La Mañana – 3 de julio
Les instal·lacions tracten 90.000 m3 de purins a l’any amb un sistema de cogeneració amb gas
Gestió Agroramadera de Ponent SCCL
Neoelectra adquireix el 90% de la planta de tractament de purins VAG de Juneda
CCMA – 3 de juliol
El fins ara propietari únic de la planta de tractament de purins VAG de Juneda (Garrigues), GAP Cooperativa, ha venut el 90% de la seva participació en aquesta planta a Neoelectra amb l’objectiu de donar un impuls i una major viabilitat a les instal·lacions i, a la vegada, poder comptar amb la col·laboració i experiència d’aquest grup empresarial de referència en el sector energètic per a futurs projectes. La venda es va materialitzar aquest dijous, després que els socis de GAP Cooperativa donessin llum verda a l’operació en l’assemblea general extraordinària celebrada el 16 de gener. La planta de VAG tracta uns 90.000 metres cúbics de purins a l’any mitjançant un sistema de cogeneració a partir de gas natural i biogàs.
GAP Cooperativa ven al Grup Neoelectra la seva planta de tractament de dejeccions ramaderes VAG
Grup Neoelectra adquireix la planta de tractament de dejeccions ramaderes VAG, consolidant-se com partner energètic i de serveis industrials de GAP Cooperativa
GAP Cooperativa, propietari únic de VAG, ha venut el 90% de la seva participació en aquesta planta de tractament de purins al grup empresarial Neoelectra amb l’objectiu de donar un impuls i una major viabilitat a aquestes instal·lacions i comptar, alhora, amb la col·laboració i experiència d’aquest grup empresarial de referència en el sector energètic per a futurs projectes a implementar tant pel GAP com pels seus socis / es.
El passat 2 de juliol es va materialitzar la venda per part de GAP Cooperativa al grup empresarial Neoelectra del 90% de la propietat d’aquesta planta, tal com ho van acordar els seus socis el 16 de gener en el transcurs de l’Assemblea General Extraordinària celebrada a Juneda amb aquest fi. Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i Antonio Cortés, CEO i director executiu de Neoelectra, van ser els encarregats de formalitzar la signatura d’aquest acord.
La decisió de GAP Cooperativa de vendre la major part de les seves participacions a la planta (conservarà un 10% i una representació al Consell d’Administració de l’actiu) va molt més enllà d’una simple transacció econòmica, ja que suposa començar una col·laboració empresarial amb aquesta empresa especialitzada en el sector energètic, que permeti dotar la planta d’una major i millor autonomia de gestió, competitivitat i sostenibilitat, a més d’explorar i treballar en altres camps com les energies renovables amb especial èmfasi en la fotovoltaica.
VAG seguirà, com fins ara, tractant de manera exclusiva part dels excedents dels purins produïts a les granges de GAP Cooperativa. De fet, la logística d’entrada de purins a la planta continuarà en mans de GAP SCCL. A través d’aquesta operació, Neoelectra adquireix el 90% d’aquesta planta per al tractament de purins de la Cooperativa basada en una cogeneració de gas natural i biogàs amb una potència instal·lada de 16,2 MW i una generació estimada d’uns 130 GWh anuals. Neoelectra també tindrà al seu càrrec la gestió de la compra del gas natural necessari per al funcionament de la planta i la posterior comercialització pública de l’electricitat produïda, així com l’operació i manteniment de les instal·lacions i de personal.
Eduard Cau, president de GAP Cooperativa va manifestar que “un dels nostres principals objectius com a cooperativa és facilitar la gestió dels purins de les nostres granges d’una manera eficient i sostenible. La venda de participacions de VAG és, sens dubte, una garantia per al bon funcionament d’aquesta planta. A més, ens aportarà capital per posar en marxa altres projectes amb aquest mateix objectiu “. Així mateix, el president de GAP Cooperativa, que compta amb 160 socis / es, va indicar que amb la venda de VAG “reduïm considerablement els riscos econòmics que es deriven de treballar en un mercat que desconeixem com és l’elèctric”. Amb aquesta venda, la planta VAG tornarà al mateix model de funcionament que l’existent abans del tancament de les plantes per culpa de la retallada de les primes de l’Estat. En primera instància, VAG era propietat majoritària de l’empresa elèctrica EDF Fenice, amb una petita participació de la Generalitat i de GAP, responsable, com ara, de tota la logística d’entrada de purins a la planta.
