GAP Cooperativa denúncia noves pintades i amenaces en contra de ramaders i ramaderes

La nit del divendres 17 de juliol es va produir un nou atac per part de persones, suposadament vinculades amb grups animalistes, contra ramaders de la nostra comarca mitjançant la realització de diferents pintades a la façana d’un veí de Juneda amb contingut amenaçador. Als darrers mesos s’han multiplicat aquests actes intimidatoris i vexatoris, alguns d’ells adreçats de manera directa a ramaders en concret de la comarca, en forma de pintades en cases particulars, granges, equipament públic, publicacions a les xarxes socials, insults al carrer, etc.

Davant d’aquest nou atemptat contra la propietat privada i la llibertat individual, els responsables de GAP Cooperativa denuncien públicament l’assetjament que estan patint diferents ramaders i ramaderes de la comarca de les Garrigues als darrers mesos a través de pintades amb contingut i expressions insultants i amenaçadores a les seves cases particulars, explotacions agrícoles i ramaderes, equipaments públics, etc. A les pintades es suma la pressió i amenaces exercides a les xarxes socials, al propi carrer i accions de sabotatge en equipaments de les granges.

 

Els responsables de GAP Cooperativa volen fer palès, com sempre ho han fet, la seva aposta i el seu respecte per la llibertat d’expressió i la diversitat d’opinions i pensament; entenent que puguin existir col·lectius i corrents d’opinió contràries a la seva activitat. No obstant això, esgrimeixen que quan la defensa d’aquests interessos particulars conculca els drets individuals d’altres persones, amb amenaces directes, insults, falsedats… com està passant, cal posar-ho de relleu i denunciar-ho.

Alhora, GAP Cooperativa posa de manifest que totes i tots els socis de la cooperativa treballen a les seves granges complint d’una manera estrica amb totes les mesures i normatives aplicades per part de l’administració pel que fa al benestar animal. En aquestes pintades, i publicacions a les xarxes social, s’acusa de manera recurrent i infundada als ramaders de “maltractement animal”.

 

En la seva denúncia pública, GAP Cooperativa defensa que en l’exercici de la llibertat d’expressió, cadascú pugui expressar les seves idees i plantejaments, però sense transgredir la llibertat individual d’altres persones, sense amenaces personals ni atemptar contra la propietat privada ni pública i sense posar en perill la seguretat i salubritat dels animals de les granges (totes compten amb un estricte protocol de seguretat e higiene per tal d’evitar riscos de contagis i infeccions per als animals, com la temuda Pesta Porcina, que les persones que irrompen en aquestes instal·lacions per a perpetrar els seus actes de sabotatge no compleixen, posant en perill a tots els animals no sols de la granja, si no també de la pròpia comarca).

 

Nova convocatòria dels ajuts per a adquirir equips que permetin calcular i aplicar la dosi adequada de purins

Aquests ajuts s’emmarquen en un model de gestió de les dejeccions ramaderes amb la finalitat d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha convocat, per a l’any 2020, els ajuts de minimis per a l’adquisició d’equips de mesura de la concentració de nutrients i/o equips electrònics de dosificació en cisternes d’aplicació o basses de purí. El pressupost d’aquests ajuts per a l’any 2020 s’ha incrementat en relació a l’anterior convocatòria, de 2019, fins a assolir els 220.000 euros, amb un percentatge de subvenció que pot arribar fins al 60-70% de la inversió en funció de l’actuació realitzada. 

Els ajuts estan destinats a millorar la gestió agrària i mediambiental dels purins generats a les explotacions catalanes, mitjançant una de les actuacions següents:

-L’adquisició i instal·lació en cisternes d’aplicació de purí, o en basses de purí, d’equips de mesura de la concentració de nutrients (conductímetres o NIR- Near-infrared Spectroscopy-).

-L’adquisició i instal·lació en cisternes d’aplicació de purí, d’equips electrònics de dosificació de l’aplicació de purins (amb cabalímetres, electrovàlvules, conductímetre).

Així, aquests ajuts s’emmarquen en un model de gestió de les dejeccions ramaderes amb l’objectiu d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

Aquest model està basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius i una aplicació feta amb tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

La instal·lació dels esmentats equips permetrà a les explotacions ramaderes conèixer, a temps real, el contingut de nitrogen dels purins i poder aplicar la dosi adequada als camps de conreu. Aquestes tecnologies contribueixen a millorar l’eficiència en l’ús dels nutrients, evitant, així, sobrefertilitzacions que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu.

