Compromesos amb el territori, compromesos amb les persones

Quan arriba l’octubre i els pagesos iniciem el treball per sembrar, no ens qüestionem si ho hem de fer o no. Sabem que tindrem dificultats: males herbes, plagues, sequera, etc. Fins i tot sabem que alguna collita es perdrà i no arribarà a bon port. Tot i això sembrem perquè tenim clar que és el que cal fer per poder tirar endavant amb les nostres famílies i la nostra societat. A més ho fem, no només pensat en la collita de l’any vinent, sinó també en la dels anys següents perquè igual que han fet les generacions passades, volem continuar vivint dels fruits de les nostres finques en el futur.

Això és el que fem els socis de la cooperativa agrària GAP amb el projecte de la NOVA TRACJUSA.

Vam demanar un estudi previ a una enginyeria especialitzada de molt prestigi com és la de Ramon Folch, que ens va confirmar que era una solució adequada pel nostre propòsit.

Hem presentat el projecte a l’administració catalana. Després d’estudiar-lo des de tots els departaments amb criteris tècnics d’una forma especialment rigorosa, saben la preocupació que genera a la nostra societat, tots els departaments sense excepció l’han valorat positivament.

Els antics propietaris de les plantes de purins Tracjusa i Vag, vam renunciar a la propietat de les accions de les societats per aportar-les a la nova cooperativa agrària per assegurar el futur de les nostres famílies i de la nostra societat. Actualment el 100% de la propietat d’aquestes instal·lacions és de la cooperativa.

La nostra societat avança amb gent il·lusionada, emprenedora i generosa. Les pors i la desconfiança no ens duen enlloc. Per això igual que els pagesos sembrem perquè sabem que es el que cal fer, els socis del GAP COOP treballem i ens comprometem de forma col·lectiva amb el projecte de la NOVA TRACJUSA per tirar endavant amb el nostre futur i el de la nostra comarca i ho fem amb compromís, responsabilitat,
il·lusió i generositat.

Eduard Cau Barrufet

President de GAP SCCL

Reunió del treball amb el president del COPA-COGECA

El passat divendres 28 de juny, Antonio Tavares, president de l’àrea del sector porcí COPA COGECA, entitat representant de les organitzacions agràries europees,  acompanyat d’una representació de la Federació Portuguesa d’Associacions de Criadors de Porcs, encapçalada pel seu director, Víctor Merino, van compartir unes hores amb nosaltres per conèixer de primera ma el nostre funcionament com a cooperativa, així com el treball dut a terme a les plantes de tractament de dejeccions ramaderes VAG i Tracjusa.

Les oficines del GAP SCCL a Juneda van acollir el passat divendres aquesta interessant trobada amb alguns dels principals representants del sector porcí de Portugal (FPAS). En el decurs de la reunió, Eduard Cau i Mónica Jiménez, president i gerent del GAP Cooperativa respectivament, van explicar a la delegació diferents qüestions vinculades amb els serveis prestats per part de la cooperativa al conjunt dels seus socis i sòcies;  així com altres aspectes vinculats amb la gestió i tractament de les dejeccions ramaderes.

Sens dubte una trobada força interessant i profitosa per ambdues parts. Cal destacar que el COPA-COGECA, és l’entitat representant de les organitzacions agràries europees per a les relacions entre les autoritats comunitàries i els representants del sector agrícola. El portuguès Antonio Tavares és, actualment, el president del Grup de Treball del Porcí del COPA- COGECA

Conveni de col·laboració entre el GAP i l’Escola de Futbol Intercomarcal

Responsables de Gestió Agroramadera de Ponent i de l’Escola de Futbol Intercomarcal van signar recentment un conveni de col·laboració, que servirà per ajudar a aquesta escola a adquirir les equipacions per la temporada 2018-2019.

Aquest nou conveni, que s’uneix a altres signats als darrers mesos amb diferents entitats esportives i centres educatius, esdevé una nova mostra de la voluntat i el compromís del GAP amb el territori; en aquesta ocasió, amb una organització que realitza una important tasca formativa, tant a nivell esportiu com en valors i que compta amb vora 200 jugadors i jugadores amb edats compreses entre els 3 i els 19 anys.

