Aprovat el nou decret de gestió de la fertilització del sól i de les dejeccions ramaderes

La Generalitat de Catalunya ha aprovat en el dia de avuí aquest nou decret que aprofundeix en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs i el treball per una fertilizació d’excel·lència. El nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes ha estat treballat i concertat amb el sector.

L’objectiu de la nova normativa és assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i el seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat.

Seguint la línia de treball que estem aplicant en els darrers anys, el Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

Una oportunitat per revaloritzar les dejeccions

La nova normativa busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats.

Amb aquest objectiu, fa més de 15 anys que la Generalitat treballa en la investigació i l’experimentació de camp i ofereix assessorament a les explotacions per a la correcta gestió de les dejeccions.

L’aplicació pràctica del model de gestió

En origen a la granja, l’objectiu és reduir el volum de fems i purins, així com del nitrogen i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar i l’ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d’emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l’exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera.

En destí, garantir una fertilització d’excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Actualment ja tenim una normativa que prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s’ha establert un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar.

Per tal de minimitzar les molèsties, es revisen i s’escurcen els períodes d’aplicació i enterrat, i es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana.

Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir-ne la traçabilitat.

D’altra banda, per a garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 km (a 5 km dos anys després de la publicació del Decret), o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L’ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància.

Limitacions a l’increment de bestiar en zones vulnerables

Pel que fa a l’increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV) amb un Índex de Càrrega Ramadera (ICR) superior a 0,8, s’estableix que només és possible  mitjançant l’exportació de nutrients fora de la ZV o amb el creixement de la superfície agrícola per part de l’explotació ramadera. En aquestes zones, el decret determina que s’assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referència, que és el màxim que podran aplicar a les zones vulnerables. Tot plegat amb l’objectiu de permetre la sostenibilitat de les explotacions agràries. 

 

La normativa també estableix una moratòria absoluta, fins a dos anys de la publicació del Decret, per a noves granges i ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un ICR superior a l’1,2.

Vers un sistema de gestió més eficient

La necessitat d’assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etc.) i, en general, dels fertilitzants (dejeccions ramaderes, compost, fangs de depuradora, fertilitzants minerals, etc.), per tal d’evitar la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries ha portat a desenvolupar diversa normativa per part de la Generalitat.

Amb aquest mateix objectiu, el Govern, des de l’any 2013, va impulsar un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes, mitjançant el Pla Estratègic de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes. Aquest Pla proposa actuacions tant a nivell de granja com a nivell de l’aplicació al camp dels fertilitzants i a nivell dels diferents tractaments de les dejeccions ramaderes, per tal de fomentar una producció sostenible.

Aquest Pla Estratègic establia la modificació del decret existent (136/2009) i amb el present Decret es fa un pas endavant, revisant i actualitzant la normativa vigent a tot Catalunya, amb un programa d’actuació reforçat en les zones vulnerables per nitrats, en línia amb els requeriments de la Directiva Nitrats i la Directiva Marc de l’Aigua.

D’altra banda, el sector compta també des del 2013, amb el suport i l’assessorament de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes, una eina específica del Departament, dedicada al foment i la transferència tecnològica en aquesta matèria. Amb l’aprovació del nou decret, es potencia l’estructura d’aquesta Oficina.

En l’àmbit de l’assessorament, el Govern va crear el Grup d’Experts en Sistemes de Tractament de Dejeccions Ramaderes, que amb el nou decret es consolida,  atès que contínuament apareixen novetats en aquest àmbit, i cal disposar de valoracions cientificotècniques objectives. 

Font d’informació DARP

 

Altres enllaços d’interès

Dejeccions ramaderes i fertilitzants nitrogenats

Life futur agrari

Oficina de fertilització

Traçabilitat GPS en fertilització

La Nova Tracjusa, un projecte sostenible i de futur per al tractament dels purins generats a les granges del GAP SCCL

Les oficines del Gestió Agroramadera de Ponent han acollit avui una trobada amb els mitjans de comunicació amb motiu de la reobertura de la planta TRACJUSA, després de 5 sense entrar purins, i la presentació del projecte de la Nova Tracjusa, arran de la resolució de l’OGAU, que avala la viabilitat mediambiental del projecte. Per Eduard Cau, president del GAP, la posada en marxa del projecte esdevé clau per garantir el tractament dels purins d’una manera molt més eficaç i sostenible, tant a nivell mediambiental com econòmic, que amb l’actual sistema.