Per a poder optar a l’ajut, l’adquisició i instal·lació dels equips s’ha d’haver efectuat en el període comprès entre l’1 de gener de 2020 i el 15 d’octubre de 2020, i la sol·licitud s’ha de presentar entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre de 2020, ambdós inclosos.

Cal recordar que ara fa un any de l’entrada en vigor del decret de gestió de les dejeccions ramaderes, amb el desplegament del qual, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí.

 

Font DARP

Unió de Pagesos valora els bons preus del porcí, tot i la inestabilitat del mercat a causa de la pandèmia de la covid-19

En la roda de premsa que avui ha ofert Unió de Pagesos a la seva seu de Tàrrega (Urgell) per fer balanç de la situació del sector porcí, el responsable nacional d’aquest sector al sindicat, Rossend Saltiveri, ha valorat que aquest primer semestre del 2020 el balanç econòmic ha estat positiu, tot i que amb un descens important a partir del març degut a la situació de pandèmia global a causa de la covid-19.

El sindicalista ha exposat que el marge interanual (diferència entre el cost de producció i el preu de venda) es manté alt —superant els 0,20 €/kg—, superant, la mitjana de preu de llotja d’1,40 €/kg viu (vegeu taula adjunta). A més, també ha apuntat que cal tenir en compte que, durant el primer semestre de l’any, tan el preu del pinso com el cost de producció del porcí s’han mantingut estables.

Segons Unió de Pagesos, aquests bons resultats s´aconsegueixen gràcies a una producció competitiva pel que fa els costos tant en producció,  com en sacrifici i elaboració,  i també a la capacitat que ha tingut el sector els darrers anys d’obrir-se als mercats d’exportació. En aquest sentit, el sindicat recorda que prop d’un 70 % de les granges d’engreix catalanes estan integrades i que allò just és que els bons resultats econòmics reverteixin al ramader perquè pugui continuar adaptant-se a les noves normatives.

Pel que fa als reptes del sector, el principal, és aconseguir conscienciar al sector de la  necessitat d’augmentar el cens de mares per no dependre de garrins importats, tenint en compte el risc sanitari que comporta la importació de garrins per engreixar-los aquí, ja que el moviment d’animals  és una amenaça sanitària constant i que portarà repercussions al productor estatal. En aquest sentit, Unió de Pagesos remarca la necessitat urgent de controlar la població de porc senglar —i reduir-ne la sobrepoblació actual a Catalunya— pel risc de propagació de la pesta porcina africana [PPA].

A més el sector s’ha d’adaptar a les noves exigències normatives del Reial decret d’ordenació porcina, publicat al febrer, i del Decret de fertilització, aprovat ara fa un any. El Reial decret d’ordenació porcina regula noves exigències relacionades amb la sanitat, el benestar animal, la higiene, la bioseguretat i el medi ambient, a través de la implantació d’un sistema de gestió integral [SIGE]. Per exemple, determina que les granges amb una capacitat superior a 120 unitats de bestiar major [UBM] han de determinar quines mesures prenen per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i amoníac en l’àmbit de la granja i de la gestió de les dejeccions.

Pel que fa al Decret de fertilització, el sector valora l’esforç de les granges per adaptar-se a les noves condicions de gestió i d’aplicació de les dejeccions ramaderes (sistemes d’elevada uniformitat, la substitució del ventall per altres sistemes alternatius, el conductímetre, els terminis d’incorporació al sòl…); una adaptació que les granges més petites, amb cisternes de capacitat inferior a 15 m3, tenen marge per fer fins al 21 de febrer del 2021. Amb tot, Unió de Pagesos considera que cal que el Departament d’Agricultura faci costat als ramaders i destini els recursos necessaris per desenvolupar sistemes de tractament de les dejeccions ramaderes per facilitar, així, el compliment de les exigències ambientals i la viabilitat de les inversions que comporten. Per acabar, Unió de Pagesos valora que el 95 % de la pagesia obligada a presentar la declaració anual de nitrogen [DAN] el 2019, hagi complert.

