Ple de gom a gom a la jornada informativa sobre Nova Tracjusa convocada per GAP Cooperativa

El passat dimarts 20 d’agost l’espai “La Farinera” de Juneda es va quedar petit per acollir als més de 200 assistents a la sessió informativa convocada per Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu d’explicar i aclarir els possibles dubtes generats entre una part de la població sobre el projecte Nova Tracjusa, impulsat pel GAP Cooperativa, únic propietari de les plantes de tractament de purins VAG i Tracjusa.

La reunió va superar amb escreix les expectatives de participació dels seus organitzadors al comptar amb la presència de més de 200 persones, tant favorables al projecte de Nova Tracjua com detractors i persones sense una postura definida al respecte. En el decurs d’aquesta trobada, Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i Joan Solé, Doctor en Enginyeria Agrònoma i expert en el disseny, construcció i operació d’instal.lacions de gasificació que utilitzen diversos combustibles, entre ells els CDR (Combustibles Derivats de Residus) com el del projecte de la Nova Tracjusa, van explicar als assistents durant més de dues hores diferents aspectes vinculats amb el projecte, tant pel que fa al funcionament de la planta, com per la seva interacció amb el territori i les persones.

Aquesta trobada, va ser la primera d’una nova sèrie de jornades informatives i accions impulsades pels responsables de Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu de donar a conèixer i aclarir, amb dades fefaents i contrastades, qualsevol dubte que la població pugui tenir al respecte del projecte Nova Tracjusa, estratègic per al futur del tractament de les dejeccions ramaderes a les Garrigues, i que les darreres setmanes, arran de la publicació de la proposta de resolució provisional favorable atorgada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha suscitat polèmica entre la població degut, fonamentalment, a la campanya engegada per diferents plataformes contràries al projecte.

La trobada va servir per explicar els principals canvis en el funcionament de la planta que bàsicament consistiran en la substitució de l’actual font de calor, ara generada amb la calor que emeten els grups de cogeneració que cremen gas natural, per un altra font de calor obtinguda a partir de la gasificació de CDR, provinents de les plantes de tractament de residus urbans, una vegada higienitzats, estabilitzats i sotmesos a una reglamentació específica. Un procés, que segons van manifestar en cap cas comparable a la incineració, com els detractors del projecte defensen; opinió que van tenir l’oportunitat d’exposar en arribar el torn de preguntes.

A més de les explicacions tècniques sobre el funcionament de la planta, vinculades amb el canvi projectat sobre la font de calor, ja que la resta de la instal.lació continuarà com ara, tant Eduard Cau com en Joan Solé, van explicar i aclarir als assistents alguns dels aspectes que més dubtes han suscitat en el conjunt de la població referents a les possibles afectacions de la planta sobre la qualitat de l’aire de la zona, la salut de les persones, els CDR que s’utilitzaran –components, procedència-, propietat de les plantes i projectes de futur a la comarca.

Partint de la base dels informes anuals elaborats per part del Departament de Qualitat Ambiental sobre la qualitat de l’aire a Catalunya (la Generalitat compta al conjunt del país amb més de 120 estacions per mesurar la qualitat de l’aire, dividint el territori en diferents zones de control), Eduard Cau i Joan Solé van mostrar que la qualitat de l’aire a l’anomenada zona 14, que engloba lo que s’entén com la Plana de Lleida és bona. En aquest sentit, es van mostrar diferents gràfiques on es podia observar com als darrers sis anys –de 2013 a 2018- en cap cas s’havia superat el llindar que marca l’administració per considerar cap afectació per la salut de la població. Així mateix, van destacar que l’estudi elaborat per l’ambientòleg Ramon Folch sobre el projecte de la Nova Tracjusa també conclou que la planta no comporta riscos per a les persones ni el medi natural, sent, fins i tot, menys agressiu que l’actual sistema de funcionament de les plantes de tractament de dejeccions ramaderes.

Per altra banda, van destacar que el nou sistema de gasificació comporta una millora substancial en la gestió de residus, ja que suposa la valorització energètica d’un residu just abans de la seva entrada en un abocador (l’entrada a l’abocador és considerada la pitjor opció dins la jerarquia de gestió de residus sòlids urbans). Cal recordar que a partir de 2020 entrarà en vigor la normativa de la Unió Europea pel que fa la gestió de residus, molt restrictiva respecte a l´ús dels abocadors. Eduard Cau també va aprofitar aquesta trobada per incidir sobre la necessitat de que tothom s’impliqui d’una manera més directa en la reducció de residus, la reutilització dels materials i el reciclatge: reduir, reciclar i recuperar com a objectiu principal.