Per la seva banda Antonio Cortés, CEO i director executiu de Neoelectra, ha manifestat que “amb aquesta nova adquisició el Grup es consolida com a partner energètic i de serveis industrials de GAP Cooperativa. Línia en la qual venia avançant des de gener de 2020 amb GAP, després d’haver-se adjudicat el subministrament de gas natural per a la planta de purins de Tracjusa, a través de la seva comercialitzadora Neoelectra Energia “. Afegint que “després d’aquesta compra el Grup continua incrementant el seu lideratge en la cogeneració nacional amb més de 200 MW sota la seva gestió i la diversificació de la seva cartera, potenciant cada vegada més la seva vessant de companyia de serveis energètics i industrials”. A aquesta operació se suma la recent adquisició per part de Neoelectra del 90% Careco Energy, Combustibles Alternatius Renovables Ecològics S.L., empresa mitjançant la qual afegirà tecnologia pròpia de gasificació i valorització de residus a les seves actuals línies de negoci en el sector energètic.
Actualment, VAG tracta uns 90.000 metres cúbics de purins a l’any i compta amb una plantilla de 17 treballadors, que tindran continuïtat contractual en la seva totalitat en el marc de l’acord de venda.
El DARP ofereix instruccions pel compliment dels Programes sanitaris en el sector ramader a Catalunya
Des del Servei de Prevenció en Salut Animal de la Subdirecció General de Ramaderia del DARP, s’informa de les actuacions necessàries que han de seguir les explotacions porcines per garantir el programa sanitari del porcí tenint en compte les recomanacions i obligacions de les autoritats sanitàries.
La Subdirecció general de Ramaderia ha fet arribar a les explotacions porcines les instruccions sobre les actuacions mínimes a realitzar per al compliment del Programa sanitari del porcí en les explotacions porcines de Catalunya, mentre duri l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisis sanitària originada pel COVID-19.
Entre altres actuacions, s’han adoptat mesures addicionals per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2 amb l’obligació de limitar la prestació dels serveis públics a aquells estrictament necessaris per garantir el correcte funcionament dels serveis bàsics o estratègics.
En el cas de les entrades UE s’hauran de continuar realitzant els controls de resultats a l’arribada de les partides dels animals com fins ara. Tanmateix, es redueix la presa de mostres a una sola extracció, on també inclouran les mostres per a PCR-PPA.
De les actuacions dins les Programa Sanitari del Porcí que cal considerar com a prioritàries són el compliment de les vacunacions de la malaltia d’Aujeszky establert a la normativa; els controls serològics per a les entrades intracomunitàries, destí engreix i vida (que durant aquest període passarà de dos extraccions a una als 8 – 10 dies de l’entrada dels animals, mantenint-se el doble tub); els controls serològics obligatoris en els centres de quarantena de mascles reproductors previs per a la sortida dels animals cap a Centres de Recollida de material genètic; les actuacions que ja s’hagin iniciat per a confirmar o descartar la malaltia davant de l’obtenció de resultats serològics desfavorables; i les actuacions serològiques pel manteniment de les qualificacions sanitàries de les explotacions porcines de reproductores per a garantir el moviments pecuaris.
Per a l’execució d’aquestes actuacions, cal seguir les recomanacions de protecció i prevenció per a la reducció de risc del possible contagi entre persones. Queden excloses de les actuacions prioritàries, per a les explotacions d’engreix, l’extracció de les 16 mostres prèvies a la sortida cap a escorxador. Per tant, la no extracció de 16 mostres en les explotacions d’engreix, no suposarà cap limitació per a l’emissió de DST (Documentació Sanitaria de Trasllat) vida i escorxador per part dels titulars de les explotacions porcines.
Així mateix, es considera prioritari l’aprovació de CSM (Certificat Sanitari de Moviment) per part dels Serveis Veterinaris Oficials de les Oficines Comarcals/Serveis Territorials i l’autorització de nous PEG (Permisos d’Entrada de Garrins).
Pel que fa a les enquestes de bioseguretat, la realització d’enquestes i actes de bioseguretat no es consideren una actuació prioritària, per tant no quedaran afectades aquelles explotacions porcines que tinguin caducada l’enquesta de bioseguretat.
Igualment, s’informa de la instrucció per la qual s’estableixen mesures de caràcter preventiu i organitzatiu relacionades amb els programes sanitaris obligatoris, adreçades als/les ramaders/res, ADS i veterinaris/àries habilitats/des, amb motiu del coronavirus SARS-CoV-2 que afecten al boví, oví i cabrum.
