Article d’Interporc publicat al Diari Segre amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient // 05/06/2025
Interporc destaca la potència de Ponent com una de les puntes de llança del sector gràcies a ramaders, integradores i cooperatives, la Universitat de Lleida, centres de recerca com l’IRTA o el Grup de Sanejament Porcí.
Un agricultor supervisa una panotxa de panís en un cultiu d’Alcarràs. Un conductor carrega pinso en una fàbrica de Leida. Un veterinari, exalumne de la Univeresitat de Lleida, supervisa una granja de truges a Soses, mentre excompanys de promició ho fan en una de transició de mamellons a Juneda. Un granger cuida els engreixos a Llardecans. Un operari entra a l’escorxadora Mollerussa. Un equip comercial fa una videoconferència amb un client de Corea del Sud. Un jove surt del gimnàs i compra carn de porc de Leida en un supermercat de Barcelona. Un plat d’alta gastronomia amb llom de porc és degustat en un restauant de Toquio
Aquesta seqüència és una ficció per a la introducció d’aquest reportatge, però podria ser re-alitat. L’esforç i la profesionalitat del sector porcí a Lleida han convertit Catalunya i la comunitat veina de l’Aragó en els dos motors agroalimentaris de referència d’Espanya i del Sud d’Europa. El sector porci -a vegades tan invisible i treballador- comença amb un gra de panis a casa nostra, amb la feina en una granja, i acaba arreu del món. S’ha convertit en un sector de valor afegit, indis pensable per a l’economia de Catalunya, Espanya i del món: avui ser granger, veterinaricomercial va més buscat que mai.
Lleida és la referència agroalimentària de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, també en ramaderia porcina.
Agafem perspectiva i fem un zoom-in: Espanya representa el 29% del cens porcí de la UE, Catalunya és la segona comunitat autònoma en cens porcí, amb un 23%, just darrere de l’Aragó amb un 28,9%; i la primera en transformació carnia amb un 38,98% de quota, Lleida és la primera provincia amb un 58% del cens porcí de tot Catalunya.
Però més enllà d’aquestes grans xifres i magnituds, hi ha una sèrie d’aspectes que han convertit la ramadera i la industria carnia porcina en un sector lider i professionalitzat la inversió en R+D+i per part d’empreses privades; els programes, la transferència de coneixement, els itineraris formatius de centres universitaris com la Udl, la investigació de centres comL’IRTA o grups de treball entre diferents empreses o un equipde veterinaris que vetlla per la bioseguretat en granges com el Grup de Sanejament Porcí
Un sector lider en sostenibilitat
En l’àmbit de la sostenibilitat ambiental, però també la social, el sector porci destaca per haver fet grans pasos endavant. Passos solids i ferms. El director d’Interporc (l’organització interprofessional del porcí de capa blanca), Alberto Herranz, assenyala que la disminució dels gasos d’efecte hivernacle són una constant. Segons les dades disponibles, a nivell industrial el sector ha aconseguit reduir un 43,6% les emissions per cada porc entre 1990 i 2022.
Les granges són cada vegada més modemes i el seu personal, cada vegada més format.
Si tenim en compte només les emissions d’amoniac per cada animal la reducció s’intensifica fins al 49%. “Tot és gràcies als ramaders, a les empreses integradores, cooperatives i a les indústries de la carn; tenim els millors estandards productius d’Europa”, indica Herranz, que assegura que el sector porcí només representa un 2,58% de les emisssions d’efecte hivernacle a ’Espanya.
Cal destacar, que la carn i els productes elaborats del porc es troben entre els favorits del consumidor pel sabor, la versatilitat i relació qualitat preu.
Dades rellevants
- Espanya lidera el cens porcí a Europa amb el 29% de la produccció
- Lleida és la província lider en cens porcí a Catalunya amb un 58%
- Catalunya és la segona comunitat en cens porci amb el 23%
- Catalunya lidera en transformació carnia a Espanya amb el 38,98%
Interporc ha analitzat amb experts del sector agroalimentari com evoluciona l’activitat porcina -a nivell primari i a nivell industrial- a l’estat espanyol. Ho ha fet al llibre titulat “Els reptes del sector porcí espanyol”, editat conjuntament amb Cajamar. A continuació, destaquem algunes de les aportacions més destacades:
- 49% de reducción d’amoniac per porc [1990-2022)
- 43,26 de reducció demissions efecte hivernacle (1990-2022)
En aquest sentit cal destacar que l’esforç per la sostenibilitat al sector porcí al conjunt de l’estat no sols implica la cura del medi ambient, sino també el respecte al benestar dels animals.
Col·laboracions expertes
Autoexigència: més bioseguretat, més sostenibilitat – Lorenzo Fraile (UdL) i Jordi Baliellas (GSP)
“Millorar la bioseguretat externa i interna ajuda a reduir el número de patogens que entren a la granja des de l’exterior i minimitzar l’impacte dels ja presents. Tot el sector ha d’estar conscienciat de la seva importància i no hauria de delegar en administració perquè imposi unes pautes minimes, sota la pressió de forçar mesures coercitives.”
La cam de porc, imprescindible per a la salut humana -Antonio Escribano (Catedràtic de nutrició esportiva)
“El valor biològic de les proteines està definit per la seva capacitat d’aportar tots els aminoàcids necessaris. El conjunt d’aminoàcids necessaris només és present en les proteines d’origen animal. En molts vegetals hi ha proteines però no són d’alt valer biologic perquè encara que no continguin alguns aminoàcids són deficients en la seva majoria.”
Sostenibilitat social: relleu generacional i gènere – Margarita Rico (Universitat de Valladolid)
“Existeix un consens comú a considerar que el relleu generacional i la incorporació de la dona al sector porci és una peçaclau per a la seva continuitat i
expansió. Resulta fonamental l’atracció de noves vocacions que s’adaptin a les actuals circumstàncies dels mercats i es formin on nous manejos innovadors i sostenibles, així com en gestió, sanitat o bioseguretat.”
Economia circular: més eficiència i sostenibilitat – Daniel Babot (Universitat de Leida)
“Els últims anys, en el context de l’economia circular, els parins i les dejeccions han passat a ser una matèria primera per a l’obtenció de biofertilitzant o bi oenergia. El valor econòmic dels nutrients han obert la porta a inversions per rendibilitzar-les, com projectes per extreure aigua de purins usar-la en xarxes de reg, un producte amb més concentració de nutrients.”