En resposta a un del principals dubtes generats al respecte de la Nova Tracjusa, també es va explicar als assistents que la planta en cap cas cremarà brossa, ni produirà fums, ni males olors, tret dels propis derivats de tractar purins, com passa actualment. En relació amb la procedència del Combustible Derivat de Residus que s’utilitzarà en la gasificació, responent a una de les preguntes dels assistents, van posar de manifest que la voluntat del GAP és que siguin de proximitat, preferiblement de la comarca de les Garrigues, Pla d’Urgell, Segrià.

Davant dels dubtes generats al respecte de la possible afectació de la planta per la salut Eduard Cau va explicar als assistents que els informes de tots els departaments de la Generalitat que han informat sobre el projecte de la Nova Tracjusa són favorables i els tècnics dels diferents departaments remarquen la viabilitat de l’activitat projectada.

Eduard Cau, president del GAP Cooperativa, va recordar que aquesta organització de ramaders i ramaderes es va constituir com a cooperativa agrària a principis de 2019, fruit de la transformació del GAP Associació (constituïda fa més de vint any) amb la finalitat de continuar donant servei als ramaders de la comarca i ajudar-los en el dia a dia de les seves explotacions; ja que, a més de gestionar les dejeccions ramaderes el GAP Coop és una oficina tècnica de serveis a la pagesia molt efectiva i una eina imprescindible per al desenvolupament de l’activitat del seus socis i sòcies. També va anunciar la posada en marxa d’altres accions de comunicació amb la mateixa finalitat com la celebració de jornades de portes obertes a la planta de tractament, edició de material informatiu, difusió de l’activitat ramadera i pagesa, etc.

En la seva intervenció, Eduard cau va posar en valor les avantatges per la comarca derivades de la posada en marxa de la Nova Tracjusa, com el foment de l’economia circular a través de la valorització dels CDR, la millora en la gestió de les dejeccions ramaderes (va explicar que un dels objectius del GAP és que tot el purí produït a les granges acabi passant per les plantes, per tal de minimitzar el seu impacte al territori i, fins i tot, processar-ho de manera que al aplicar-lo als conreus no faci pudor). Per altra banda, va destacar que com a cooperativa i d’acord amb el compromís del GAP amb el territori bona part dels excedents que generi l’activitat de la cooperativa revertiran directament sobre la comarca, ja sigui a través de la col·laboració en projectes socials, culturals, esportius, etc. A tot això, cal afegir la propera creació per part del GAP Cooperativa d’una fundació privada adreçada a donar suport a projectes d’economia real impulsats a les Garrigues, “perquè creiem que vivim en una comarca amb futur, tot i que el present sigui complicat” va afegir el president del GAP.

 

 

Carta oberta del vicepresident del GAP al respecte de la Nova Tracjusa i les valoracions i comentaris que s’estan realitzant al voltant del projecte

Així no, que prendrem mal!!!

I començo així perquè pateixo; perquè si no som capaços de respectar-nos, la convivència és i es farà difícil. En qualsevol societat civilitzada la crítica, acompanyada d’un raonament lògic i una proposta d’esmena, sempre és ben rebuda. El debat, la contraposició d’idees i opinions, la divergència, sens dubte, ens enriqueix i és motor d’evolució i canvi. Dit això, quan el rebuig a una opció, a un projecte, no ve acompanyat d’una proposta de solució real, ni d’uns arguments sòlids i contrastats i es sustenta, majoritàriament, en el no perquè no, en ambigüitats, en l’exercici de la confusió i les falsedats, ja no parlem de crítica, ni de la defensa legítima d’una opció, parlem de desqualificacions i assetjament en defensa d’uns interessos espuris. Si a l’hora de realitzar aquesta oposició, aprofitant la complexitat i el desconeixement general de la societat sobre la matèria, es manipula a les persones difonent missatges erronis, es generen pors infundades… ens trobem davant d’una situació que ultrapassa els límits de la llibertat d’expressió. Si a més, com està passant, es pressiona, a títol individual, a persones i treballadors vinculats d’una manera més o menys directa amb el GAP Cooperativa ens trobem davant d’una clara manca de respecte a les llibertats individuals.

Des del GAP Cooperativa, format per un conjunt de famílies de ramaderes i ramaders, de pagesos i pageses de les Garrigues no volem fer mal a ningú, ni als nostres veïns, ni a l’entorn, res més lluny de la nostra voluntat. El que pretenem és continuar criant, vivint i respirant aquí; en aquesta terra que tant estimem. Jo vull donar un futur als meus fills a les Garrigues i m’agradaria que no haguessin de marxar fora a buscar-se la vida perquè aquí no hi ha res a fer.

