Aprovat el nou decret de gestió de la fertilització del sól i de les dejeccions ramaderes

La Generalitat de Catalunya ha aprovat en el dia de avuí aquest nou decret que aprofundeix en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs i el treball per una fertilizació d’excel·lència. El nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes ha estat treballat i concertat amb el sector.

L’objectiu de la nova normativa és assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i el seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat.

Seguint la línia de treball que estem aplicant en els darrers anys, el Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

Una oportunitat per revaloritzar les dejeccions

La nova normativa busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats.

Amb aquest objectiu, fa més de 15 anys que la Generalitat treballa en la investigació i l’experimentació de camp i ofereix assessorament a les explotacions per a la correcta gestió de les dejeccions.

L’aplicació pràctica del model de gestió

En origen a la granja, l’objectiu és reduir el volum de fems i purins, així com del nitrogen i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar i l’ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d’emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l’exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera.

En destí, garantir una fertilització d’excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Actualment ja tenim una normativa que prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s’ha establert un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar.

Per tal de minimitzar les molèsties, es revisen i s’escurcen els períodes d’aplicació i enterrat, i es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana.

Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir-ne la traçabilitat.

D’altra banda, per a garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 km (a 5 km dos anys després de la publicació del Decret), o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L’ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància.

Limitacions a l’increment de bestiar en zones vulnerables

Pel que fa a l’increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV) amb un Índex de Càrrega Ramadera (ICR) superior a 0,8, s’estableix que només és possible  mitjançant l’exportació de nutrients fora de la ZV o amb el creixement de la superfície agrícola per part de l’explotació ramadera. En aquestes zones, el decret determina que s’assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referència, que és el màxim que podran aplicar a les zones vulnerables. Tot plegat amb l’objectiu de permetre la sostenibilitat de les explotacions agràries. 

 

La normativa també estableix una moratòria absoluta, fins a dos anys de la publicació del Decret, per a noves granges i ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un ICR superior a l’1,2.

Vers un sistema de gestió més eficient

La necessitat d’assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etc.) i, en general, dels fertilitzants (dejeccions ramaderes, compost, fangs de depuradora, fertilitzants minerals, etc.), per tal d’evitar la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries ha portat a desenvolupar diversa normativa per part de la Generalitat.

Amb aquest mateix objectiu, el Govern, des de l’any 2013, va impulsar un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes, mitjançant el Pla Estratègic de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes. Aquest Pla proposa actuacions tant a nivell de granja com a nivell de l’aplicació al camp dels fertilitzants i a nivell dels diferents tractaments de les dejeccions ramaderes, per tal de fomentar una producció sostenible.

Aquest Pla Estratègic establia la modificació del decret existent (136/2009) i amb el present Decret es fa un pas endavant, revisant i actualitzant la normativa vigent a tot Catalunya, amb un programa d’actuació reforçat en les zones vulnerables per nitrats, en línia amb els requeriments de la Directiva Nitrats i la Directiva Marc de l’Aigua.

D’altra banda, el sector compta també des del 2013, amb el suport i l’assessorament de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes, una eina específica del Departament, dedicada al foment i la transferència tecnològica en aquesta matèria. Amb l’aprovació del nou decret, es potencia l’estructura d’aquesta Oficina.

En l’àmbit de l’assessorament, el Govern va crear el Grup d’Experts en Sistemes de Tractament de Dejeccions Ramaderes, que amb el nou decret es consolida,  atès que contínuament apareixen novetats en aquest àmbit, i cal disposar de valoracions cientificotècniques objectives. 

Font d’informació DARP

 

Altres enllaços d’interès

Dejeccions ramaderes i fertilitzants nitrogenats

Life futur agrari

Oficina de fertilització

Traçabilitat GPS en fertilització

Unió de Pagesos trasllada al president de la Generalitat i a la consellera Jordà la urgència de preveni l’entrada de la PPA

Unió de Pagesos ha traslladat avui al president de la Generalitat, Quim Torra, i a la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, la necessitat del sector porcí per centrar al màxim els esforços amb l’objectiu de prevenir l’entrada de la pesta porcina africana (PPA) a Catalunya i a l’Estat espanyol. El sindicat ha fet aquesta demanda, coincident amb totes les entitats del sector, en el marc d’una reunió amb el president del Govern i la consellera per tractar els problemes del sector porcí.

Unió de Pagesos considera que per dur a terme les actuacions de prevenció contra aquesta malaltia cal la figura d’un coordinador interdepartamental, així com la implicació de tot el sector per extremar les mesures de bioseguretat a les explotacions, i pel que fa a les tasques del moviment del bestiar i les importacions.

Un altre factor de prevenció igualment important és el reforç del control de la fauna salvatge i la necessitat d’evitar l’entrada d’aliments d’origen porcí i de porc senglar frescos i curats  provinents de països amb casos de PPA confirmats, així com impulsar la divulgació i la informació de les mesures de bioseguretat contra la malaltia a tots els nivells de la societat.

