independència econòmica per millorar d’una manera exponencial els sistemes de tractament de les dejeccions ramaderes, no tan sols per convertir-les en adobs orgànics de qualitat, també per implementar altres millores com tractar els purins de manera que a l’aplicar-los als camps de conreu no facin pudor. Sens dubte, el projecte de Nova Tracjusa millora en tots els aspectes a l’actual”.

Per altra banda, el president del GAP SCCL ha destacat que la Nova Tracjusa presenta, respecte a l’actual model, grans avantatges especialment pel que fa a l’impacte mediambiental, tal i com va quedar palès a l’Estudi que va realitzar el Doctor Ramon Folch. A més, gràcies a la utilització dels RSU com a combustible per la generació de calor per assecar els purins, evitarem, tal i com ho determina la normativa de la Unió Europea, que milers de tones d’aquests residus acabin als abocadors, realitzant així una significativa tasca de revalorització d’un producte que acabaria sota terra generant problemes de futur”. En primera instància, la previsió és que la procedència dels RSU arribi de la planta de Montoliu. “La Nova Tracjusa ens permetrà un millor aprofitament energètic i una major independència econòmica. Un fet determinant, ja que els ingressos generats per la planta es podran reinvertir en la millora dels processos del tractament dels purins i en altres projectes de caràcter social, cultural, esportiu, etc. vinculats directament amb el territori ”.

Tal i com ho van decidir el passat 26 de juny els socis del GAP SCCL en el decurs de la seva primera Assemblea General Ordinària, es continuarà amb la tramitació del projecte de la Nova Tracjusa, a l’espera de rebre la proposta definitiva d’autorització ambiental.

L’execució del projecte requereix d’una inversió aproximada de 7 milions d’euros, dels quals 3 anirien destinats al sistema de neteja dels fums generats de la combustió dels Residus Sòlids Urbans “Per nosaltres és bàsic que aquest projecte sigui totalment respectuós amb les persones i el medi ambient. Tots els estudis i resolucions així ho avalen. Val a dir que la planta no la gestionarà cap multinacional o una empresa sense arrels al territori. El GAP serà el responsable directe de la seva gestió; la nostra cooperativa està formada per persones, per famílies, treballadors que vivim al territori, com els nostres veïns, amics… De cap manera volem hipotecar el futur de ningú. El projecte de la Nova Tracjusa ens garanteix això; fins i tot, és un projecte molt més segur i amb menor impacte ambiental que l’actual”, ha manifestat Jordi Armengol, membre de la junta directiva del GAP i president de Tracjusa.

En el decurs d’aquesta trobada amb els mitjans de comunicació, Eduard Cau, ha destacat el compromís d’aquesta cooperativa amb les persones i el territori, destacant que actualment s’està col·laborant d’una manera directa amb un gran nombre d’entitats socials, culturals, esportives, associacions, etc. de les Garrigues. Així mateix, ha avançat la voluntat del GAP SCCL de crear properament una fundació que tindrà com a principal objectiu donar suport econòmic a projectes d’economia real de les Garrigues que generin recursos, treball i ajudin a fixar la població a la comarca.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dades d’interès

 

  • L’1 d’abril de 2019 Gestió Agroramadadera de Ponent (abans una associació) es va constituir formalment com a cooperativa
  • La cooperativa compta amb 140 socis
  • VAG i Tracjusa són propietat única del GAP SCCL
  • La vida útil de les plantes, d’acord a l’actual sistema de cogeneració d’energia, és fins a 2026 en el cas de Tracjusa i 2029 en el cas de VAG
  • Les plantes, a ple rendiment, produeixin al voltant de 9.000 tones d’adob orgànic de qualitat, resultant del procés d’assecatge dels excedents de purins
  • La producció anual de purins del conjunt de granges dels socis del GAP és de 450.000 m3
  • A ple rendiment, amb l’actual model, les plantes VAG i Tracjusa tenen una capacitat d’assecatge de purins d’uns 90.000 a 100.000 m3 a l’any
  • Cadascuna compta amb una mitja de 20 treballadors i treballadores, la major part, llocs de treball qualificats.
  • La producció anual de cada planta és d’uns 120.000.000 KW
  • Cada planta també produeix biogàs que serveix, en aquests moments, per la producció de més de 6.000.000 kW a l’any
  • La reobertura de la planta Tracjusa, després del seu tancament perla retallada a les primes de l’Estat, ha suposat una inversió superior a 1 milió d’euros a cada instal·lació
  • La creació de la Nova Tracjusa suposarà una inversió propera als 7 milions d’euros, 3 dels quals es destinaran als sistemes de seguretat i neteja dels fums generats de la combustió dels RSU

