Els socis beneficiats amb aquest ajuts, atorgats en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i finançats per la Unió Europea a través dels fons Next Generation, rebran un import total de 90.399 €, adreçats a sufragar part de la compra d’un tractor, dues màquines telescòpiques i un sistema d’autoguiatge. En la tramitació d’aquests ajuts han comptat amb la col·laboració i l’assessorament tècnic de GAP Cooperativa.
L’objecte d’aquests ajuts és promoure inversions per fomentar l’aplicació de l’agricultura i la ramaderia de precisió i tecnologies 4.0, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència.
Aquestes ajudes es van adreçar a persones físiques o jurídiques de naturalesa privada o pública titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles o que desenvolupessin serveis agraris, agrupacions d’un mínim de cinc titulars d’explotacions ramaderes, consorcis i altres formes de col·laboració publicoprivada i qualsevol organització o associació de productors reconeguda, en tots els casos sempre que tinguin la consideració de PIME.
Quantia dels ajuts
La intensitat màxima establerta va ser d’un 40% del cost elegible, amb la possibilitat d’incrementar-se fins a un 60% per inversions col·lectives, consorcis o joves agricultors. La quantia màxima d’ajut es va situar als 300.000 €, mentre que l’import mínim d’inversió per accedir es va situar als 5.000 €.
Concessió de 90.399 €
En el cas de la petició tramitada per GAP Cooperativa per a quatre dels seus associats va ser de 225.999 €, aconseguint un ajut final de 90.399 € adreçats a sufragar part de la compra d’un tractor, dues màquines telescòpiques i una d’autoguiatge.
La petició de l’ajut es va tramitar al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a través de la convocatòria d’Ajuts l’agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari dins el Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia que té com a objectiu la concessió d’ajuts a projectes d’inversió que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia.
Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR)
Aquests ajuts s’emmarquen en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i, en particular, en la Inversió 4 “Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia: Inversions en agricultura de precisió, eficiència energètica i econòmica circular en el sector agrari”.
El diari Segre del passat dijous 29 de febrer publica al seu apartat d’opinió un interessant article de Jordi Armengol, responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos (i membre de la junta directiva de GAP Cooperativa) on plasma les seves reflexions sobre els models ramaders i la visió que es té dels mateixos segons d’on “vingui la mirada” del propi sector, l’administració o el món urbà. Sens dubte, un article que posa en valor la tasca feta per la pagesia catalana i la necessitat de donar suport a la seva feina i que insta al consumidor a canviar el seus hàbits de consum i apostar per un consum responsable i de proximitat, ja que es jugar, entre altres aspectes la seva salut.
Jordi Armengol I Responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos
Diari Segre – Opinio 29/02/24
L’explotació familiar agrària ha de ser l’eix de les polítiques agràries a casa nostra i s’ha d’expulsar el capital i tot el que representa en les empreses agràries i el seu entorn. Ens assequem per les sangoneres que ens parasiten, i ens mataran. Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat. Els nostres veïns ignoren que això forma part de la nostra manera de viure. avui se’ns exigeix produir sota el principi de la sostenibilitat; allò que s’obvia en el discurs i les polítiques és que la primera sostenibilitat que hem de defensar és l’econòmica, després la social i, finalment, l’ambiental. aquí sí que l’ordre dels factors altera el producte… Nosaltres produïm per a un mercat i si hem d’adaptar la producció al mercat ho fem, allò que no podem és donar duros a quatre pessetes. Hom ha de pagar el que val.
Aquest sentiment és general entre pagesos i ramaders. En canvi, una visió estereotipada i bucòlica del sector, una societat que ignora els problemes de relleu generacional i falta de viabilitat econòmica dels pagesos i una opinió publica- da que s’apunta ràpidament a criminalitzar el sector per tal de defensar el parc temàtic que vol trobar-se quan surt de l’àrea metropolitana… acaben creant monstres com les veus que diuen: “Aquí no podrem venir el cap de setmana perquè fa pudor o hi ha pols.” No en- tenen que pagesos i ramaders vivim i treballem als pobles.
Aquesta pudor que senten de fems i gallinasses o purins sempre havia estat associada a riquesa. Els nostres pares saben que aquelles dejeccions eren l’adob que tenien dispo- nible per femar les terres. És evident que avui estem obli gats a reduir l’impacte que la nostra activitat genera en el nostre entorn; és una qüestió de supervivència.
Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat
El futur de la producció ramadera a Europa està a debat, les mesures que des de la Co- missió Europea i el Parlament Europeu proposen i legislen avancen cap a la limitació de l’activitat i la millora en ma- tèria de benestar animal a les granges. Això desencadenarà una reducció de la producció de la carn que produïm a les granges catalanes i també passarà el mateix amb la producció agrícola.
Al mateix temps, continu- aran abaixant aranzels a les importacions de països ter- cers que permeten l’entrada a la Unió Europea d’aliments que, en molts casos, no com- pleixen les exigències europees de fitosanitaris, medicaments ni benestar animal… La revol- ta pagesa posa en evidència i denuncia aquest malestar, una denúncia que ja és present en les lluites sindicals des de fa molts anys, però ara, amb l’es- clat de la revolta, algú hauria de plantejar-se si aquest és el model a seguir. Com a exem- ple, a la Unió Europea no es pot comercialitzar cap motor de combustió que no com- pleixi la normativa d’emissi- ons Euro6, en canvi, podem menjar-nos els productes que ens entren d’altres països i que encara tenen autoritzats fitosanitaris o medicaments que a Europa fa més de 25 anys que es van prohibir per una qüestió de salut pública? Pensem-hi…
Ara bé, mentre hi penseu, fixeu-vos bé en les etiquetes dels productes que consumiu. Sigueu crítics, exigiu els pro- ductes d’aquí. Recordeu que si tenim capacitat d’exportar fruita i carn a mercats amb més poder adquisitiu és que valo- ren la qualitat i la traçabilitat de la nostra producció. Potser els productors no cobrarem un preu just, però segur que la vostra salut ho agrairà.
Es presenta l’Informe anual de 2022 sobre la producció porcina a Catalunya, on s’actualitza l’evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s’analitzen els diferents factors de producció i els rendiments tècnics i econòmics, s’hi estudia també l’evolució del consum i les dades de comerç exterior i finalment es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc en les tres fases: la fase de producció, la fase de sacrifici/transformació i la fase de distribució i venda.
D’acord amb la nostra voluntat i compromís amb les Garrigues, enguany hem sumat una nova col·laboració a les prop de 30 que fem cada any; en aquesta ocasió amb el Club d’Atletisme Joventut Atlètica d’Arbeca.
Fa unes setmanes, el Club d’Atletisme Joventut Atlètica d’Arbeca va començar amb la seva temporada de competicions en la que participarà en diferents curses.
Sens dubte, un fantàstic projecte esportiu i formatiu que des d’enguany també compta amb el nostre suport.
Un any més, GAP Cooperativa ha donat el seu suport a una nova edició de les Jornades de Fotoperiodisme Miravisions. En aquest sentit, dissabte, Jordi Armengol Vicepresident de GAP i Mónica Jiménez, gerent de l’entitat van participar al lliurament dels premis Miravisions
El passat 29 de setembre va començar una nova edició d’aquestes fantàstiques jornades dedicades al fotoperiodisme i que des de fa uns anys es duen a terme a Juneda. Des de divendres més d’un centenar de persones han assistit a les taules rodones, tallers i espais del Miravisions, que pretén ser un punt de trobada tant entre professionals del sector com estudiants. Grans referents de l’ofici, tant en l’àmbit català com a escala internacional, entre els quals destaquen Emilio Morenatti, Roser Vilallonga, Joan Fontcuberta i Jordi Borràs, han format part de les jornades.
Miravisions, és una proposta pilotada per la revista La Mira, que compta, entre altres amb la col·laboració de GAP Cooperativa, adreçada tant als professionals del fotoperiodisme com als estudiants i a totes aquelles persones interessades en el fotoperiodisme, amb l’objectiu de posar en valor, reconèixer i fer extensiva aquesta disciplina.
La inauguració oficial de Miravisions 2023 va tenir lloc dissabte al matí per part de la directora de LA MIRA, Magda Gregori, que ha destacat la voluntat de l’organització de situar, any rere any, la fotografia “com a element imprescindible per documentar i explicar una realitat complexa i polièdrica” i fer-ho a través dels debats més actuals, com enguany reflexionant sobre els reptes que planteja la intel·ligència artificial al sector.
Gala de lliurament de laTercera edició dels Premis Miravisions de Fotoperiodisme
Desprès d’una jornada de dissabte molt intensa i amb un atapeït programa d’activitats va tenir lloc Gala dels Premis Miravisions 2023 el punt culminant de les jornades Miravisions amb motiu de l’entrega dels guardons de la tercera edició del Premi Miravisions de Fotoperiodisme, presentada per Magda Gregori i Jordi Borràs.