 

Font d’informació: Unió de Pagesos // Foto Jordi Bedmar

 

Unió de Pagesos aconsegueix que el Ministeri incorpori al Pla Renove 2019 tots els costos de reforma de les cisternes d’aplicació de purins

Unió de Pagesos celebra que el Ministeri d’Agricultura hagi incorporat, finalment, tots els costos de reforma de les cisternes per adaptar-les als nous requisits en l’aplicació de purins com a despeses subvencionables al Pla Renove 2019 de maquinària, tal com havia demanat reiteradament el sindicat.

Unió de Pagesos havia alertat des del 2017 que les noves obligacions en l’aplicació de purins, ja incorporades a la condicionalitat dels ajuts directes de la PAC, i que s’inclouran en el nou Decret de fertilització i dejeccions ramaderes, no només comportaran haver de comprar nous sistemes d’aplicació de purins menys contaminants (aplicació en mànegues o tubs penjants o a través d’injectors) sinó que també suposaran un procés de reforma de les cisternes per adaptar-les als nous sistemes d’aplicació, i per tant, implicaran uns nous costos d’homologació que s’estimen entre 700 i 1.200 euros per cisterna.

El sindicat ha traslladat, reiteradament, al Departament d’Agricultura, la necessitat de demanar al Ministeri que el Pla Renove 2019 inclogués com auxiliables tots els costos del procés d’homologació de la reforma de les cisternes per adaptar-les als nous sistemes d’aplicació, sobretot perquè les cisternes superiors a 15 m3 tindran l’obligació d’usar nous sistemes d’aplicació de purí, diferent del ventall o vano, a partir de l’1 de novembre de 2019, i la resta, a partir del 17 de febrer del 2021.

Unió de Pagesos continuarà vetllant per minimitzar l’impacte econòmic de les noves obligacions sobre la pagesia, ja que continua sense poder traslladar al preu dels productes agraris els majors costos que comporta produir sota les obligacions del sistema europeu de producció d’aliments, el més exigent en matèria de protecció del medi ambient, respecte pel benestar animal i protecció de la salut humana i dels treballadors.

Font d’informació i imatges: Unió de Pagesos

Presentació a Lleida del programa Life Agri-close

 
Teresa Jordà, consellera del DARP, va presentar ahir a Lleida el programa Life Agri-close que té per objectiu potenciar la fertilització amb fems i purins d’explotacions ramaderes a través d’un projecte europeu.

 

Podreu seguir la notícia  emesa per Lleida TV als seus informatius, minuts 5.40 al 08.35 A continuació d’aquesta notícia, més informació del sector agrari relacionada amb la Jornada sobre la transformació de la indústria agroalimentària, celebrada també a Lleida amb la Política Agrària Comuna (PAC) com un dels principals temes a debat.

La falta d’escorxadors a Lleida, un llast competitiu per als productors de porcs lleidatans respecte als de la resta de Catalunya

La escassa capacitat de sacrifici dels d’escorxadors lleidatans respecte a altres zones productores de porcs a Catalunya com Barcelona o Girona esdevé un seriós entrebanc competitiu per als ramaders lleidatans que els hi costa, aproximadament, un set milions d’euros a l’any.

Malgrat la posició de lideratge dels productors de porcs lleidatans pel que fa al número d’animals produïts, més de 4 milions al 2017, continuen patint, com si es tractés d’un mal endèmic, un acusat defícit respecte al número d’escorxadors i la seva capacitat de sacrifici per fer front a aquest volum d’animals. Aquest fet provoca als ramaders lleidatans tot un seguit de despeses i descomptes afegits, derivats de la major distància a l’hora de desplaçar els porcs als escorxadors, que es tradueixen en una clara pèrdua de competitivitat respecte a altres ramaders catalans.

Segons l’informe econòmic del sector publicat per la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació els ramaders lleidatans van cobrar en 2017 de mitja 1,6 cèntims d’euro menys per quilo que els seus veïns de Barcelona o Girona. Aquesta situació no és nova i esdevé un desavantatge competitiu que s’arrossega des de fa molts anys i que en moments on el preu no vagi a favor de la producció pot posar en perill els resultats econòmics i viabilitat de les granges lleidatanes.

L’informe redactat per part de la conselleria destaca que al 2017 els resultats econòmics van ser positius per al sector porcí català en una mitjana de 17,8 cèntims d’euro per quilo a les comarques lleidatanes i dels 19.3 a la resta de Catalunya. Així mateix, es determina que el cost de producció d’un quilo de porc viu a Lleida l’any passat es va situar en 1,028 cèntims d’euro, mentre que a Barcelona i Girona es va situar en 1,029. Pel que fa al preu de venda, els productors lleidatans van vendre el quilo viu a una mitjana de 1,206 euros davant dels 1,222 de les altres províncies.

Malgrat la carència endèmica d’escorxadors a Lleida, en primera instància, no es preveuen inversions específiques, al menys de caràcter públic, per pal·liar aquest dèficit. Per contra, a diferència del que passa a les comarques de Ponent, a la veïna Osca, que està apostant amb molta força pel sector porcí, s’estan anunciant importants inversions en poblacions com Fraga i Binèfar o Épila, en aquest cas, a càrrec la lleidatana Bon Àrea.

Article diari Segre falta d’escorxadors a Lleida