 

 

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

 

La posada en marxa del decret de gestió de les dejeccions ramaderes redueix la instal·lació de granges en zones vulnerables

Amb el desplegament del decret, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí i l’ús del ventall en l’aplicació de purins és cada cop menys freqüent.

Des de juny de 2019, a les zones vulnerables per contaminació de nitrats d’origen agrari, s’ha limitat l’ampliació i la instal·lació de noves granges. Aquest fet és conseqüència de l’entrada en vigor, ara fa un any, del Decret 153/2019 de gestió de les dejeccions ramaderes, que té com a clar objectiu i voluntat redreçar la situació de la contaminació d’aigües subterrànies per nitrats d’origen agrari i assolir una ramaderia i una agricultura sostenibles

En aquest primer any d’aplicació del decret, s’han adoptat un seguit de mesures que actualment s’estan desplegant i que comporten canvis en el sector, molt més enllà dels administratius, que estan tensionant totes les cadenes de la baula i estan produint que tant ramaders i ramaderes com agricultors i agricultores internalitzin els costos mediambientals de les corresponents activitats que realitzen.

En termes més concrets, el Decret representa una forta limitació als creixements de les granges en zones vulnerables (ZV) i una moratòria que no permet incrementar el nombre màxim de caps de bestiar autoritzat a les explotacions ramaderes ubicades a les ZV amb major càrrega ramadera (ICR > 1,2). 

Les mesures del Decret han de permetre assolir un increment molt significatiu de l’eficiència en l’ús dels nutrients (en particular del nitrogen) en tota la cadena productiva i són el camí cap a una fertilització d’excel·lència. 

Així, el sistema administratiu ha fet un gran esforç per atansar-se al més possible a la realitat, i juntament amb el reforçament dels controls, han portat a desplegar un seguit d’eines complexes administrativament, com és la declaració anual de nitrogen (DAN) i la plataforma telemàtica de traçabilitat que permet conèixer quins aplicacions s’estan realitzant a més de 10 km de lloc on s’han generat, i també eines complexes tècnicament, com és el cas del mètode del Balanç de Nitrogen (BNG).

La DAN és un dels elements de control més potents que estableix el Decret. Al  2019 va afectar 10.863 titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles, mentre que al 2020 ho farà a 40.000 titulars en total, essent obligatori per a tots els ramaders i agricultors que han de registrar en el Llibre de Gestió de Fertilitzants com gestionen les dejeccions i com i quan les apliquen, en funció de quina sigui la seva activitat. El BNG és una eina molt útil per conèixer amb exactitud la quantitat real de N que podem trobar en les dejeccions ramaderes, informació reclamada pel sector durant molt de temps, ja que únicament existia la possibilitat de conèixer-la mitjançant la utilització d’uns coeficients d’excreció força obsolets. Enguany, unes 200 explotacions porcines han emprat aquesta metodologia, que en dos anys acabarà afectant tot el sector porcí (unes 5.500 explotacions) i en tres anys l’aviram. El BNG és també la base per conèixer les emissions de nitrogen i el contingut de fòsfor de tot el sector ramader, fet que obligarà a nous desenvolupaments tècnics i informàtics.

L’assignació del nitrogen de referència (N-ref) a totes les explotacions ramaderes de Catalunya (aprox., 15.000 granges), és una pedra angular de l’arquitectura del Decret, tant per poder gestionar i controlar la quantitat de nitrogen orgànic aplicat en ZV, com per limitar-hi els possibles creixements ramaders. Aquesta assignació suposa un gran impacte al sector agroramader, ja que veuen limitada l’aplicació de nitrogen en zones properes a les seves explotacions i caldrà pensar en altres fórmules per poder exportar nutrients fora de les ZV.

La disposició transitòria 1a del Decret estableix que aquest s’ha de revisar en el termini d’un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de ZV. Aquesta ampliació de ZV ha passat ja el tràmit d’informació pública i previsiblement es publicarà cap al mes de novembre.

Així mateix, cal destacar l’ús de la plataforma de traçabilitat del transport de dejeccions ramaderes amb GPS, que permet conèixer les aplicacions a llarga distància (a més de 10 km del seu lloc d’origen) assegurant una correcta gestió amb una traçabilitat real.