L’Escola de futbol Intercomarcal, que competeix a les diferents lligues provincials organitzades per la Federació Catalana de Fútbol, es va crear fa més de quinze anys a partir de la iniciativa de col·laboració de quatre municipis: Juneda, Torregrossa, Puigverd de Lleida i Artesa de Lleida. La seva principal finalitat és la promoció de l’activitat esportiva i en especial del futbol, sense oblidar la formació dels valors humans de tots i cada un dels integrants de la mateixa, sent un complement de la formació obtinguda en altres llocs com el centre docent o la unitat familiar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

GAP, suport a l’esport base. Compromesos amb el territori

100.000 m3 de purins tractats i 19 nous llocs de treball balanç de l’any de reobertura de la planta de purins VAG

VAG ha tornat a l’activitat amb uns resultats francament positius, tant pel que fa al tractament de purins, com per la seva aportació a la dinamització econòmica de la comarca. Al juliol de 2017 es va iniciar la posta en marxa de VAG, després que una sentència de TSJ obligués al Govern de l’Estat a fer marxa enrere en la seva retallada a les primes, que va obligar a tancar les plantes de tractament de dejeccions ramaderes de Juneda, actualment propietat del GAP

Després de que al febrer de 2014 la planta de tractament de purins VAG, situada al terme municipal de Juneda, es veiés obligada a tancar la seva activitat, degut a la retallada de les primes concedides pel Ministeri, el passat mes octubre de 2017 va tornar a estar a estar ple rendiment, tot i que va ser necessari més de tres mesos de treballs i la inversió d’1 milió d’euros.

El balanç d’aquest any de funcionament de VAG ha estat francament positiu, amb més de 100.000m3 de dejeccions ramaderes tractades, d’un total de 400.000m3 de dejeccions produïdes pels socis del GAP, associació de ramaders propietaris de VAG. Gràcies a la gestió de la planta el purí s’ha transformat en adob orgànics que s’ha aplicat fora de la comarca de Les Garrigues. El purí gestionat durant aquest any i transformat en adob hagués necessitat 2.500 hectàrees de cultiu si s’hagués hagut d’aplicar al camp com a purí. Aquesta quantitat de purins tractat, uns 300 m3 diaris, implica el transport de 4.000 cisternes de purí de 25m3, el que representa una mitjana de 13-14 cisternes de purí al dia.

Un dels impactes més importants de la reobertura de la planta, a més d’evitar l’aplicació directa dels purins, té a veure amb la capacitat de dinamització socioeconòmica generada pel funcionament de la VAG per al conjunt de la comarca, una zona amb un marcat dèficit d’activitat empresarial.

Gràcies al funcionament de VAG s’ha donat feina directa a 19 persones, la gran majoria treballs qualificats, operaris amb formació professional d’electricitat o mecànica. A més, i d’acord amb la filosofia del GAP, de revertir en la major mesura possible els seus actius al territori, el funcionament de la planta ha generat una activitat econòmica directa per a un gran nombre d’empreses i professionals de la comarca i zones properes.

El futur de VAG, que d’acord amb l’actual normativa pot funcionar fins l’any 2029, passa per les decisions que pugui prendre l’Estat Espanyol pel que fa a les primes que concedeix a les plantes de tractament de purins. En aquest sentit, cal destacar que en la darrera proposta presentada per l’Estat Espanyol, es proposava una significativa retallada sobre les primes fixades pel jutge que, sense arribar al punt de 2014, posaven en cert risc la viabilitat de la planta. L’ADAP, organització que aglutina al conjunt de propietaris de plantes de tractament de purins de l’Estat Espanyol, va presentar les oportunes al·legacions a la proposta de l’Estat, que té fins al 22 d’octubre per decidir quina prima estableix finalment.

Per altra banda, el GAP té prevista la reobertura de la planta de TRACJUSA en el decurs d’aquest any, continuant amb l’actual sistema de cogeneració d’energia amb el que va treballar fins que va tancar al febrer del 2014. Tot i que, en primera instància es reobrirà com una planta de cogeneració, el responsables del GAP i gestors d’aquesta planta continuen treballant per poder desenvolupar el projecte de Nova TRACJUSA que substitueix la font de calor actual per la gasificació de Combustible Derivat de Residus (CDR). Entre altres avantatges, a més de reduir l’impacte ambiental de la planta sobre el territori, aquest nou projecte donaria una major autonomia de gestió a la planta i garantiria amb major seguretat la seva viabilitat i continuïtat, al no dependre del Regim Especial , i de l’arbitrarietat de les decisions de l’Estat Espanyol

Les dos plantes de purins tancades ajornen la reobertura al no tenir primes fins a la tardor

Els amos de la d’Alcarràs i la de Tracjusa, a Juneda, esperaven obrir-les aquest estiu || El TS dóna més temps al nou Govern per complir les sentències que obliguen a restablir aquestes retribucions

Raul Ramírez – Diari Segre, Lleida 3 d’agost

Les dos plantes d’assecatge de purins tancades a Lleida ajornaran la reobertura fins a la pròxima tardor, després de mesos de preparatius per posar en marxa aquest estiu tant la d’Alcarràs com la de Tracjusa, a Juneda. Aquest fet es deu que el Tribunal Suprem (TS) ha donat més temps al nou Govern socialista per complir les sentències que, des de fa dos anys, obliguen a restablir les primes a aquestes instal·lacions per generar electricitat després de la retallada que va obligar a clausurar-les el 2014. El ministeri de Transició Ecològica té fins al 22 d’octubre per fixar les noves primes, si bé el sector confia que ho faci al setembre.