Jordi Armengol i Mónica Jiménez, en representació de GAP Cooperativa, un dels patrocinadors d’aquestes jornades, van pujar a l’escenerari en el decurs de la gala per lliurar un dels guardons d’aquesta 3ª edició dels Premis Miravisions de Fotoperiodisme, en concret l’atorgat a Andreu Esteban, pel seu treball “Tornar a començar a l’Espanya buidada”, 2n premi dintre de la categoria Estudiants
El treball Alopex, d’Irene Vilà, publicat a El Periódico, ha estat el guanyador de la categoria professional, i Arnau Alcalà, alumne de l’IEFC, s’ha endut el primer premi de la categoria d’estudiants pel treball fotogràfic Foc al Faro. Els premis de la categoria d’estudiants han estat patrocinats per l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya.
La fotoperiodista Roser Vilallonga, guardonada amb el Premi Miravisions d’Honor 2023, i la periodista Laura Rosel han obert la jornada amb una conversa inaugural que ha volgut ser un homenatge a la trajectòria professional de Vilallonga. Seguidament, ha tingut lloc un espai de debat entre Joan Fontcuberta, fotògraf i artista conceptual, i Marta Mas, fotògrafa de retrats artístics, moderat per la periodista Teresa Farré, on s’ha abordat la relació i la combinació entre la fotografia i l’art.
El fotoperiodista Emilio Morenatti va cloure diumenge al matí l’edició d’enguany del Miravisions amb una classe magistral on va compartir els seus últims treballs i parlar sobre les cobertures que l’han fet mereixedor de dos Premis Pulitzer. Des de l’organització de les jornades s’ha qualificat com un èxit el Miravisions 2023 per l’espai de trobada, networking i intercanvis que s’han produït entre tots els participants i ja s’està treballant per organitzar una cinquena edició de la trobada amb més novetats.
LA MIRA, origen d’aquestes jornades, és un magazín digital que mira, que explica històries de no-actualitat que passen al voltant nostre, però que no veiem. LA MIRA té continguts, a fons, sobre política, societat, cultura, economia. Mirades profundes al voltant de Catalunya. LA MIRA vol situar-se en el que els anglosaxons anomenen non-fiction: un periodisme per llegir, amb històries treballades, penetrants, intenses, amb una mirada diferent. LA MIRA vol ocupar aquest espai de la no-ficció que, a Catalunya, és força orfe.
GAP Cooperativa, compromesos amb les persones i el desenvolupament del nostre territori. Som ramaders i ramaderes arrels i motor de les nostres terres.
La present edició de Miravisions, dedicades al fotoperiodisme, que es duran a terme del 29 de setembre a l’1 d’octubre i que compta amb el patrocini de GAP Cooperativa comptarà amb la inauguració de tres exposicions fotogràfiques de LA MIRA a Juneda en el marc del Miravisions que es podran visitar des d’aquest divendres 29 de setembre, fins al 3 de desembre. Roser Vilallonga i Jordi Borràs són alguns dels autors de les fotografies exposades enguany.
Aquest divendres 29 de setembre a les 19h, LA MIRA inaugura 3 exposicions en el marc del Miravisions, les jornades de fotoperiodisme de Catalunya. Aquestes es podran visitar fins al 3 de desembre de dilluns a divendres al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP), a la Juneda. Els horaris durant el cap de setmana de les jornades serà el dissabte 30 de setembre de 10h a 14h i de 16h a 19h i el diumenge 1 d’octubre de 10h a 14h. La resta de dies s’obriran les portes de dilluns a divendres de 16h a 19h i en el cas de dissabtes, podran sol·licitar-se visites concertades al telèfon 686 207 393.
Premi Miravisions Fotoperiodisme 2023: Recull treballs guanyadors de la 3a edició del Premi Miravisions de Fotoperiodisme, impulsat des de LA MIRA, i que reconeix les fotografies que millor representen l’any 2022.
L’art és artesà: Una exposició del cap de fotografia de LA MIRA, Jordi Borràs, que posa el focus en l’artesania com a element imprescindible per documentar i mostrar tots aquells oficis que s’expliquen a través de les mans. Descobrim mans diferents, però amb una cosa en comú creen, expliquen i donen vida.
Roser Vilallonga: una societat milers de cares: Una mostra representativa de l’obra de la fotoperiodista guardonada enguany amb el Premi Miravisions d’Honor. Es tracta d’una selecció exclusiva de fotografies fetes per la mateixa Roser Vilallonga per a aquesta mostra.
