Acord de col·laboració del GAP amb la Fundació La Manreana

Gestió Agroramadera de Ponent ha tancat un acord de col·laboració amb la Fundació La Manreana amb motiu de la celebració del 1r Congrés Internacional d’interaccions Saludables amb equins que tindrà lloc els propers 3 i 4 de novembre en Mas Miravall (Juneda)

Jordi Armengol, membre de la junta directiva del GAP, ha estat l’encarregat de formalitzar un acord de col·laboració amb la Fundació La Manreana, gràcies al qual Gestió Agroramadera de Ponent donarà el seu suport i una col·laboració econòmica destinada a l’organització del primer Congrés Internacional d’Interaccions Saludables amb Equins, que es durà a terme aquests propers dissabte i diumenge a Mas Miravall (Juneda) amb l’objectiu de donar veu a professionals, famílies i usuaris sobre el potencial, la riquesa i la diversitat de les interaccions saludables amb equins, així com avançar junts en el treball de regulació de les activitats e intervencions saludables amb equins.

La Fundació La Manreana és l’organitzadora d’aquestes congrés que comptarà amb ponents nacionals i internacionals de gran recorregut i interès, les ponències s’enriquiran amb l’aportació vivencial i pràctica dels tallers oferts; a més, de diferents aportacions particulars mitjançant pósters o comunicacions breus.

La Fundació Manreana, ubicada en Juneda, atén a infants, adults i famílies, gràcies a un equip interdisciplinari de professionals especialitzats. El nostre objectiu principal és millorar el benestar i l’autonomia de les persones amb diversitat funcional que ho necessiten, així com construir un espai preventiu i inclusiu d’atenció integral a la persona i el seu sistema familiar. Un altre dels objectius que sempre ha prioritzat aquesta fundació des del seu projecte és l’excel·lència professional dins les teràpies eqüestres. En aquest sentit, participen activament de recerques, publicacions i esdeveniments científics, realitzen docència i formacions universitàries en relació amb el tema.

Actualment, la Fundació La Manreana -vinculada a la Alianza Internacional por las Interacciones Saludables con Equinos, AINISE – està treballant per tirar endavant un projecte de regulació de les teràpies eqüestres, encara inexistent al país, que es donarà a conèixer dins el marc d’aquest event. Així doncs, la rellevància d’aquest primer congrés serà, entre d’altres aspectes, acollir a la ciutat de Lleida la presentació del novedós projecte de llei de màxim interès en el sector.

 

Programa 1r Congreso Internacional de Interacciones Saludables con Equinos

El GAP financiarà la compra de tablets per als alumnes de la ZER “Pedrera”

El passat 10 de setembre Jordi Armengol, en representació del GAP, Celi Vilà Torra i Encarna Corral López, directors respectius de l’Escola Abat Ruera de Puiggròs i de l’Escola Porcel de Cervera de l’Espluga Calba van signar un acord de col·laboració mitjançant el qual Gestió Agroramadera de Ponent ajudarà a aquestes escoles de la Zona Escolar Rural “Pedrera” en la compra de tablets per als seus alumnes.

D’acord amb la seva política de Responsabilitat Social Corporativa i de suport a diferents entitats i associacions de les Garrigues Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) ha signat un nou conveni de col·laboració en aquesta ocasió amb la Zona Escolar Rural “Pedrera” que agrupa, actualment, dues escoles de la mateixa tipologia, públiques i rurals, que són: l’escola “Porcel de Cervera”, i l’escola “Abat Ruera”, amb dues unitats cadascuna, una d’Infantil i una de Primària. Aquestes escoles pertanyen als municipis de L’Espluga Calba i Puiggròs respectivament, a Les Garrigues.

Gràcies a aquest acord, el GAP aportarà els fons necessaris per la compra d’una tablet per cada alumne d’aquestes escoles, que acullen a nens i nenes de 1r a 6è, que contribuirà d’una manera decisiva a tirar endavant el seu projecte per introduir el treball amb tablet en les àrees instrumentals de matemàtiques i llengües (català, castellà i anglès) a l’aportar un recurs tecnològic innovador i motivador per afavorir l’aprenentatge dels alumnes de l’escola. Fet i fet, un nou acord de col·laboració que referma el compromís del GAP amb el desenvolupament del territori i que minimitzarà d’una manera significativa el cost econòmic que haurien d’assumir les famílies per tirar endavant aquest pla.