Després de varis mesos de posada a punt de la instal·lació i una inversió superior al milió d’euros, la planta d’assecatge de purins Tracjusa torna a assecar purins, tot i que fins a mitjans del mes de juliol no ho farà a ple rendiment; és a dir, tractant uns 300 m3 diaris, quelcom més de 90.000 m3 anuals.

Actualment, les plants utilitzen com a principal combustible el gas natural per la generació de la calor necessària per al procés d’assecatge dels purins; produint alhora energia elèctrica mitjançant un sistema de cogeneració pel qual es reben les primes de l’Estat, sense les quals no serien viables aquestes plantes. Les dues plantes de tractament de purins de Juneda, Tracjusa com VAG, són propietat única del GAP SCCL.

Històricament pel que fa a la viabilitat econòmica, aquestes instal·lacions sempre han tingut una certa incertesa, per la necessitat de disposar d’una ajuda econòmica a la producció. L’any 2014 el canvi regulatori, amb la retallada de les ajudes, va representar el tancament del total de les instal·lacions de l’Estat. Tot i que la legislació actual les permet treballar, aquesta situació limita de manera substancial la capacitat inversora i de millora de les plantes; aquest fet i la necessitat d’adequar la gestió de fems i purins a la realitat social actual, va fer que els responsables del GAP iniciessim, fa més de quatre anys, la recerca d’alternatives viables i sostenibles per millorar l’actual model d’assecatge de purins amb gas natural, materialitzades al projecte de la Nova Tracjusa.

En aquest sentit, Eduard Cau, president del GAP SCCL; ha explicat que després de valorar diferents opcions i visitar divereses instal·lacions, es va optar pel projecte de la Nova Tracjusa com el més adequat per les necessitats dels socis del GAP i les característiques del territori. Cal recordar que a començaments d’aquest mes de juny aquest projecte -que consisteix, bàsicament, en la substitució de la font de calor de la planta, ara amb gas natural, per un gas de síntesi obtingut a partir de la gasificació de Combustibles Derivats de Residus Sòlids Urbans (CDR), una vegada higienitzats i estabilitzats- va rebre, encara que de manera provisional, la resolució favorable de l’autorització ambiental. “L’actual sistema de funcionament de Tracjusa, que com a molt té una vida útil fins a 2026, tot i que és vàlid i compleix amb la seva funció, no ens permet realitzar inversions a llarg termini. El marc legal és molt inestable; per això cal desenvolupar alternatives com la Nova Tracjusa, que ens donarà molta més autonomia i independència econòmica per millorar d’una manera exponencial els sistemes de tractament de les dejeccions ramaderes, no tan sols per convertir-les en adobs orgànics de qualitat, també per implementar altres millores com tractar els purins de manera que a l’aplicar-los als camps de conreu no facin pudor. Sens dubte, el projecte de Nova Tracjusa millora en tots els aspectes a l’actual”.

Per altra banda, el president del GAP SCCL ha destacat que la Nova Tracjusa presenta, respecte a l’actual model, grans avantatges especialment pel que fa a l’impacte mediambiental, tal i com va quedar palès a l’Estudi que va realitzar el Doctor Ramon Folch. A més, gràcies a la utilització dels RSU com a combustible per la generació de calor per assecar els purins, evitarem, tal i com ho determina la normativa de la Unió Europea, que milers de tones d’aquests residus acabin als abocadors, realitzant així una significativa tasca de revalorització d’un producte que acabaria sota terra generant problemes de futur”. En primera instància, la previsió és que la procedència dels RSU arribi de la planta de Montoliu. “La Nova Tracjusa ens permetrà un millor aprofitament energètic i una major independència econòmica. Un fet determinant, ja que els ingressos generats per la planta es podran reinvertir en la millora dels processos del tractament dels purins i en altres projectes de caràcter social, cultural, esportiu, etc. vinculats directament amb el territori ”.

Tal i com ho van decidir el passat 26 de juny els socis del GAP SCCL en el decurs de la seva primera Assemblea General Ordinària, es continuarà amb la tramitació del projecte de la Nova Tracjusa, a l’espera de rebre la proposta definitiva d’autorització ambiental.