En relació als equips d’aplicació, cal assenyalar el canvi profund que s’està produint, on les aplicacions de purí amb ventall són cada cop menys freqüents (a partir de novembre de 2019, cap cisterna de més de 15 m3 no pot aplicar amb ventall). En aquest punt, és necessari adoptar les tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, com ara són l’ús de cabalímetres, conductímetres en les cisternes de purins (com a eina d’estimació en temps real de la riquesa de nitrogen dels purins) i aplicadors de mànegues, entre d’altres, que permeten regular els equips d’aplicació en funció de les necessitats d’adobatge del cultiu i de la zona. Això permet ajustar la fertilització evitant males praxis, que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu. 

Les actuacions de control es veuran considerablement millorades a partir de febrer del 2021 i particularment més enllà del febrer 2022, en què ja estarà plenament implementada la DAN. Per part del DARP, es desplegarà un aplicatiu informàtic (DERAN) que permetrà fer el creuament amb la informació existent en altres aplicatius informàtics del Departament d’Agricultura (DAN, GPS, BNG, GTR, DUN) per a realitzar aquelles accions de control sobre la gestió de les dejeccions i els altres fertilitzants nitrogenats que han de comportar una millora substancial. 

Una altra mesura important del Decret és la posada en marxa de la figura dels assessors en fertilització. Aquesta acció té per objectiu que aquelles explotacions agrícoles en què la fertilització té un major impacte disposin d’un assessor que planifiqui amb elles la fertilització.

També properament es publicarà una Ordre d’ajuts a la instal·lació de conductímetres i una altra Ordre per a la contractació de tècnics assessors en fertilització.

En l’àmbit del foment i la transferència, cal destacar especialment el paper bàsic que desenvolupa l’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes. El seu treball se centra en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes a la pròpia explotació ramadera, en el seguiment de l’estat dels sistemes de tractament consolidats, així com dels nous tractaments emergents que van sorgint, en el foment de millores vinculades amb les pràctiques de fertilització dels cultius agrícoles, interaccionant amb agricultors/es i ramaderes/es del territori, participant activament en diversos projectes de recerca internacionals (LIFE AGRICLOSE, H2020-FERTIMANURE)  i oferint orientació i suport al sector sobre aquesta temàtica.

En aquest àmbit, s’han redactat 25 fitxes tècniques relacionades amb les obligacions del Decret 153/2019, s’ha  creat un apartat específic del Decret a la seva pàgina web i s’han organitzat unes 60 jornades arreu del territori català, totes amb un format reduït i similar per informar al màxim ramaders i agricultors, i actualment es continuen organitzant xerrades singulars, webinars o cursos formatius. L’Oficina lidera les tasques d’assessorament en temes de fertilització i, en l’àmbit dels tractaments de dejeccions, actua a través del Grup d’experts en tractaments de dejeccions ramaderes (GETDR), que ha posat al dia els sistemes de tractament i el seu rendiment, possibilitant el desenvolupament de les iniciatives tecnològiques dels nostres emprenedors, i en breu es publicarà una guia de sistemes de tractament.

 

Font d’informació: DARP

GAP Cooperativa ven al Grup Neoelectra la seva planta de tractament de dejeccions ramaderes VAG

Grup Neoelectra adquireix la planta de tractament de dejeccions ramaderes VAG, consolidant-se com partner energètic i de serveis industrials de GAP Cooperativa

GAP Cooperativa, propietari únic de VAG, ha venut el 90% de la seva participació en aquesta planta de tractament de purins al grup empresarial Neoelectra amb l’objectiu de donar un impuls i una major viabilitat a aquestes instal·lacions i comptar, alhora, amb la col·laboració i experiència d’aquest grup empresarial de referència en el sector energètic per a futurs projectes a implementar tant pel GAP com pels seus socis / es.

El passat 2 de juliol es va materialitzar la venda per part de GAP Cooperativa al grup empresarial Neoelectra del 90% de la propietat d’aquesta planta, tal com ho van acordar els seus socis el 16 de gener en el transcurs de l’Assemblea General Extraordinària celebrada a Juneda amb aquest fi. Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i Antonio Cortés, CEO i director executiu de Neoelectra, van ser els encarregats de formalitzar la signatura d’aquest acord.