Cal destacar el gran treball educatiu dut a terme per la ZER Pedrera que des de fa molt temps utilitza diferents recursos tecnològics per tal de reforçar i millorar la seva metodologia per aconseguir el fi primordial de l’ensenyament, “l’educació integral de l’alumne/a” i l’objectiu final que han d’assolir, fer que els seus alumnes siguin suficientment competents per la nova societat que els espera, a través d’una sèrie de principis educatius que guien la pràctica docent de les escoles de la ZER, definits en el Projecte Educatiu de ZER (PEZ), en el que es mostren com a escoles públiques, plurals, aconfessionals, integradores, coeducadores i catalanes.

 

GAP, treballem en benefeci del desenvolupament del nostre territori 

L’Escola de Futbol Intercomarcal integra la imatge del GAP a les seves samarretes

Més de 200 jugadors, de 14 equips van participar el passat dissabte 29 de setembre a l’acte de presentació de l’Escola Intercomarcal de Futbol dut a terme al camp de futbol de Juneda. Aquesta presentació va posar el colofó a una gran jornada de fubtol i germanor amb motiu de la celebració del XIè Memorial Antoni Bosch en categoria benjamí.

El camp municipal de Juneda es va omplir el passat dissabte amb desenes de joves futbolistes amb motiu de la celebració del XIè Memorial Antoni Bosch en categoria benjamí, que va comptar amb la participació dels 3 equips de l’EF Intercomarcal que juguen en aquesta categoria. Aquesta competició va tenir com a campió al FC Barcelona al guanyar la final contra el RCD Espanyol, en el torneig també van participar, a més dels equips de l’EF Intercomarcal, altres conjunts de les Terres de Lleida com el CE Pla d’Urgell, el CEEF UE Tàrrega, l’AEM, el CFJ Mollerussa i el Lleida Esportiu.

En finalitzar la competició i el lliurament dels trofeus i reconeixements als equips participants en aquesta competició va tenir lloc la presentació dels diferents equips de l’Escola de Futbol Intercomarcal per aquesta temporada, 14 equips federats, a més de tres babies. L’EF Intercomarcal, que es va crear fa més de quinze anys a partir de la iniciativa de col·laboració de quatre municipis Juneda, Torregrossa, Puigverd de Lleida i Artesa de Lleida, competirà aquesta temporada amb un juvenil a Primera, dos cadets a segona, dos infantils, tres alevins, tres benjamins i tres prebenjamins, sumant un total de 210 jugadors per aquesta temporada 2018-2019.

En aquesta nova campanya tots els equips de l’EF Intercomarcal portaran a les seves samarretes la imatge del GAP-Gestió Agroramadera de Ponent, gràcies a l’acord de col·laboració establert entre l’Escola i aquesta associació de ramaders que ha col·laborat en l’adquisició de les equipacions per als diferents equips per aquesta temporada 2018-2019.

Josep Gelonch i Mónica Jiménez van representar al GAP en aquesta presentació i en el lliurament dels trofeus i reconeixements als participants.

 

 

 

 


 

(Fotografies album fotogràfic Ajuntament de Juneda)

Gestió Agroramadera de Ponent, ramaders compromesos amb el territori – #SectorPorciLleida

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Positiva trobada del GAP amb Quim Torra, President de la Generalitat

El passat dissabte 1 de setembre, una representació del GAP, encapçalada per Eduard Cau, va mantenir una breu, però positiva trobada, amb el President de la Generalitat de Catalunya a Juneda, coincidint amb la inauguració de la Plaça 1 d’Octubre de Juneda

Coincidint amb la visita del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya a Juneda, per presidir l’acte d’inauguració de la Plaça 1 d’Octubre de Juneda, una representació de Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) integrada per Eduard Cau, el seu President, Jordi Armengol, membre de la Junta Directiva i Mònica Jiménez, Gerent de l’associació, va mantenir una breu trobada amb el President de la Generalitat, on li van fer coneixedor de les diferents iniciatives dutes a terme pel GAP i les principals preocupacions i necessitats del conjunt dels seus associats.