L’execució del projecte requereix d’una inversió aproximada de 7 milions d’euros, dels quals 3 anirien destinats al sistema de neteja dels fums generats de la combustió dels Residus Sòlids Urbans “Per nosaltres és bàsic que aquest projecte sigui totalment respectuós amb les persones i el medi ambient. Tots els estudis i resolucions així ho avalen. Val a dir que la planta no la gestionarà cap multinacional o una empresa sense arrels al territori. El GAP serà el responsable directe de la seva gestió; la nostra cooperativa està formada per persones, per famílies, treballadors que vivim al territori, com els nostres veïns, amics… De cap manera volem hipotecar el futur de ningú. El projecte de la Nova Tracjusa ens garanteix això; fins i tot, és un projecte molt més segur i amb menor impacte ambiental que l’actual”, ha manifestat Jordi Armengol, membre de la junta directiva del GAP i president de Tracjusa.

En el decurs d’aquesta trobada amb els mitjans de comunicació, Eduard Cau, ha destacat el compromís d’aquesta cooperativa amb les persones i el territori, destacant que actualment s’està col·laborant d’una manera directa amb un gran nombre d’entitats socials, culturals, esportives, associacions, etc. de les Garrigues. Així mateix, ha avançat la voluntat del GAP SCCL de crear properament una fundació que tindrà com a principal objectiu donar suport econòmic a projectes d’economia real de les Garrigues que generin recursos, treball i ajudin a fixar la població a la comarca.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dades d’interès

 

  • L’1 d’abril de 2019 Gestió Agroramadadera de Ponent (abans una associació) es va constituir formalment com a cooperativa
  • La cooperativa compta amb 140 socis
  • VAG i Tracjusa són propietat única del GAP SCCL
  • La vida útil de les plantes, d’acord a l’actual sistema de cogeneració d’energia, és fins a 2026 en el cas de Tracjusa i 2029 en el cas de VAG
  • Les plantes, a ple rendiment, produeixin al voltant de 9.000 tones d’adob orgànic de qualitat, resultant del procés d’assecatge dels excedents de purins
  • La producció anual de purins del conjunt de granges dels socis del GAP és de 450.000 m3
  • A ple rendiment, amb l’actual model, les plantes VAG i Tracjusa tenen una capacitat d’assecatge de purins d’uns 90.000 a 100.000 m3 a l’any
  • Cadascuna compta amb una mitja de 20 treballadors i treballadores, la major part, llocs de treball qualificats.
  • La producció anual de cada planta és d’uns 120.000.000 KW
  • Cada planta també produeix biogàs que serveix, en aquests moments, per la producció de més de 6.000.000 kW a l’any
  • La reobertura de la planta Tracjusa, després del seu tancament perla retallada a les primes de l’Estat, ha suposat una inversió superior a 1 milió d’euros a cada instal·lació
  • La creació de la Nova Tracjusa suposarà una inversió propera als 7 milions d’euros, 3 dels quals es destinaran als sistemes de seguretat i neteja dels fums generats de la combustió dels RSU

 

 

El projecte de la Nova TRACJUSA rep l’aprovació de la Generalitat

El GAP SCCL valora molt positivament la resolució emesa la setmana passada per part de l’OGAU de Lleida, que avala la viabilitat mediambiental del projecte de la nova TRACJUSA, que consisteix en la substitució de la font de calor d’una planta de tractament de purins. Actualment es realitza un assecatge amb gas natural i es proposa substituir el gas natural per un gas de síntesis obtingut a partir de la gasificació del residus sòlids urbans un cop higienitzats i estabilitzats. Aquest sistema permetria el funcionament de la planta sense la necessitat de les primes de l’Estat, un factor que ja va obligar al tancament de la mateixa al 2014.

 

 

Després de més de dos anys d’espera, la passada setmana l’OGAU de Lleida va aprovar la resolució provisional per la qual s’atorga l’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental d’una modificació substancial a l’empresa TRACJUSA, per una activitat de planta de tractament de purins i altres residus orgànics i gasificació de residus.

Tal i com va manifestar Eduard Cau, president de Gestió Agroramadera de Ponent SCCL “Aquesta és una gran notícia per als nostres socis i sòcies i el conjunt de la comarca. La nostra vocació és gestionar els excedents de purins i evitar al màxim el seu impacte ambiental. Aquesta resolució, encara provisional, ens permetria, si així ho decideixen els nostres associats, el funcionament de la planta mitjançant la gasificació del combustible derivat dels residus sòlids urbans (RSU). Aquest projecte té moltes avantatges, garanteix la correcta gestió de les dejeccions ramaderes a la comarca gràcies al funcionament de la instal·lació, valoritza un recurs que aniria a abocador en substitució d’un combustible fòssil, i millora la viabilitat del projecte al no dependre de les primes estatals que van provocar el tancament de totes les instal·lacions de tractament de purins de l’Estat Espanyol l’any 2014, incloses les plantes VAG i TRACJUSA.