Aquestes mesures es mantindran mentre es mantingui l’estat d’alarma (RD 463/2020).
Es pot trobar més informació al web de Protecció Civil, on figura el document “Preguntes sobre les restriccions de la COVID-19”.
D’altra banda, des de la Direcció general d’Agricultura i Ramaderia i la Subdirecció General de Seguretat Alimentària i Protecció de la salut també s’han difós diferents recomanacions de neteja i desinfecció d’instal·lacions en empreses alimentàries per a la prevenció de coronavirus, que es poden trobar a a la pàgina de l’ACSA (http://acsa.gencat.cat/ca/inici/), on figuren els següents documents: Recomanacions per als establiments d’alimentació amb servei directe al públic , Recomanacions d’higiene per a les indústries alimentàries, Recomanacions de neteja i desinfecció d’instal·lacions en empreses alimentàries per a la prevenció del coronavirus.
Font: Servei de Prevenció en Salut Animal del DARP
Jordi Armengol, vicepresident de GAP Cooperativa, nou membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos
El passat cap de setmana, en el decurs de la celebració del XIII Congrés Nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos, celebrat a la localitat tarragonina de Falset, Jordi Armengol va estar escollit com un dels nous membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos. El junedenc Jordi Armengol, propietari de diferens explotacions avícoles a les Garrigues i responsable també de la sectorial de l’aviram d’Unió de Pagesos, ocupa actualment el càrrec de vicepresident de la nostra cooperativa. Jordi Armengol entra a formar part d’aquesta Comissió que, després de la celebració d’aquest congrés, ha quedat reduïda a 7 persones.
Unió de Pagesos reclama que la pagesia formi part d’una estratègia global de país en el seu XIII Congrés
Font d’informació: Unió de Pagesos
Fotografia Unió de Pagesos
Unió de Pagesos va tancar el passat diumenge 9 de febrer el seu XIII Congrés Nacional, a Falset (Priorat), sota el lema ‘Fem pinya per una pagesia més forta’, amb l’objectiu de promoure un nou debat monogràfic del món agrari al Parlament de Catalunya el 2020 perquè insti els governs a fer de la pagesia una estratègia de país. Això, passa, entre altres qüestions, per impulsar una llei catalana de la cadena alimentària, una organització general del sector productor agrari per fer front a un mercat que no tracta amb equitat el primer esglaó de la cadena alimentària, perquè els professionals siguin el centre del suport de la PAC i per dotar el territori d’una millor governança, és a dir, més participació en les decisions que afecten als agents agraris i rurals.
El sindicat considera urgent treballar perquè, mitjançant una norma amb rang de llei, es puguin regular a Catalunya, des de la producció a la distribució, les pràctiques comercials deslleials, la prohibició de la venda a pèrdues i la quota de mercat que comporta posició de domini, així com les sancions administratives corresponents.
D’altra banda, Unió de Pagesos impulsarà una millor organització general del sector agrari productor, cosa que passa per promoure la implantació de noves Organitzacions de Productors (OP), sobretot en aquells sectors que no en tenen. El sindicat també fomentarà la constitució d’Organitzacions Interprofessionals Agràries d’àmbit nacional, quan ho consideri útil, per a un sector de producció determinat, i que els ens de qualitat i certificació, com les DOP i les IGP, adoptin aquesta figura. Per aconseguir-ho, reclama el desplegament de la Llei catalana de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries del 2015.
Unió de Pagesos denuncia que des de l’inici de l’establiment dels ajuts directes per superfície de la Política Agrària Comuna, a l’Estat espanyol, hi ha instal·lada una elevada permissivitat amb el frau directe o en la creació de condicions artificials per accedir als ajuts de la PAC, per part de propietaris o usufructuaris que no tenen la condició d’agricultors. Per superar aquests fraus als ajuts i a la fiscalitat i, sobretot, per convertir la pagesia professional en el centre dels ajuts de la PAC, cal regular immediatament l’agricultor actiu i el futur agricultor genuí basats en que els ingressos agraris siguin com a mínim el 25% del conjunt d’ingressos, amb una franquícia de 1.250 euros per evitar l’exclusió dels sector socials del món rural.