 

 

Reunió informativa a la seu del GAP amb una representació de Borges per la República

Diferents membres de la junta directiva del GAP SCCL, encapçalats per Eduard Cau, el seu president, van mantenir el passat dilluns a les oficines del GAP una trobada informativa amb una representació de Borges per la República, amb el projecte de la Nova TRACJUSA com principal tema de la reunió. Cal recordar, que als darrers anys, el GAP ha mantingut un gran número de trobades i reunions informatives amb diferents formacions polítiques, entitats, etc. per tal d’explicar, en primera persona l’origen, la trajectòria i els projectes que des del GAP Cooperativa es promouen per tirar endavant l’activitat ramadera de la comarca.

Durant la trobada, que va transcórrer en un to de cordialitat tot i la diferència de criteris, vam tindre l’oportunitat d’explicar als representants de Borges per la República la trajectòria i els reptes de present i futur del GAP SCCL. El projecte de Nova Tracjusa, que des de la setmana passada compte amb la resolució provisional favorable de la Ponència Ambiental va ser un punt important.

Actualment el projecte compte amb la proposta de resolució favorable de la Generalitat, avalat pels informes favorables dels diferents Departaments implicats entre ells, el Departament de Salut, el Departament de Qualitat Ambiental, i l’Agencia de Residus de Catalunya.

El Gap Cooperativa promotor del projecte, com a entitat local, acull la visita del grup Borges per la República com una bona noticia, donat que tot i que defensem diferents models ramaders i de gestió de residus, el diàleg ha de ser el mitjà per compartir les diferents opinions.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El projecte de la Nova TRACJUSA rep l’aprovació de la Generalitat

El GAP SCCL valora molt positivament la resolució emesa la setmana passada per part de l’OGAU de Lleida, que avala la viabilitat mediambiental del projecte de la nova TRACJUSA, que consisteix en la substitució de la font de calor d’una planta de tractament de purins. Actualment es realitza un assecatge amb gas natural i es proposa substituir el gas natural per un gas de síntesis obtingut a partir de la gasificació del residus sòlids urbans un cop higienitzats i estabilitzats. Aquest sistema permetria el funcionament de la planta sense la necessitat de les primes de l’Estat, un factor que ja va obligar al tancament de la mateixa al 2014.

 

 

Després de més de dos anys d’espera, la passada setmana l’OGAU de Lleida va aprovar la resolució provisional per la qual s’atorga l’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental d’una modificació substancial a l’empresa TRACJUSA, per una activitat de planta de tractament de purins i altres residus orgànics i gasificació de residus.

Tal i com va manifestar Eduard Cau, president de Gestió Agroramadera de Ponent SCCL “Aquesta és una gran notícia per als nostres socis i sòcies i el conjunt de la comarca. La nostra vocació és gestionar els excedents de purins i evitar al màxim el seu impacte ambiental. Aquesta resolució, encara provisional, ens permetria, si així ho decideixen els nostres associats, el funcionament de la planta mitjançant la gasificació del combustible derivat dels residus sòlids urbans (RSU). Aquest projecte té moltes avantatges, garanteix la correcta gestió de les dejeccions ramaderes a la comarca gràcies al funcionament de la instal·lació, valoritza un recurs que aniria a abocador en substitució d’un combustible fòssil, i millora la viabilitat del projecte al no dependre de les primes estatals que van provocar el tancament de totes les instal·lacions de tractament de purins de l’Estat Espanyol l’any 2014, incloses les plantes VAG i TRACJUSA.