La decisió de GAP Cooperativa de vendre la major part de les seves participacions a la planta (conservarà un 10% i una representació al Consell d’Administració de l’actiu) va molt més enllà d’una simple transacció econòmica, ja que suposa començar una col·laboració empresarial amb aquesta empresa especialitzada en el sector energètic, que permeti dotar la planta d’una major i millor autonomia de gestió, competitivitat i sostenibilitat, a més d’explorar i treballar en altres camps com les energies renovables amb especial èmfasi en la fotovoltaica.

VAG seguirà, com fins ara, tractant de manera exclusiva part dels excedents dels purins produïts a les granges de GAP Cooperativa. De fet, la logística d’entrada de purins a la planta continuarà en mans de GAP SCCL. A través d’aquesta operació, Neoelectra adquireix el 90% d’aquesta planta per al tractament de purins de la Cooperativa basada en una cogeneració de gas natural i biogàs amb una potència instal·lada de 16,2 MW i una generació estimada d’uns 130 GWh anuals. Neoelectra també tindrà al seu càrrec la gestió de la compra del gas natural necessari per al funcionament de la planta i la posterior comercialització pública de l’electricitat produïda, així com l’operació i manteniment de les instal·lacions i de personal.

Eduard Cau, president de GAP Cooperativa va manifestar que “un dels nostres principals objectius com a cooperativa és facilitar la gestió dels purins de les nostres granges d’una manera eficient i sostenible. La venda de participacions de VAG és, sens dubte, una garantia per al bon funcionament d’aquesta planta. A més, ens aportarà capital per posar en marxa altres projectes amb aquest mateix objectiu “. Així mateix, el president de GAP Cooperativa, que compta amb 160 socis / es, va indicar que amb la venda de VAG “reduïm considerablement els riscos econòmics que es deriven de treballar en un mercat que desconeixem com és l’elèctric”. Amb aquesta venda, la planta VAG tornarà al mateix model de funcionament que l’existent abans del tancament de les plantes per culpa de la retallada de les primes de l’Estat.    En primera instància, VAG era propietat majoritària de l’empresa elèctrica EDF Fenice, amb una petita participació de la Generalitat i de GAP, responsable, com ara, de tota la logística d’entrada de purins a la planta.

Per la seva banda Antonio Cortés, CEO i director executiu de Neoelectra, ha manifestat que “amb aquesta nova adquisició el Grup es consolida com a partner energètic i de serveis industrials de GAP Cooperativa. Línia en la qual venia avançant des de gener de 2020 amb GAP, després d’haver-se adjudicat el subministrament de gas natural per a la planta de purins de Tracjusa, a través de la seva comercialitzadora Neoelectra Energia “. Afegint que “després d’aquesta compra el Grup continua incrementant el seu lideratge en la cogeneració nacional amb més de 200 MW sota la seva gestió i la diversificació de la seva cartera, potenciant cada vegada més la seva vessant de companyia de serveis energètics i industrials”. A aquesta operació se suma la recent adquisició per part de Neoelectra del 90% Careco Energy, Combustibles Alternatius Renovables Ecològics S.L., empresa mitjançant la qual afegirà tecnologia pròpia de gasificació i valorització de residus a les seves actuals línies de negoci en el sector energètic.

Actualment, VAG tracta uns 90.000 metres cúbics de purins a l’any i compta amb una plantilla de 17 treballadors, que tindran continuïtat contractual en la seva totalitat en el marc de l’acord de venda.

 

Aleix Estradé, soci de GAP Cooperativa, protagonista d’un article a La Vanguardia sobre la experiència en gestió de pandèmies al sector porcí

Amb la experiència d’anteriors pandèmies

Si hi ha un sector productiu que sàpiga de pandèmies i quarantenes, és el porcí. A mitjans dels noranta, la pesta porcina africana (PPA) va obligar a el sacrifici de centenars de milers de porcs, però es va aconseguir eradicar. “Des d’aleshores, a les granges hi ha un estricte control de bioseguretat animal.

La Covid-19 ens ha afectat només en el fet que a les mesures que ja aplicàvem als porcs els hem afegit les obligatòries per evitar contagis entre nosaltres. La granja no podia tancar. L’escorxador ha de seguir funcionant i la gent ha de menjar “. Així s’explica a l’altre costat de el telèfon Aleix Estradé, 32 anys, ramader (soci de GAP Cooperativa), que juntament amb el seu pare i soci, Ricard Estradé, explota una granja d’engreix amb 2.900 porcs de raça ibèrica a les Borges Blanques. Segons el ramader, “els humans estem amenaçats pel coronavirus, però els porcs també pels focus de PPA que hi ha a Europa. Si no vigilem ens pot saltar en qualsevol moment”.