En el decurs d’aquesta reunió, la representació del GAP va explicar al President de la Generalitat el treball dut a terme i les funcions de l’associació i la seva importància estratègica pel desenvolupament soci econòmic de les Garrigues; una comarca que, com va constatar l’alcalde de la localitat, el senyor Antoni Villas, té una gran dificultat per consolidar nous projectes; un fet que confirma encara més la necessitat de donar un suport decidit i constant a l’agricultura i ramaderia de la zona, un dels principals motors econòmics de la comarca.

Així mateix, Eduard Cau, va traslladar al senyor Quim Torra la inquietud dels ramaders per resoldre un dels principals problemes del sector ramader actual, la compatibilitat del sector ramader amb la societat i el medi ambient. En aquest sentit, la representació del GAP va destacar el paper clau que s’està duent a terme des de la planta de tractament de purins VAG situada a Juneda –amb prop de 100.000 m3 tractats durant el darrer any de funcionament- i la necessitat de posar en marxa, amb la major brevetat possible la planta de TRACJUSA, també situada al terme municipal de Juneda. En relació amb aquesta planta, Eduard Cau va lliurar al president una còpia del Dictamen Ambiental Territorial i Energètic elaborat per Ramon Folch, un dels principals experts en enginyeria d’eficiència energètica a Catalunya, en el que es constata la viabilitat i sostenibilitat mediambiental d’aquest nou projecte.

Gestio Agroramadera de Ponent, ramaders compromoses amb el territori

Conveni de col·laboració entre el GAP i l’Escola de Futbol Intercomarcal

Responsables de Gestió Agroramadera de Ponent i de l’Escola de Futbol Intercomarcal van signar recentment un conveni de col·laboració, que servirà per ajudar a aquesta escola a adquirir les equipacions per la temporada 2018-2019.

Aquest nou conveni, que s’uneix a altres signats als darrers mesos amb diferents entitats esportives i centres educatius, esdevé una nova mostra de la voluntat i el compromís del GAP amb el territori; en aquesta ocasió, amb una organització que realitza una important tasca formativa, tant a nivell esportiu com en valors i que compta amb vora 200 jugadors i jugadores amb edats compreses entre els 3 i els 19 anys.

L’Escola de futbol Intercomarcal, que competeix a les diferents lligues provincials organitzades per la Federació Catalana de Fútbol, es va crear fa més de quinze anys a partir de la iniciativa de col·laboració de quatre municipis: Juneda, Torregrossa, Puigverd de Lleida i Artesa de Lleida. La seva principal finalitat és la promoció de l’activitat esportiva i en especial del futbol, sense oblidar la formació dels valors humans de tots i cada un dels integrants de la mateixa, sent un complement de la formació obtinguda en altres llocs com el centre docent o la unitat familiar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

GAP, suport a l’esport base. Compromesos amb el territori

100.000 m3 de purins tractats i 19 nous llocs de treball balanç de l’any de reobertura de la planta de purins VAG

VAG ha tornat a l’activitat amb uns resultats francament positius, tant pel que fa al tractament de purins, com per la seva aportació a la dinamització econòmica de la comarca. Al juliol de 2017 es va iniciar la posta en marxa de VAG, després que una sentència de TSJ obligués al Govern de l’Estat a fer marxa enrere en la seva retallada a les primes, que va obligar a tancar les plantes de tractament de dejeccions ramaderes de Juneda, actualment propietat del GAP

Després de que al febrer de 2014 la planta de tractament de purins VAG, situada al terme municipal de Juneda, es veiés obligada a tancar la seva activitat, degut a la retallada de les primes concedides pel Ministeri, el passat mes octubre de 2017 va tornar a estar a estar ple rendiment, tot i que va ser necessari més de tres mesos de treballs i la inversió d’1 milió d’euros.

El balanç d’aquest any de funcionament de VAG ha estat francament positiu, amb més de 100.000m3 de dejeccions ramaderes tractades, d’un total de 400.000m3 de dejeccions produïdes pels socis del GAP, associació de ramaders propietaris de VAG. Gràcies a la gestió de la planta el purí s’ha transformat en adob orgànics que s’ha aplicat fora de la comarca de Les Garrigues. El purí gestionat durant aquest any i transformat en adob hagués necessitat 2.500 hectàrees de cultiu si s’hagués hagut d’aplicar al camp com a purí. Aquesta quantitat de purins tractat, uns 300 m3 diaris, implica el transport de 4.000 cisternes de purí de 25m3, el que representa una mitjana de 13-14 cisternes de purí al dia.

