Aviram en estat d’alarma

El confinament i el tancament de fronteres i establiments d’hostaleria, restauració i cafeteria per l’acció del coronavirus tindrà una incidència negativa en el sector de l’aviram català i estatal. Des d’Unió de Pagesos podem diferenciar dues etapes ben diferents. La primera coincidiria amb el moment de confinament i declaració de l’estat d’alarma: es va caracteritzar per un manteniment del consum i, fins i tot, un cert increment de demanda que ha compensat el tancament de menjadors escolars i restaurants i cafeteries. Aquesta eufòria inicial, on majoritàriament la demanda superava l’oferta va canviar de signe amb l’arribada de la Setmana Santa. En aquest punt, pel fet que els canals d’hostaleria i restauració continuaven tancats i que les empreses encara no havien tingut temps de regular les entrades, s’acaba traduint en un excés d’oferta, cosa que provoca el retard dels sacrificis i l’augment del pes dels pollastres a la granja, fins al punt que s’enfonsa el preu. La previsió és que a partir de la setmana vinent es comenci a normalitzar el pes dels pollastres a la granja.

A la problemàtica de comercialització, s’hi ha d’afegir diverses realitats, que realment ajudaran a complicar més la situació a Catalunya. A la retirada del grup Sada de l’àmbit territorial de Catalunya, que ha deixat granges d’engreix buides des de ja fa una temps, s’hi han sumat les granges de recria i reproductores que, a l’entrada de la manada, els avisen de la finalització de contractes. Això provocarà, segur, tensions al sector productor. Tampoc ajudarà les integradores petites que no tenen escorxador, i van a remolc de les altres empreses, que han vist com els sacrificis s’alentien. S’ha de dir que en aquest moment de crisi les grans empreses s’han mostrat molt actives i, en molts casos, han ajudat els petits, ja sigui cedint els escorxadors, per sacrificar, com ajudant en la congelació de les canals. A tot això, s’hi afegeix la dificultat d’exportació d’ous per incubar pel tancament de fronteres.

Així, doncs, en aquesta segona fase i a mig termini és on s’albira un problema estructural. L’excés d’oferta de places, tant d’engreix com de reproductores, provocarà que alguna granja que s’hagi quedat obsoleta tingui problemes per continuar treballant. Tot i que estic convençut que els integradors no reduiran capacitat , i sí que es veuran obligats a reduir densitats i, possiblement, allargaran els buits sanitaris per adequar la producció. Això produirà una baixada dels marges nets de les granges i, en algun, cas representarà dificultats per continuar amb l’activitat. Així doncs, el que toca fer ara és estar alerta davant d’abusos de les integradores i sumar l’esforç de tots per sortir-ne ben parats.

 

Article publicat en Mon Rural de Jordi Armengol, responsable de Sectors Ramaders d’Unió de Pagesos  (membre de la Junta Directiva del GAP Cooperativa) 

Jordi Armengol, president de Tracjusa, nou membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos

Som Garrigues – Redacció, dilluns 10 de febrer

El junedenc, també responsable nacional de la sectorial d’aviram, va ser escollit ahir durant el 13è Congrés Nacional del sindicat. – 

Jordi Armengol, vicepresident de GAP Cooperativa, nou membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos

El passat cap de setmana, en el decurs de la celebració del XIII Congrés Nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos, celebrat a la localitat tarragonina de Falset, Jordi Armengol va estar escollit com un dels nous membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos. El junedenc Jordi Armengol, propietari de diferens explotacions avícoles a les Garrigues i responsable també de la sectorial de l’aviram d’Unió de Pagesos,  ocupa actualment el càrrec de vicepresident de la nostra cooperativa. Jordi Armengol entra a formar part d’aquesta Comissió que, després de la celebració d’aquest congrés, ha quedat reduïda a 7 persones. 

 

Unió de Pagesos reclama que la pagesia formi part d’una estratègia global de país en el seu XIII Congrés

Font d’informació: Unió de Pagesos

Fotografia Unió de Pagesos

Unió de Pagesos va tancar el passat diumenge 9 de febrer el seu XIII Congrés Nacional, a Falset (Priorat), sota el lema ‘Fem pinya per una pagesia més forta’, amb l’objectiu de promoure un nou debat monogràfic del món agrari al Parlament de Catalunya el 2020 perquè insti els governs a fer de la pagesia una estratègia de país. Això, passa, entre altres qüestions, per impulsar una llei catalana de la cadena alimentària, una organització general del sector productor agrari per fer front a un mercat que no tracta amb equitat el primer esglaó de la cadena alimentària, perquè els professionals siguin el centre del suport de la PAC i per dotar el territori d’una millor governança, és a dir, més participació en les decisions que afecten als agents agraris i rurals.

El sindicat considera urgent treballar perquè, mitjançant una norma amb rang de llei, es puguin regular a Catalunya, des de la producció a la distribució, les pràctiques comercials deslleials, la prohibició de la venda a pèrdues i la quota de mercat que comporta posició de domini, així com les sancions administratives corresponents.