 

El ministeri de Transició Ecològica té fins al 22 d’octubre per complir les sentències del Suprem

La interlocutòria del Suprem del passat 10 de juliol requereix al ministeri “que mostri la major celeritat” i assenyala que, abans del 22 d’octubre, l’ordre ministerial s’haurà de sotmetre a l’aprovació de la comissió delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, el pas previ per a la publicació i entrada en vigor. En cas contrari, el Govern “haurà de designar la persona responsable de l’incompliment i adverteix que aquesta rebrà “una multa coercitiva de mil euros que podrà ser reiterada fins a la completa execució de la interlocutòria judicial”. No és la primera vegada que el Suprem amenaça amb sancions membres del Govern per incomplir sentències sobre plantes de purins. Ho va fer el 2017, quan va llançar un ultimàtum al llavors ministre d’Energia del Govern del PP, Álvaro Nadal

 

Propietaris de plantes i el sector del tractament de purins esperen les noves primes per al setembre

L’ordre per restablir les primes per fer-ho es va publicar pocs dies després, si bé va limitar les retribucions a les plantes de fins a 15 anys d’antiguitat. Això va permetre reobrir la de Miralcamp i la de Vag, a Juneda, però va deixar fora les d’Alcarràs i Tracjusa. El TS va considerar que aquesta limitació “convertia en paper mullat” les seues sentències i va obligar a estendre les retribucions fins als 25 anys. Un altre any de retard després, va tornar a amenaçar amb multes a l’Executiu del PP poc abans de la moció de censura

 

Tisorada i tancaments

La retallada en les primes que les plantes d’assecatge de purins reben per generar electricitat mitjançant cogeneració es va aplicar el 2014 i va obligar a tancar les quatre de Lleida i 35 més a tot Espanya. La retribució va quedar per sota dels costos i es va aplicar retroactivament, així que es va exigir a cada planta a tornar més de tres milions.

Sentències i reformes

El Suprem va obligar l’any 2016 a restablir les primes i el Govern del PP ho va fer el 2017, sota amenaça de multes, però va excloure les plantes de més de quinze anys. El TS va exigir estendre-les fins als 25 anys i va tornar a amenaçar amb sancions. El nou marc de retribucions estava en tramitació quan la moció de censura va expulsar els populars del Govern.

Les noves primes

El sector considera que, d’acord amb l’últim projecte d’ordre ministerial, les noves primes permetran reobrir les plantes tancades. Tanmateix, va rebre al·legacions de l’associació del sector ADAP al considerar que infravalora el preu del gas utilitzat per assecar purins. És una cosa que també critica un informe de la CNMC. ADAP instarà el nou Executiu a repararaquesta qüestió.

La falta d’escorxadors a Lleida, un llast competitiu per als productors de porcs lleidatans respecte als de la resta de Catalunya

La escassa capacitat de sacrifici dels d’escorxadors lleidatans respecte a altres zones productores de porcs a Catalunya com Barcelona o Girona esdevé un seriós entrebanc competitiu per als ramaders lleidatans que els hi costa, aproximadament, un set milions d’euros a l’any.

Malgrat la posició de lideratge dels productors de porcs lleidatans pel que fa al número d’animals produïts, més de 4 milions al 2017, continuen patint, com si es tractés d’un mal endèmic, un acusat defícit respecte al número d’escorxadors i la seva capacitat de sacrifici per fer front a aquest volum d’animals. Aquest fet provoca als ramaders lleidatans tot un seguit de despeses i descomptes afegits, derivats de la major distància a l’hora de desplaçar els porcs als escorxadors, que es tradueixen en una clara pèrdua de competitivitat respecte a altres ramaders catalans.

Segons l’informe econòmic del sector publicat per la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació els ramaders lleidatans van cobrar en 2017 de mitja 1,6 cèntims d’euro menys per quilo que els seus veïns de Barcelona o Girona. Aquesta situació no és nova i esdevé un desavantatge competitiu que s’arrossega des de fa molts anys i que en moments on el preu no vagi a favor de la producció pot posar en perill els resultats econòmics i viabilitat de les granges lleidatanes.

L’informe redactat per part de la conselleria destaca que al 2017 els resultats econòmics van ser positius per al sector porcí català en una mitjana de 17,8 cèntims d’euro per quilo a les comarques lleidatanes i dels 19.3 a la resta de Catalunya. Així mateix, es determina que el cost de producció d’un quilo de porc viu a Lleida l’any passat es va situar en 1,028 cèntims d’euro, mentre que a Barcelona i Girona es va situar en 1,029. Pel que fa al preu de venda, els productors lleidatans van vendre el quilo viu a una mitjana de 1,206 euros davant dels 1,222 de les altres províncies.