Un dels impactes més importants de la reobertura de la planta, a més d’evitar l’aplicació directa dels purins, té a veure amb la capacitat de dinamització socioeconòmica generada pel funcionament de la VAG per al conjunt de la comarca, una zona amb un marcat dèficit d’activitat empresarial.

Gràcies al funcionament de VAG s’ha donat feina directa a 19 persones, la gran majoria treballs qualificats, operaris amb formació professional d’electricitat o mecànica. A més, i d’acord amb la filosofia del GAP, de revertir en la major mesura possible els seus actius al territori, el funcionament de la planta ha generat una activitat econòmica directa per a un gran nombre d’empreses i professionals de la comarca i zones properes.

El futur de VAG, que d’acord amb l’actual normativa pot funcionar fins l’any 2029, passa per les decisions que pugui prendre l’Estat Espanyol pel que fa a les primes que concedeix a les plantes de tractament de purins. En aquest sentit, cal destacar que en la darrera proposta presentada per l’Estat Espanyol, es proposava una significativa retallada sobre les primes fixades pel jutge que, sense arribar al punt de 2014, posaven en cert risc la viabilitat de la planta. L’ADAP, organització que aglutina al conjunt de propietaris de plantes de tractament de purins de l’Estat Espanyol, va presentar les oportunes al·legacions a la proposta de l’Estat, que té fins al 22 d’octubre per decidir quina prima estableix finalment.

Per altra banda, el GAP té prevista la reobertura de la planta de TRACJUSA en el decurs d’aquest any, continuant amb l’actual sistema de cogeneració d’energia amb el que va treballar fins que va tancar al febrer del 2014. Tot i que, en primera instància es reobrirà com una planta de cogeneració, el responsables del GAP i gestors d’aquesta planta continuen treballant per poder desenvolupar el projecte de Nova TRACJUSA que substitueix la font de calor actual per la gasificació de Combustible Derivat de Residus (CDR). Entre altres avantatges, a més de reduir l’impacte ambiental de la planta sobre el territori, aquest nou projecte donaria una major autonomia de gestió a la planta i garantiria amb major seguretat la seva viabilitat i continuïtat, al no dependre del Regim Especial , i de l’arbitrarietat de les decisions de l’Estat Espanyol

Les dos plantes de purins tancades ajornen la reobertura al no tenir primes fins a la tardor

Els amos de la d’Alcarràs i la de Tracjusa, a Juneda, esperaven obrir-les aquest estiu || El TS dóna més temps al nou Govern per complir les sentències que obliguen a restablir aquestes retribucions

Raul Ramírez – Diari Segre, Lleida 3 d’agost

Les dos plantes d’assecatge de purins tancades a Lleida ajornaran la reobertura fins a la pròxima tardor, després de mesos de preparatius per posar en marxa aquest estiu tant la d’Alcarràs com la de Tracjusa, a Juneda. Aquest fet es deu que el Tribunal Suprem (TS) ha donat més temps al nou Govern socialista per complir les sentències que, des de fa dos anys, obliguen a restablir les primes a aquestes instal·lacions per generar electricitat després de la retallada que va obligar a clausurar-les el 2014. El ministeri de Transició Ecològica té fins al 22 d’octubre per fixar les noves primes, si bé el sector confia que ho faci al setembre.

 

El ministeri de Transició Ecològica té fins al 22 d’octubre per complir les sentències del Suprem

La interlocutòria del Suprem del passat 10 de juliol requereix al ministeri “que mostri la major celeritat” i assenyala que, abans del 22 d’octubre, l’ordre ministerial s’haurà de sotmetre a l’aprovació de la comissió delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, el pas previ per a la publicació i entrada en vigor. En cas contrari, el Govern “haurà de designar la persona responsable de l’incompliment i adverteix que aquesta rebrà “una multa coercitiva de mil euros que podrà ser reiterada fins a la completa execució de la interlocutòria judicial”. No és la primera vegada que el Suprem amenaça amb sancions membres del Govern per incomplir sentències sobre plantes de purins. Ho va fer el 2017, quan va llançar un ultimàtum al llavors ministre d’Energia del Govern del PP, Álvaro Nadal

 

Propietaris de plantes i el sector del tractament de purins esperen les noves primes per al setembre