D’altra banda, Unió de Pagesos impulsarà una millor organització general del sector agrari productor, cosa que passa per promoure la implantació de noves Organitzacions de Productors (OP), sobretot en aquells sectors que no en tenen. El sindicat també fomentarà la constitució d’Organitzacions Interprofessionals Agràries d’àmbit nacional, quan ho consideri útil, per a un sector de producció determinat, i que els ens de qualitat i certificació, com les DOP i les IGP, adoptin aquesta figura. Per aconseguir-ho, reclama el desplegament de la Llei catalana de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries del 2015.

Unió de Pagesos denuncia que des de l’inici de l’establiment dels ajuts directes per superfície de la Política Agrària Comuna, a l’Estat espanyol, hi ha instal·lada una elevada permissivitat amb el frau directe o en la creació de condicions artificials per accedir als ajuts de la PAC, per part de propietaris o usufructuaris que no tenen la condició d’agricultors. Per superar aquests fraus als ajuts i a la fiscalitat i, sobretot, per convertir la pagesia professional en el centre dels ajuts de la PAC, cal regular immediatament l’agricultor actiu i el futur agricultor genuí basats en que els ingressos agraris siguin com a mínim el 25% del conjunt d’ingressos, amb una franquícia de 1.250 euros per evitar l’exclusió dels sector socials del món rural.

El sindicat fomentarà la seva lluita per l’equiparació de les condicions de vida i de treball de les zones agràries i rurals a les de les ciutats en aconseguir una millor governança. La pagesia ha de comptar amb autoritat i influència en les polítiques de gestió ambiental, com les decisions de gestió de la fauna salvatge, i la implantació d’infraestructures d’energia i gestió de residus al territori. La terra amb valor agrari ha de ser per produir aliments, per assegurar la producció de proximitat i minimitzar la petjada ecològica, i el sindicat aposta perquè les energies renovables siguin una font d’ingressos complementària a les rendes agràries.

Unió de Pagesos defensa un model d’explotació d’economia familiar agrària que permeti un desenvolupament social, econòmic i territorial sostenible a Catalunya, però recorda que, per garantir-ho, cal una equiparació de les condicions de vida i de treball de la pagesia amb les de la resta de sectors, ja que la renda agrària a Catalunya ha disminuït en termes constants més d’un 34% entre el 2001 i el 2018.

Unió de Pagesos va celebrar durant tres dies el seu XIII Congrés Nacional a Falset (Priorat), on van participar 132 delegats sindicals d’arreu de Catalunya, i 500 persones, en l’acte de cloenda. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va tancar el Congrés ahir diumenge. Els treballs congressuals han definit els eixos del sindicat per als propers cinc anys i han culminat en l’elecció d’una nova comissió permanent nacional, que serà la responsable d’executar-los.

Els membres de la nova Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos, que s’ha reduït a set membres, escollida avui en el marc del XIII Congrés que el sindicat celebra a Falset (Priorat), són Joan Caball (Alt Empordà), Raquel Serrat (Ripollès), Jordi Armengol (Garrigues), Josep Cuscó (Baix Llobregat), Dani Forcadell (Montsià), Jaume Pedrós (Urgell) i Josep Carles Vicente (Priorat).

Els coordinador territorials que també han estat escollits són Maria Rosa Calsina (Catalunya Central), Josep Esteve (Àrea Metropolitana), Pere Guinovart (Camp de Tarragona); Joan Guitart (Comarques de Muntanya), Miquel Piñol (Terres de l’Ebre), Narcís Poch (Comarques de Girona) i Josep Sellart (Pla de Lleida).

Santi Querol (Pla d’Urgell) ha estat escollit síndic d’Unió de Pagesos.

Relleu al capdavant de la presidència de TRACJUSA

Jordi Armengol, vicepresident del GAP SCCL, agafa el testimoni de Teòfil Camí al capdavant de la presidència de la planta de tractament de purins TRACJUSA, propietat de Gestió Agroramadera de Ponent, GAP SCCL. 

Després de més de 15 anys com a President de la Junta Directiva de la planta de tractament de purins TRACJUSA, situada al terme municipal de Juneda, Teòfil Camí deixa la presidència de la Junta. Jordi Armengol, actual Vicepresident del GAP SCCL, serà l’encarregat d’exercir la presidència de TRACJUSA.

Jordi Armengol, en nom dels diferents components de la Junta de TRACJUSA, i Eduard Cau, President del GAP SCCL, han manifestat el seu reconeixement i més sincer agraïment a Teòfil Camí per la tasca desenvolupada al llarg d’aquests temps com a President de TRACJUSA, sense la qual no hauria estat possible posar en marxa aquest projecte, vital per a la gestió dels excedents de purins produïts a les granges dels cooperativistes del GAP SCCL; així com per la seva perseverança i visió a l’hora de proposar alternatives viables i sostenibles de llarg termini com el projecte de la nova TRACJUSA.

L’entrada de Jordi Armengol al capdavant de la presidència de TRACJUSA no suposarà cap canvi substancial en la gestió, ni en els projectes de futur per la planta. Actualment s’està duent a terme la posada en funcionament de la instal·lació, que després de més de 5 anys sense activitat està requerint d’un gran esforç. Es preveu que a principis de l’estiu la planta ja pugui tractar purins.