Font d’Informació: Miravisions
GAP Cooperativa, som territori, som pagesia, som compromís amb les persones
El conjunt dirigit aquesta temporada per Xavi Gabernet, que milita a la Segona Catalana, afronta aquesta nova campanya amb l’objectiu d’acabar la seva participació a la part alta de la classificació -conscients de la gran dificultat de donar el salt a la categoria superior- i tenir un any tranquil, pel que fa l’aspecte físic -l’any passat les lesions van castigar força als jugadors junedencs-.
GAP Cooperativa, d’acord amb el seu compromís amb el territori i l’esport de les Garrigues és un dels col·laboradors del CF Juneda, que presideix Albert Roca, i que aposta per comptar amb una plantilla amb el màxim nombre possible de jugadors del municipi.
Bona sort i força esportivitat en aquesta temporada 2023-24
GAP Coopertativa, compromís amb l’esport i el conjunt del territori
GAP Cooperativa, d’acord amb la seva política de responsabilitat social corporativa destina una part siginificativa dels seus recursos a donar suport i patrocini a un gran nombre de projectes (al voltant de 30 cada any) de caràcter esportiu, cultural, social, etc. de la comarca de les Garrigues
El dilluns 4 de setembre s’obren les inscripcions per a nous cursos a distància oferts pel Servei de Formació Agrària, a través del portal RuralCat. entre altres, dos accions formatives vinculades amb el sector porcí de manera específica. El període d’inscripció finalitzarà el 13 de setembre.
Aquest curs va dirigit als treballadors d’explotacions porcines, per tal de donar compliment a la modalitat A de l’ORDRE ACC/181/2021, de 23 de setembre, que indica la formació mínima que han d’efectuar tots i totes els/les ramaderes d’explotacions porcines de Catalunya.
Aquest curs ofereix uns coneixements bàsics específics sobre la gestió de dejeccions líquides de porcí amb l’objectiu de millorar la fertilitat dels conreus i revaloritzar els purins com a fertilitzants orgànics tot reduint els costos de fertilització i les emissions de gasos, i complint amb la normativa vigent.
L’objectiu d’aquesta activitat és posar a l’abast del personal tècnic assessor els coneixements, els procediments i les eines necessàries per a la seva tasca de suport a l’explotació agrària.
Aquest és un curs obert i adreçat a persones del sector i a persones que es volen iniciar en aquest tipus de producció i que volen obtenir productes hortícoles ecològics utilitzant tècniques que millorin la biodiversitat, la fertilitat del sòl i la qualitat dels productes.
El curs dóna unes nocions bàsiques sobre la seguretat i la prevenció de riscos laborals en una empresa agrària. És una porta d’entrada al món de la prevenció i a la possibilitat d’aplicar conceptes de prevenció en la pràctica diària.
Aquest curs ofereix uns coneixements bàsics específics sobre les bases de la producció agrària ecològica, així com també sobre els requisits de control que comporta, per tal de poder adaptar el funcionament de les explotacions i les empreses a aquest sistema productiu.
Aquest curs ofereix una formació general i específica sobre benestar animal a l’escorxador, que permet, alhora, obtenir l’acreditació que exigeix la normativa vigent. Els estudiants faran tot el curs a distància (a excepció de la sessió presencial final), via Internet, a través del portal RuralCat, on trobaran els continguts i activitats del curs.
Amb aquest curs dona resposta a les necessitats de formació específica dels productors i elaboradors que es volen incorporar al sistema de producció integrada.
El reg és un element molt important per a la competitivitat de les explotacions agrícoles, però cal evitar el malbaratament d’aigua. Aquest curs pretén conscienciar de la necessitat de fer un ús responsable de l’aigua que permeti la sostenibilitat dels regadius catalans a llarg termini.
Aquets curs ofereix la formació general i específica sobre benestar animal durant el transport que permet, alhora, obtenir l’acreditació que exigeix la normativa vigent.
El curs de Tècniques de venda conforma un paquet de formació que dona eines i recursos que permeten millorar els resultats comercials com a productor agrari a través de la planificació.
El curs de Gestió de l’entorn laboral conforma un paquet de formació que dóna els coneixements bàsics i indispensables de tots aquells temes que poden interferir en l’empresa i el seu entorn.
El bloc de màrqueting digital conforma un paquet de formació que dóna els coneixements bàsics i indispensables per tal que un empresari agrari sigui capaç de plantejar-se una estratègia dins del mercat digital i pugui implementar una campanya de màrqueting 2.0 per la xarxa tot fent servir les TIC.