Aquesta resolució per part de l’OGAU permetrà a TRACJUSA la gasificació de fins a 40.000 tones de combustible derivat de RSU, que produiran el gas necessari per garantir l’assecatge dels purins, substituint així la totalitat del gas natural utilitzat fins al moment. El combustible derivat de RSU que s’utilitza a la gasificació, es un producte estable i higienitzat que prové d’una instal·lació de tractament de RSU.

En aquesta mateixa resolució, l’OGAU va rebutjar dotar a TRACJUSA d’una planta de triatge de RSU, per les comarques del Pla d’Urgell i les Garrigues, inclosa al projecte inicial. Eduard Cau considera que “no perjudica en cap cas la viabilitat del projecte de la Nova TRACJUSA”.

Durant els propers dies, després de més de cinc anys tancada, TRACJUSA gràcies a la feina realitzada per l’equip tècnic i la inversió 1,5M€, tornarà a funcionar amb el sistema d’assecatge de gas natural, a l’espera de poder desenvolupar el nou projecte.

Actualment el GAP SCCL compta amb més de 100 associats, que representen una part important del teixit productiu de les Garrigues, una comarca fortament afectada per la continua davallada de població, degut en part a la manca de nous projectes empresarials que garanteixin la fixació de les persones al territori. Actualment el GAP SCCL i les plantes de tractament ofereixen més de quaranta llocs de treball de manera directa, i de manera indirecta a un gran nombre de petites i mitjanes empreses del territori.

 

 

 

Visita dels alumnes del Màster de Sanitat i Producció Porcina de la UdL-UNIZAR-UCM

El passat divendres, vam rebre a les nostres instal·lacions un grup d’alumnes d’aquest màster, promogut de manera conjunta per la UdL, la Complutense de Madrid i la Universitat de Saragossa, una visita que es ve repetint als darrers anys.

En el decurs de la trobada, els i les alumnes van conèixer el treball i serveis prestats per part del GAP SCCL als seus socis i sòcies; en especial, els vinculats amb la gestió dels excedents de purins i la seva aplicació a la base territorial i el funcionament i objectius de les plantes de transformació de les dejeccions ramaderes VAG i TRACJUSA

Unió de Pagesos trasllada al president de la Generalitat i a la consellera Jordà la urgència de preveni l’entrada de la PPA

Unió de Pagesos ha traslladat avui al president de la Generalitat, Quim Torra, i a la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, la necessitat del sector porcí per centrar al màxim els esforços amb l’objectiu de prevenir l’entrada de la pesta porcina africana (PPA) a Catalunya i a l’Estat espanyol. El sindicat ha fet aquesta demanda, coincident amb totes les entitats del sector, en el marc d’una reunió amb el president del Govern i la consellera per tractar els problemes del sector porcí.

Unió de Pagesos considera que per dur a terme les actuacions de prevenció contra aquesta malaltia cal la figura d’un coordinador interdepartamental, així com la implicació de tot el sector per extremar les mesures de bioseguretat a les explotacions, i pel que fa a les tasques del moviment del bestiar i les importacions.

Un altre factor de prevenció igualment important és el reforç del control de la fauna salvatge i la necessitat d’evitar l’entrada d’aliments d’origen porcí i de porc senglar frescos i curats  provinents de països amb casos de PPA confirmats, així com impulsar la divulgació i la informació de les mesures de bioseguretat contra la malaltia a tots els nivells de la societat.

 

Font d’informació: Unió de Pagesos // Foto Jordi Bedmar

 

Aprovada la Llei d’Espais Agraris, que ha d’assegurar la capacitat productiva del camp i afavorir el relleu generacional i l’equilibri territorial

La nova Llei preveu la creació d’eines de planificació territorial agrària, com el Pla Territorial Agrari de Catalunya, i un Registre de terres, que ha de servir per posar en producció les terres en desús
 
Avui, el Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’Espais Agraris, amb la qual es dona resposta a una reivindicació històrica del sector i del territori i a les demandes del mateix Parlament, que ha urgit de manera reiterada sobre la necessitat d’una llei d’espais agraris. El text té el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i ha estat concertat amb les principals entitats del sector, i pretén dotar el país d’una Llei que permeti planificar el territori tenint en compte el sector agrari, en la seva activitat de productor d’aliments, bens i serveis, però també valorant el seu paper d’equilibrador del territori i cohesionador social.
 