L’ordre per restablir les primes per fer-ho es va publicar pocs dies després, si bé va limitar les retribucions a les plantes de fins a 15 anys d’antiguitat. Això va permetre reobrir la de Miralcamp i la de Vag, a Juneda, però va deixar fora les d’Alcarràs i Tracjusa. El TS va considerar que aquesta limitació “convertia en paper mullat” les seues sentències i va obligar a estendre les retribucions fins als 25 anys. Un altre any de retard després, va tornar a amenaçar amb multes a l’Executiu del PP poc abans de la moció de censura

 

Tisorada i tancaments

La retallada en les primes que les plantes d’assecatge de purins reben per generar electricitat mitjançant cogeneració es va aplicar el 2014 i va obligar a tancar les quatre de Lleida i 35 més a tot Espanya. La retribució va quedar per sota dels costos i es va aplicar retroactivament, així que es va exigir a cada planta a tornar més de tres milions.

Sentències i reformes

El Suprem va obligar l’any 2016 a restablir les primes i el Govern del PP ho va fer el 2017, sota amenaça de multes, però va excloure les plantes de més de quinze anys. El TS va exigir estendre-les fins als 25 anys i va tornar a amenaçar amb sancions. El nou marc de retribucions estava en tramitació quan la moció de censura va expulsar els populars del Govern.

Les noves primes

El sector considera que, d’acord amb l’últim projecte d’ordre ministerial, les noves primes permetran reobrir les plantes tancades. Tanmateix, va rebre al·legacions de l’associació del sector ADAP al considerar que infravalora el preu del gas utilitzat per assecar purins. És una cosa que també critica un informe de la CNMC. ADAP instarà el nou Executiu a repararaquesta qüestió.

La falta d’escorxadors a Lleida, un llast competitiu per als productors de porcs lleidatans respecte als de la resta de Catalunya

La escassa capacitat de sacrifici dels d’escorxadors lleidatans respecte a altres zones productores de porcs a Catalunya com Barcelona o Girona esdevé un seriós entrebanc competitiu per als ramaders lleidatans que els hi costa, aproximadament, un set milions d’euros a l’any.

Malgrat la posició de lideratge dels productors de porcs lleidatans pel que fa al número d’animals produïts, més de 4 milions al 2017, continuen patint, com si es tractés d’un mal endèmic, un acusat defícit respecte al número d’escorxadors i la seva capacitat de sacrifici per fer front a aquest volum d’animals. Aquest fet provoca als ramaders lleidatans tot un seguit de despeses i descomptes afegits, derivats de la major distància a l’hora de desplaçar els porcs als escorxadors, que es tradueixen en una clara pèrdua de competitivitat respecte a altres ramaders catalans.

Segons l’informe econòmic del sector publicat per la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació els ramaders lleidatans van cobrar en 2017 de mitja 1,6 cèntims d’euro menys per quilo que els seus veïns de Barcelona o Girona. Aquesta situació no és nova i esdevé un desavantatge competitiu que s’arrossega des de fa molts anys i que en moments on el preu no vagi a favor de la producció pot posar en perill els resultats econòmics i viabilitat de les granges lleidatanes.

L’informe redactat per part de la conselleria destaca que al 2017 els resultats econòmics van ser positius per al sector porcí català en una mitjana de 17,8 cèntims d’euro per quilo a les comarques lleidatanes i dels 19.3 a la resta de Catalunya. Així mateix, es determina que el cost de producció d’un quilo de porc viu a Lleida l’any passat es va situar en 1,028 cèntims d’euro, mentre que a Barcelona i Girona es va situar en 1,029. Pel que fa al preu de venda, els productors lleidatans van vendre el quilo viu a una mitjana de 1,206 euros davant dels 1,222 de les altres províncies.

Malgrat la carència endèmica d’escorxadors a Lleida, en primera instància, no es preveuen inversions específiques, al menys de caràcter públic, per pal·liar aquest dèficit. Per contra, a diferència del que passa a les comarques de Ponent, a la veïna Osca, que està apostant amb molta força pel sector porcí, s’estan anunciant importants inversions en poblacions com Fraga i Binèfar o Épila, en aquest cas, a càrrec la lleidatana Bon Àrea.

Article diari Segre falta d’escorxadors a Lleida