Asoprovac Catalunya, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) han enviat una carta conjunta al conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, en la que li recorden que el farratge i en especial la palla, són per al boví de carn productes essencials per al correcte equilibri nutritiu, sanitari i per a què el bestiar disposi d’òptimes condicions de benestar, sense que en l’actualitat es disposi de cap producte alternatiu.
El sector del boví d’engreix, com a gran consumidor de matèries primes fibroses, no entén que fins ara hagi estat exclòs dels ajuts excepcionals per la situació de sequera. Els ajuts habilitats pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) i que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) té previst de complementar, “contribuiran a alleujar la situació de la vaca alletant, però, cal tenir en compte que si no hi ha demanda d’animals per a engreix, es trencarà un equilibri que necessitaria anys per tornar a la normalitat i, en el pitjor dels casos, seria irrecuperable”.
Les pluges registrades a partir de maig no han permès recuperar producció de cereal de secà d’aquesta campanya, és més, en moltes zones productores, aquestes precipitacions tardanes han fet créixer grans quantitats de mala herba empitjorant la seva qualitat i fent inviable la recol·lecció.
A això, s’hi afegeix el tall del corredor d’abastament de cereal ucraïnès, que ja ha portat als primers increments dels contractes de futurs de matèries primeres, aportant més incertesa i empitjorant la situació d’un sector per al que l’alimentació suposa un 60% dels costos totals. Amb unes cotitzacions de la carn, que malgrat ser elevades respecte anys anteriors, porten setmanes de baixada a causa d’un consum intern molt limitat per la inflació, la conjuntura del sector s’està complicant i suposarà una important pèrdua de rendibilitat.
Les organitzacions signants ja van demanar, el passat mes de maig, ajuts al transport que “facin viable econòmicament la importació de palla des d’orígens més allunyats, ja que permetria fer front a les dificultats d’accedir a un producte escàs al nostre territori”. També el juny, “es va sol·licitar incidir en l’aturada, encara que fos transitòria, de l’ús de palla per a usos energètics”.
Una demanda que no ha estat escoltada per part del MAPA, qui “ha mostrat la intenció de no interferir en els contractes vigents, i malgrat que al seu judici es tracta d’un ús poc significatiu al nostre parer contribueix a tensionar encara més aquest mercat”.
Assumir aquest increment de costos “es fa especialment dur en un any en què el boví ha consolidat la dràstica reducció d’ingressos via PAC, i que han d’afrontar la compra d’un producte que es troba gairebé 100 € per sobre del que es pagava fa un any”. L’augment del cost anual es “preveu al voltant de 70 € per vedell, només per la compra d’aquest producte”.
La necessitat de proveïment de productes agraris de primera necessitat per al sector del boví de carn “fan necessari adoptar mesures excepcionals per tal d’evitar conseqüències irreparables com la pèrdua del nostre teixit ramader boví”.
Més de 55.000 exemplars de la guia “Al camp, treballem de manera segura” es distribuiran a través d’organitzacions agràries, patronals sindicats i diaris comarcals.
L’objectiu és lluitar contra la sinistralitat laboral en un sector amb molts riscos específics, on l’any passat es van produir més de 1.800 accidents, dels quals dos van ser mortals.
La guia està dirigida tant a empreses com a pagesos i persones treballadores del camp, i ofereix indicacions per prevenir els accidents laborals pels diferents riscos que presenta el treball al sector agrari:
Utilització de màquines i equips de treball
Bolcada del tractor, una de les principals causes d’accident de treball mortal en aquest sector
Atrapaments per maquinària en moviment
Aixafaments en tasques de manteniment i reparació dels equips de treball, ja sigui de tractor o de la maquinària
Accidents de treball en la circulació amb vehicles agrícoles
Exposició a soroll i vibracions, ja siguin del tractor o de la maquinària
Caigudes, que poden ser del vehicle, realitzant treballs en altura i en cobertes o realitzant treballs a l’exterior
Exposició a productes perillosos quan s’apliquin fitosanitaris
Treballs en condicions climàtiques adverses, ja sigui per exposició perllongada al sol o en ambients calorosos, o per exposició a temperatures baixes
Trastorns musculoesquelètics en la manipulació manual de càrregues
La guia també es pot consultar a la web icssl.gencat.cat on es pot trobar informació ampliada i altra documentació sobre la prevenció de riscos laborals al sector agrari.