Ja n’hi ha prou de mitges veritats; vivim en democràcia, la vida es regeix per un sistema de majories, jurídicament estructurat i que evoluciona. El mateix passa amb la tecnologia que evoluciona i amb l’energia que no es crea ni es destrueix, es transforma. No puc entendre que en aquest món de la igualtat d’oportunitats els pagesos de les Garrigues haguem de renunciar a la mateixa tecnologia que altres industrials de Catalunya utilitzen a les seves empreses per produir calor.

La gasificació de CDR és un procés industrial que les directives europees emmarquen dins l’àmbit de l’economia circular. L’aprofitament energètic dels residus, com a últim recurs abans d’anar a un abocador, està regulat i autoritzat a casa nostra. Gairebé fa tres anys que vam presentar el projecte de la Nova Tracjusa per canviar la font de calor de la planta de tractament de purí de Juneda, per un sistema de gasificació de combustibles derivats de residus; en aquest sentit, i per tal d’aclarir dubtes, cal destacar que a l’hora de presentar el projecte (fa uns tres anys) s’havia d’identificar l’origen d’aquests productes (CDR), i en aquell moment l’únic lloc on es trobaven era als ecoparcs de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és el que s’incorporà al projecte. Això no vol dir, tal i com repeteixen els detractors al projecte de la Nova Tracjusa, que la procedència final dels CDR sigui la detallada en el projecte inicial. Al GAP Cooperativa no tenim cap interès particular en utilitzar els CDR provinents d’altres zones com Barcelona, ans al contrari. La nostra voluntat és poder gestionar els CDR de la comarca, de proximitat. Estem treballant per contactar amb els gestors de la planta de Montoliu i tenim tot l’interès a gestionar els que és produiran a la comarca de les Garrigues – Pla d’Urgell; però, per poder fer-ho, les plantes de tractament hi han de ser i funcionar. Malauradament, en aquests moments, tot i que d’acord amb la normativa europea a partir de l’any vinent no es podrà portar a l’abocador cap RSU que no hagi estat tractat ni estabilitzat, a les Garrigues encara no es té clar com es farà aquesta gestió dels residus; per la seva banda, al Segrià s’està construint la planta de reciclatge i tractament de RSU a Montoliu, tot i que encara no està en funcionament.

En relació amb l’impacte que Nova Tracjusa pot tenir en la salut i el medi ambient de la comarca, cal destacar, i no és cosa menor, que la proposta de resolució de la llicència ambiental per al projecte de gasificació inclou els informes preceptius de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya que hi tenien competència (Salut, Agricultura, Territori, etc…) Aquests informes els elaboren els tècnics d’aquests departaments, amb objectivitat i rigor i seguint en tot moment les normes escrites en la legislació relatives a l’activitat projectada. En aquest sentit, cal significar que tots els informes dels departaments conclouen que l’activitat es podrà dur a terme sempre que s’adaptin les mesures correctores proposades en la resolució provisional de la llicència.

Des del GAP Cooperativa tenim molt clar que el nostre projecte serà positiu per al conjunt de la comarca. El nostre model productiu, amb explotacions ramaderes que en molts casos estan vinculades a unes explotacions agrícoles de reduïda dimensió, fa que les solucions que es poden plantejar per a la gestió dels purins no sigui senzilla, ni tècnica ni econòmicament. Hem estudiat moltes opcions, però desprès de valorar-les hem considerat que aquesta és la que millor s’adapta a la nostra realitat; el nostre sistema de tractament, amb el que fa quinze anys que tractem més de 90.000 m3 anuals, funciona!!! I la nostra voluntat és canviar la font de calor per fer el tractament de purí; en cap cas barrejarem escombraries amb purí, ni posarem en marxa una activitat que pugui posar en perill la salut de les persones ni el medi ambient. El purí sec després del tractament continua sent un excel·lent adob orgànic per fertilitzar els nostres cultius i hem de treballar per defensar-ho.

Així no! Prou demagògia i estratègia partidista, mitges veritats i alguna falsedat. Si volem parlar d’un canvi de model productiu, d’acord, parlem-ne. Però no barregem naps i cols, perquè llavors la gent barreja la velocitat amb el tocino i el còctel resultant farà que això peti.