El sindicat fomentarà la seva lluita per l’equiparació de les condicions de vida i de treball de les zones agràries i rurals a les de les ciutats en aconseguir una millor governança. La pagesia ha de comptar amb autoritat i influència en les polítiques de gestió ambiental, com les decisions de gestió de la fauna salvatge, i la implantació d’infraestructures d’energia i gestió de residus al territori. La terra amb valor agrari ha de ser per produir aliments, per assegurar la producció de proximitat i minimitzar la petjada ecològica, i el sindicat aposta perquè les energies renovables siguin una font d’ingressos complementària a les rendes agràries.
Unió de Pagesos defensa un model d’explotació d’economia familiar agrària que permeti un desenvolupament social, econòmic i territorial sostenible a Catalunya, però recorda que, per garantir-ho, cal una equiparació de les condicions de vida i de treball de la pagesia amb les de la resta de sectors, ja que la renda agrària a Catalunya ha disminuït en termes constants més d’un 34% entre el 2001 i el 2018.
Unió de Pagesos va celebrar durant tres dies el seu XIII Congrés Nacional a Falset (Priorat), on van participar 132 delegats sindicals d’arreu de Catalunya, i 500 persones, en l’acte de cloenda. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va tancar el Congrés ahir diumenge. Els treballs congressuals han definit els eixos del sindicat per als propers cinc anys i han culminat en l’elecció d’una nova comissió permanent nacional, que serà la responsable d’executar-los.
Els membres de la nova Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos, que s’ha reduït a set membres, escollida avui en el marc del XIII Congrés que el sindicat celebra a Falset (Priorat), són Joan Caball (Alt Empordà), Raquel Serrat (Ripollès), Jordi Armengol (Garrigues), Josep Cuscó (Baix Llobregat), Dani Forcadell (Montsià), Jaume Pedrós (Urgell) i Josep Carles Vicente (Priorat).
Els coordinador territorials que també han estat escollits són Maria Rosa Calsina (Catalunya Central), Josep Esteve (Àrea Metropolitana), Pere Guinovart (Camp de Tarragona); Joan Guitart (Comarques de Muntanya), Miquel Piñol (Terres de l’Ebre), Narcís Poch (Comarques de Girona) i Josep Sellart (Pla de Lleida).
Santi Querol (Pla d’Urgell) ha estat escollit síndic d’Unió de Pagesos.
GAP aprova la creació de la Fundació Ara Garrigues
Garrigues TV – Mariona Rebull – 03-02-2020
Amb una aportació inicial de 500.000 € i amb el principal objectiu de donar suport a projectes de caràcter empresarial, innovació i recerca desenvolupats a les Garrigues
Nova jornada d’apropament del món rural al jovent amb la participació d’un grup d’alumnes de l’Institut de Mollerussa.
El passat dilluns 27 de gener va tenir lloc una nova jornada dintre del programa impulsat per GAP Cooperativa, el sindicat agrari Unió de Pagesos i la col·laboració de la Diputació de Lleida, amb l’objectiu de mostrar als i les nostres joves diferents aspectes de la vida de pagès, de l’activitat agrícola i ramadera a les nostres contrades. Una experiència on es mostren diferents etapes dels procés productiu, en aquest cas de la carn de porc, des de la seva cria a la seva preparació final, prèvia a l’entrada al circuit comercial transformat en productes alimentaris d’alta qualitat.
La Finca Ecomiqueló, propietat d’Eduard Cau, president de GAP Cooperativa una vegada més va ser el punt de sortida d’aquest, en aquesta ocasió, reduït grup d’alumnes de primer grau de Formació Professional del Grau Superior de Paisatgisme i Medi Rural i de 2n de FP del grau mitjà de Agropecuària, tots dos impartits a l’Institut Públic de Mollerussa. En aquest moment de la trobada, Eduard Cau va explicar als alumnes diferents i interessants conceptes sobre la pràctica agrícola i ramadera desenvolupada a les Garrigues, així com les característiques de la mateixa i altres aspectes com el per què de les construccions de pedra seca.
Després d’una profitosa visita a aquest espai, els alumnes es van desplaçar fins a les oficines del GAP on Mónica Jiménez, gerent de l’entitat, els hi va explicar diferents aspectes vinculats amb l’activitat desenvolupada a la pròpia cooperativa, així com altres relacionats amb el futur de la pagesia i les possibilitats que poden tenir com a pagesos. La visita va acabar amb una visita i explicació sobre la planta de tractament de dejeccions ramaders Tracjusa.