Malgrat la carència endèmica d’escorxadors a Lleida, en primera instància, no es preveuen inversions específiques, al menys de caràcter públic, per pal·liar aquest dèficit. Per contra, a diferència del que passa a les comarques de Ponent, a la veïna Osca, que està apostant amb molta força pel sector porcí, s’estan anunciant importants inversions en poblacions com Fraga i Binèfar o Épila, en aquest cas, a càrrec la lleidatana Bon Àrea.

Article diari Segre falta d’escorxadors a Lleida

 

 

Apropem la ramaderia i l’agricultura al jovent

En el marc del programa impulsat de manera conjunta per Unió de Pagesos de Lleida i el GAP, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, per tal de donar a conèixer i apropar el món rural, la funció de la pagesia, el procés productiu dels aliments que arriben a les nostres taules al jovent… el passat divendres 22 de juny van realitzar una nova visita de familiarització amb aquesta entorn rural amb els alumnes de l’Institut de Seròs.

El passat divendres, vam rebre a la planta TRACJUSA la visita d’un grup d’alumnes de 4r d’ESO de l’Institut de lleidatà de Seròs. En el decurs de la seva visita els hi vam fer cinc cèntims sobre el GAP (Gestió Agroramadera de Ponent) i el treball que duen a terme des de la planta VAG, en aquests moments i TRACJUSA, esperem en un futur pròxim, per minimitzar l’impacte per al medi derivat de la producció de dejeccions ramaderes a les granges del nostres associats. Així mateix, en aquesta visita els hi van fer una senzilla explicació sobre els diferents aspectes vinculats amb la gestió general dels purins i la seva aplicació a la base territorial, a més d’explicar-los el funcionament bàsic i utilitat d’una planta de tractament de dejeccions ramaderes.

Per acabar la visita, els professors, alumnes van gaudir d’un petit àpat de germanor amb la carn de porc com a principal protagonista. De manera prèvia al seu pas per la planta TRACJUSA els alumnes van visitar la Finca Ecomiqueló, on van descobrir diferents aspectes vinculats amb la biodiversitat de l’entorn i la vida de pagès i l’aprofitament del territori desenvolupat des de fa segles pels habitants de les Terres Garriguenques, amb especial incidència sobre les construccions realitzades a base de pedra seca com ara els aljubs, les cabanes de volta, els marges i espones, etc. En aquest moment de la visita també van descobrir les característiques d’una explotació dedicada a la cria de porcs ecològics amb una alimentació totalment ecològica i cultivada en finques pròpies o vinculades, sense cap tipus d’additiu i certificades pel CCPAE català (La granja Ecomiqueló té una capacitat de 400 truges i les seves crie. Les condicions de cria i engreix estan especialment dissenyades per afavorir el benestar animal. Els porc es crien sobre un jac de palla i es mantenen fins a arribar a 120 kg de pes. A partir d’aquí es transporten a l’escorxador certificat, Masia Tero, a pocs quilòmetres de la granja, afavorint la sostenibilitat de tot el cicle).

Aquesta visita “pilot” –es van realitzar un parell de visites similars amb anterioritat- formen part d’un pla impulsat per part de la delegació d’Unió de Pagesos de Lleida, Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, que té com a principal objectiu donar a conèixer i sensibilitzar al jovent en particular i a la societat en general sobre la importància i necessitat de l’activitat agrícola i ramadera. Una iniciativa que es deriva del progressiu allunyament i desconeixement per part de la societat en general de la realitat del món rural, un fet altament perniciós per al bon desenvolupament, futur de l’activitat agroramadera i un correcte us compartit del medi rural i natural.

Aquesta visita s’estructura, generalment amb una primera fase de coneixement de l’entorn natural garriguenc a la Finca Ecomiqueló, amb una gran quantitat de construccions de pedra seca i que alterna el cultiu de diferents conreus típics de la zona amb els boscos garriguencs. Aquesta petita immersió al medi dona pas a la visita de la granja de producció ecològica de porcs. Posteriorment, una vegada hem vist la procedència de l’alimentació dels animals i els porcs en creixement, es fa una visita a les plantes de tractament de purins per tal de conèixer com es pot realitzar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes i el reaprofitament dels purins, convertits en abonament orgànics.  La visita finalitza amb una visita a l’empresa Masia Tero, un escorxador amb sala d’especejament i elaboració de productes derivats del porc, en aquesta cas porcs ecològics, porc ibèric català i Duroc tots de producció pròpia o a través de col·laboradors com Ecomiqueló.