 

Jordi Armengol

Vicepresident GAP Cooperativa

Cap a la fertilització d’excel·lència

El passat dilluns 1 de juliol va tenir lloc una nova edició del programa Catalunya Futur, promogut per La Vanguardia, un debat que en aquesta ocasió va tractar sobre la fertilització d’excel·lència. Millorar la gestió de les dejeccions ramaderes esdevé clau per al futur del sector agrícola català, en aquest programa, emès via streaming, es parla en profunditat sobre aquesta qüestió.

 

Cal recordar que aquesta setmana s’aprovarà el decret que pretén assegurar la qualitat del sòl i de les aigües subterrànies de Catalunya, i al mateix temps garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles.

Aquest debat de Catalunya Futur sobre la fertilització d’excel·lència està moderat per la periodista Mònica Hernàndez. Comptarà amb la presència d’alguns dels més distingits experts en el sector a Catalunya.

Ponents d’aquest programa 

Aquest debat de Catalunya Futur sobre la fertilització d’excel·lència està moderat per la periodista Mònica Hernàndez. 

  • Teresa Jordà, Consellera del Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación de la Generalitat de Catalunya.
  • Elisenda Guillaumes, Directora general de la Dirección General de Agricultura y ganadería el DARP. Generalitat de Catalunya
  • Marti Costal, agricultor y presidente de la Asociación de productores de agricultura extensiva de Girona. Jafre.
  • Francesc Domingo, especialista en fertilitzación orgánica de los cultivos. IRTA-Fundació Mas Badia. La Tallada d’Empordà.
  • Josep Mª Pijuan, asesor agrario y ganadero. Lleida.
  • Miquel Serra, empresario y ganadero. Alcarràs.

Font d’informació La Vanguardia

Un grup d’alumnes del Col·legi Episcopal de Lleida visiten les nostres instal·lacions

El passat dilluns 11 de febrer, en el marc del programa d’apropament del jovent al món de la pagesia, impulsat conjuntament per Unió de Pagesos, el GAP SCCL i la Diputació de Lleida, un grup d’alumnes del Col·legi Episcopal de Lleida van participar en una nova visita d’aquest interessant i necessari programa.

Seguint l’esquema d’altres visites; per començar, tots i totes les participants es van endinsar al territori garriguenc, al terme municipal dels Omellons, per visitar la finca Ecomiquelò, dedicada, entre altres aspectes, a la producció ecològica de porcs. En aquest espai, Eduard Cau, propietari de la finca i president del GAP els hi va explicar les característiques i particularitats d’aquesta granja; a més, van descobrir diferents qüestions vinculades amb l’activitat rural a les Garrigues i d’alguns dels elements que conformen el paisatge de les Garrigues vinculats amb la pagesia com les construccions de Pedra Seca.

Poc després, tot el grup es va desplaçar fins a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA a Juneda on van rebre informació detallada al respecte de com el GAP SCCL realitza la gestió dels excedents de purins de les granges del seus socis. Els alumnes també van tenir l’oportunitat de visitar tota la planta i conèixer de primera ma, com es realitza el procès de transformació del purí en abonament orgànic i l’important paper que juguen les plantes per una correcta gestió dels purins i la sostenibilitat del territori.

Per tancar la jornada, tot el grup va visitar l’obrador Masia Tero a les Borges Blanques on Teofil Camí, propietari de l’empresa i membre de la junta del GAP, els hi va explicar diferents aspectes d’interès vinculats amb el procés de d’elaboració i transformació de la carn de porc en aliments per al consum humà. Així mateix, van conèixer el nom, usos i caràcterístiques organolèptiques de les diferents parts del porc o com el sabor de la seva carn pot variar d’una manera substancial en funció de l’alimentació que hagi rebut l’animal en el decurs de la seva vida. Per acabar, totes i tos les participants en aquesta nova trobada es van desplaçar fins a les instal·lacions de La Manreana per gaudir d’un àpat de germanor on el porc va tenir especial protagonisme.

 

 

 

 

 

Dictamen del CTESC sobre el Projecte de decret de gestió i fertilització del sòl i les dejeccions ramaderes

Dictamen sobre el Projecte de decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries.

Accès dictamen

Presentació a Lleida del programa Life Agri-close

 
Teresa Jordà, consellera del DARP, va presentar ahir a Lleida el programa Life Agri-close que té per objectiu potenciar la fertilització amb fems i purins d’explotacions ramaderes a través d’un projecte europeu.

 

Podreu seguir la notícia  emesa per Lleida TV als seus informatius, minuts 5.40 al 08.35 A continuació d’aquesta notícia, més informació del sector agrari relacionada amb la Jornada sobre la transformació de la indústria agroalimentària, celebrada també a Lleida amb la Política Agrària Comuna (PAC) com un dels principals temes a debat.