Aleix Estradé, que és proveïdor del grup alimentari Bonàrea, afirma que la producció no s’ha vist afectada. “Estem acostumats a aplicar molta norma sanitària veterinària i l’únic inconvenient és que el personal que s’acosta a la granja, com veterinaris, inspectors sanitaris o transportistes ha treballat a distància, això és difícil en una granja, però amb les mateixes exigències burocràtiques, quan les oficines d’Agricultura han estat tancades amb pany i forrellat.

Font d’informació: La Vanguardia

Autor article: Pau Echauz

Fotografia article: Mercè Gili
 

Projecten una granja de 3.000 truges i 11.500 garrins al terme de Castelldans

L’empresa promotora és Mas Pinell SCCL i el lloc escollit són uns terrenys al costat de l’autopista AP-2, a 800 metres del mas de Miravall.

L’empresa Mas Pinell SCCL (socis de GAP Cooperativa) està pendent de rebre el vistiplau urbanístic i ambiental, així com la llicència d’obres de l’Ajuntament de Castelldans, per iniciar la construcció d’una explotació porcina de 3.000 truges reproductores, 11.449 garrins, 550 truges de reposició i 8 mascles, que es distribuïrien en sis naus situades en uns terrenys al costat de l’autopista AP-2, a 800 metres del mas de Miravall. La nova explotació rebria tots els animals d’una altra que té la mateixa empresa a Juneda amb 1.950 porcs i part dels que té en una de les Borges, on ara hi ha 5.180 porcs i 7.900 garrins; amb el trasllat, aquesta quedaria amb una capacitat de 10.000 garrins de transició. 

La nova granja tindria un consum d’aigua de 60 m3/dia procedents de la xarxa de reg i, segons el projecte, els purins que generaria anualment serien de 21.400 m3, que s’haurien de portar a aplicar a finques agrícoles que no estiguin en algun dels 19 municipis garriguencs considerats com a zona vulnerable per contaminació de nitrats.

Agrupació de parcel·les
El Pla Urbanístic de Castelldans estableix que les edificacions d’aquest tipus no poden superar el 5% de la superfície d’una finca. En aquest cas, les naus de la nova explotació ocuparien uns 22.000 m2 dels 80.000 que fa actualment el terreny on es volen construir i sobrepassarien, per tant, el percentatge. Per salvar l’escull, el projecte planteja que, en el marc de la concentració parcel·lària, es puguin agrupar 15 parcel·les de la zona, no sempre adjacents, per obtenir una sola finca amb una superfície total d’1.180.000 m2 i complir, així, el límit d’edificabilitat.

Article publicat al diari comarcal: Som Garrigues

Una radiografia del sector porcí espanyol per Pedro López

‘El sector #porcino ha experimentat una evolució sense precedents en l’última dècada!

En aquesta interessantíssima entrevista amb Pedro López, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agrolimentàries – IRTA, director de el Banc de Dades de Referència de l’Porcí Espanyol (#BDporc) i BDporc-i (Banc de Dades de Referència de l’Porcí Espanyol-Ibèric) i responsable dels Premis #PorcdOr i Porc d’Or Ibèric.

 

 

Aviram en estat d’alarma

El confinament i el tancament de fronteres i establiments d’hostaleria, restauració i cafeteria per l’acció del coronavirus tindrà una incidència negativa en el sector de l’aviram català i estatal. Des d’Unió de Pagesos podem diferenciar dues etapes ben diferents. La primera coincidiria amb el moment de confinament i declaració de l’estat d’alarma: es va caracteritzar per un manteniment del consum i, fins i tot, un cert increment de demanda que ha compensat el tancament de menjadors escolars i restaurants i cafeteries. Aquesta eufòria inicial, on majoritàriament la demanda superava l’oferta va canviar de signe amb l’arribada de la Setmana Santa. En aquest punt, pel fet que els canals d’hostaleria i restauració continuaven tancats i que les empreses encara no havien tingut temps de regular les entrades, s’acaba traduint en un excés d’oferta, cosa que provoca el retard dels sacrificis i l’augment del pes dels pollastres a la granja, fins al punt que s’enfonsa el preu. La previsió és que a partir de la setmana vinent es comenci a normalitzar el pes dels pollastres a la granja.