Durant la seva intervenció en el debat de la Llei, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha manifestat que ‘és de vital necessitat protegir els espais agraris, perquè tal i com hem dit i repetit milions de vegades “no hi ha aliments sense espais agraris”. Per tant, de la manera com hi arribem i com hi fem front a aquest repte ens marcarà, sens dubte, l’esdevenir de moltes generacions’.
 
Els objectius de la Llei d’Espais Agraris són, per una banda, definir bé què són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor agrari, amb l’objectiu de preservar-los, i, per altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres, focalitzat especialment les que estiguin en desús o en estat no productiu, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària, garantir la gestió sostenible del medi i facilitar la incorporació de noves persones a l’activitat agrària per afavorir el relleu generacional, així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin.
 
A Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, que suposa l’1,4% de superfície catalana
 
Tal i com recull el Preàmbul de la Llei, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de les quals el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. Alhora, segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, que suposa l’1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d’un punt de vista territorial és necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon.
 
En aquest sentit, la consellera ha afirmat que ‘ara ja no es podrà condicionar l’activitat agrària. No es podran partir finques que un cop partides quedin inviables, no es podran tallar camins rurals, amb la qual cosa es dificultava la comunicació entre finques i es condicionava la circulació de la maquinària agrícola, etc.’.
 
Eines previstes per la Llei
 
Per assolir aquests objectius, la Llei preveu la creació de tres eines bàsiques: la primera, el Pla Territorial Agrari de Catalunya, fet a partir dels Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats, és un instrument de planificació territorial sectorial agrària. Aquests plans, d’àmbit geogràfic coherent, hauran de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits territorials del sector agrari i seran impulsats, elaborats i redactats pel territori (ciutadania, ens locals, col·legis professionals, entitats ecologistes, societat civil i  organitzacions agràries).
 
La segona eina que regula la Llei és l’Anàlisi d’afectacions agràriescom a  instrument d’avaluació de l’afectació sobre l’espai agrari derivada de les intervencions que es facin en el territori, i que ha d’establir les mesures correctores i compensatòries necessàries per minimitzar l’impacte sobre l’activitat agrària que s’hi desenvolupa. L’Anàlisi d’afectacions agràries no prohibirà, però sí que posarà condicions a l’hora d’executar qualsevol infraestructura que es vulgui implantar i que afecti una zona agrària.
 
El tercer dels instruments que planteja la nova norma és un Registre de finques agràries en desús, pensat per protegir la producció agrària. Aquest registre té com a funcions gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, per afavorir l’accessibilitat als professionals, joves o noves incorporacions que vulguin dedicar-se al sector, per afavorir el relleu generacional i la cohesió social. També establirà la renda de lloguer anual de les terres, així com les condicions per accedir a les finques i adjudicar-les en una procés de convocatòria pública per concurrència competitiva.
 
Altres continguts de la Llei
 
La Llei aprovada avui, que es divideix en un Títol preliminar i sis títols, també fa esmena als sistemes d’informació per a la protecció i conservació dels espais agraris, com a eina d’avaluació i de control i seguiment de l’estat dels espais agraris i de la necessària sostenibilitat i conservació dels sòls.
 
A més, la nova disposició fa una delimitació entre infraestructures d’interès general en sòl agrari i les infraestructures agràries, així com els camins rurals, per establir la consideració dels espais agraris en la regulació de les obres, la planificació, la programació i l’execució d’aquestes, així com la preservació de la unitat mínima de conreu en l’execució d’aquestes obres.
 
El text també dedica un apartat a l’activitat agrària periurbana, com una realitat territorial, i el fet que hagi de ser tinguda en compte en la planificació territorial i en el desenvolupament de les infraestructures.