Al voltant de les 13.00 hores el grup d’alumnes va arribar a l’obrador Masia Tero, situat a les Borges Blanques, on van rebre l’atenció del cap de planta que els hi va explicar diferents aspectes vinculats amb el procés final de transformació dels productes ramaders i agrícoles abans de la seva distribució als centres comercials.
El conjunt dels alumnes, bastants d’ells amb una vinculació directa amb el món de la pagesia, va manifestar un gran interés durant tota la visita realitzant interessants aportacions i preguntes relacionades amb l’activitat.
GAP Cooperativa, apostem pel futur de la ramaderia, de la pagesia. Som ramaders i ramaderes compromesos amb el territori.
El pagès del camp Europeu
Ramon Armengol, president de la Confederació de Cooperatives Agroalimentàries de la Unió Europea
Article de La Vanguardia – Diumenge 2 de febrer de 2020
Autor. Lalo Agustina
Fotografia Merce Gili
Del camp obert de Lleida als interminables passadissos de la burocràcia de Brussel·les. Ramon Armengol Torrent (Juneda, les Garrigues 1959), president de la Confederació de Cooperatives Agroalimentàries de la Unió Europea (Cogeca), es defineix a si mateix com un ramader que ha dedicat la seva vida al camp com a soci de la Cooperativa d’Ivars ( Pla d’Urgell). “Sóc un pagès de quarta generació familiar i ho seguiré sent sempre”, comenta. La cooperativa de la qual forma part, fundada el 1915, produeix pinso per als porcs, les vaques i els pollastres de l’explotació i factura al voltant de 200 milions d’euros a l’any. Però fa molt de temps que se li ha quedat petita.
Amb estudis de Dret, algun curs no especificat a ESADE i molt autoaprenentatge a la maleta, Armengol s’ha abonat un altre camp, el d’Europa. Des de finals de novembre de l’any passat, és la veu dels prop de set milions d’agricultors i grangers europeus que formen part d’alguna de les 22.000 cooperatives associades a Cogeca. Armengol ha arribat a aquest lloc representatiu i no remunerat després de faixar-se a la federació de cooperatives agràries catalanes i a la confederació espanyola del mateix sector. Assegura que ho fa per vocació.
“En el meu cas, vaig començar a treballar a la granja familiar a la cria de porcs amb vint anys a Juneda i, amb el temps, vam veure que el model que teníem era inviable: havia de tenir una certa dimensió perquè ser ramader implica una disponibilitat les 24 hores a el dia els 365 dies a l’any “. D’aquí el seu pas al cooperativisme, que permet compartir costos, professionalitzar la relació amb els proveïdors i els clients i guanyar dimensió… “El sector de les cooperatives agroalimentàries ha crescut moltíssim en les últimes dècades i avui és un model d’èxit per la seva professionalització” afegeix.
Ara, el camp de batalla és Europa, d’on emana la regulació relativa a la sostenibilitat -el nou mantra, repetit fins a la sacietat- i part dels recursos per dur-la a terme. El green deal o acord verd és el repte dels reptes de el sector. “Al 2050 hem de ser neutres en les emissions i això ens condiciona totalment la forma de fer les coses”, explica el cooperativista, ara convertit en el defensor davant Brussel·les.
L’anomenada política agrària comuna (PAC) posarà sobre la taula al voltant de 365.000 milions per al camp europeu fins al 2027. Armengol assegura que pot semblar molts diners, però que no és tant. El canvi que cal implementar és radical i la preocupació de les empreses i cooperatives és ser capaços de posar-se a el dia en sostenibilitat, repercutint els costos als seus clients en la mesura suficient per a ser rendibles. Segons Armengol, no serà gens fàcil. “Un dels problemes del sector és que s’ha banalitzat el que és el camp i avui no s’aprecia l’esforç que suposa, en treball i recursos econòmics, posar a la taula de la gent productes de la qualitat que oferim”, insisteix Armengol . “Només demanem que ens permetin guanyar-nos la vida”.
El mandat de tres anys al front de Cogeca -prorrogable 1 més- li portarà per tot Europa. Des del passat Nadal i fins a principis de febrer, Armengol haurà estat a Eslovènia, Budapest, Roma, Berlín i Munic, a més de a Brussel·les, on hi ha la seu de la confederació de les cooperatives. Té assumit que d’ara endavant no pararà. Amb el seu més que acceptable anglès -la seva dona professora, l’ajuda a pulirlo- i un francès fluid, Armengol tracta de teixir consensos en la lluita per fer sentir la veu de camp on es prenen les decisions que marcaran el futur de el sector .
Comentaris recents