A la problemàtica de comercialització, s’hi ha d’afegir diverses realitats, que realment ajudaran a complicar més la situació a Catalunya. A la retirada del grup Sada de l’àmbit territorial de Catalunya, que ha deixat granges d’engreix buides des de ja fa una temps, s’hi han sumat les granges de recria i reproductores que, a l’entrada de la manada, els avisen de la finalització de contractes. Això provocarà, segur, tensions al sector productor. Tampoc ajudarà les integradores petites que no tenen escorxador, i van a remolc de les altres empreses, que han vist com els sacrificis s’alentien. S’ha de dir que en aquest moment de crisi les grans empreses s’han mostrat molt actives i, en molts casos, han ajudat els petits, ja sigui cedint els escorxadors, per sacrificar, com ajudant en la congelació de les canals. A tot això, s’hi afegeix la dificultat d’exportació d’ous per incubar pel tancament de fronteres.

Així, doncs, en aquesta segona fase i a mig termini és on s’albira un problema estructural. L’excés d’oferta de places, tant d’engreix com de reproductores, provocarà que alguna granja que s’hagi quedat obsoleta tingui problemes per continuar treballant. Tot i que estic convençut que els integradors no reduiran capacitat , i sí que es veuran obligats a reduir densitats i, possiblement, allargaran els buits sanitaris per adequar la producció. Això produirà una baixada dels marges nets de les granges i, en algun, cas representarà dificultats per continuar amb l’activitat. Així doncs, el que toca fer ara és estar alerta davant d’abusos de les integradores i sumar l’esforç de tots per sortir-ne ben parats.

 

Article publicat en Mon Rural de Jordi Armengol, responsable de Sectors Ramaders d’Unió de Pagesos  (membre de la Junta Directiva del GAP Cooperativa) 

Torna a la normalitat el programa sanitari del porcí

El Departament d’Agricultura ha informat que el programa sanitari del porcí torna a la normalitat (situació anterior a l’estat d’alarma) per no haver d’assumir riscos que podrien ser negatius per la sanitat animal. Aquesta mesura implica la tornada a la normalitat pel que fa a la priorització de tots els controls serològics obligatoris inclosos en el programa sanitari del porcí.

D’aquesta manera, des del passat dilluns 11 de maig, és necessari realitzar tots el controls obligatoris i actuacions sanitàries que es duien a terme abans del la declaració de l’estat d’alarma. Això inclou la realització d’enquestes i actes de bioseguretat a les explotacions porcines i l’extracció de les 16 mostres en les explotacions d’engreix prèvies a la sortida a escorxador, tal com s’exigeix en el Reial Decret 360/2009, de 23 de març, pel que s’estableixen les bases del programa coordinat de lluita, control i erradicació de la malaltia d’Aujeszky. 

Per altra banda, ca l’advertir que a partir del 25 de maig, els Serveis Veterinaris Oficials denegaran totes les sol·licituds d’autorització de Permisos d’Entrada de Garrins, d’aquelles explotacions que no hagin realitzat el preceptiu control serològic de 16 mostres previ a la sortida a escorxador.

Pel que fa al control de les entrades d’animals procedents de països intracomunitaris i tercers, s’ha reformulat l’estratègia de mostreig i control clínic dels animals per tal de ser més efectiu en la reducció del risc d’introducció de la Pesta Porcina Africana a Catalunya. A tal efecte s’han emès les noves instruccions per a aquest tipus de moviments, on es poden trobar les novetats i obligacions tant a nivell d’ADS com de titulars.

Tanmateix, tot i l’evolució de la epidèmia provocada per la COVID-19, es recorda que cal continuar mantenint i extremant totes les mesures de bioprotecció per a les persones que realitzin actuacions sanitàries en les explotacions ramaderes, amb una utilització estricta dels equips de protecció individual (EPIs).

Protocol d’actuació en el cas de sospita de PPA en la granja

Instruccions PPA pel control d’entrades des de l’Unió Europea

Instruccions PPA pel control d’entrades des de l’Unió Europea