Aquesta resolució per part de l’OGAU permetrà a TRACJUSA la gasificació de fins a 40.000 tones de combustible derivat de RSU, que produiran el gas necessari per garantir l’assecatge dels purins, substituint així la totalitat del gas natural utilitzat fins al moment. El combustible derivat de RSU que s’utilitza a la gasificació, es un producte estable i higienitzat que prové d’una instal·lació de tractament de RSU.

En aquesta mateixa resolució, l’OGAU va rebutjar dotar a TRACJUSA d’una planta de triatge de RSU, per les comarques del Pla d’Urgell i les Garrigues, inclosa al projecte inicial. Eduard Cau considera que “no perjudica en cap cas la viabilitat del projecte de la Nova TRACJUSA”.

Durant els propers dies, després de més de cinc anys tancada, TRACJUSA gràcies a la feina realitzada per l’equip tècnic i la inversió 1,5M€, tornarà a funcionar amb el sistema d’assecatge de gas natural, a l’espera de poder desenvolupar el nou projecte.

Actualment el GAP SCCL compta amb més de 100 associats, que representen una part important del teixit productiu de les Garrigues, una comarca fortament afectada per la continua davallada de població, degut en part a la manca de nous projectes empresarials que garanteixin la fixació de les persones al territori. Actualment el GAP SCCL i les plantes de tractament ofereixen més de quaranta llocs de treball de manera directa, i de manera indirecta a un gran nombre de petites i mitjanes empreses del territori.

 

 

 

Vistiplau provisional a la planta de purins de Juneda que cremaria residus com a combustible

El Departament de Territori autoritza de manera provisional l’empresa TRACJUSA, de Juneda, a instal·lar una planta de tractaments de purins que utilitzi com a combustible el gas generat a través de la crema de residus. Es tracta d’un projecte polèmic que va generar l’oposició d’una plataforma de veïns i ecologistes.

Dossier tècnic Ruralcat- Núm 98 “Bioseguretat en explotacions porcines”

La bioseguretat constitueix un dels pilars fonamentals per a la prevenció de l’entrada i difusió de malalties a les explotacions. Arran de les amenaces sanitàries que pateix aquest sector, entre les quals hi ha el risc d’entrada de la Pesta Porcina Africana, la febre aftosa o la malaltia d’Aujeszky, el Departament d’Agricultura ha intensificat els seus esforços per garantir un nivell òptim de bioseguretat a les explotacions de porcí catalanes. Una de les principals mesures és el Pla de bioseguretat en explotacions porcines, una eina que permet conèixer el nivell de protecció existent de les explotacions porcines de Catalunya, detectar els punts crítics i millorar en aquest àmbit.

Aquest Dossier Tècnic vol fer palesa la importància per al sector porcí de mantenir les nostres explotacions amb nivells elevats de bioseguretat i, en segon lloc, proporcionar eines per a la millora. Finalment, es vol donar conèixer les actuacions que està duent a terme el Departament, i també les novetats normatives en aquesta matèria.

El monogràfic explica els principis bàsics de bioseguretat a les explotacions porcines, la tanca perimetral com a mesura bàsica externa, la neteja i desinfecció (N&D) dels vehicles de transport de bestiar porcí i les principals actuacions de les administracions públiques en el foment de la bioseguretat a les explotacions porcines. Tanca el Dossier l’entrevista al veterinari i coordinador del Grup de Sanejament Porcí, Vicenç Enrique-Tarancon, que analitza la importància de la bioseguretat en les explotacions porcines i com aquestes exportacions s’han adaptat a les diferents normatives que en regulen l’aplicació.

El Dossier Tècnic és una publicació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, destinada a difondre en el sector agroalimentari els aspectes tècnics de màxima actualitat. Amb caràcter monogràfic, aborda els temes més destacats de la producció i transformació agràries a partir de les contribucions dels especialistes del propi Departament, l’IRTA, les universitats i el sector productiu. 

 

Descarregat aquí el dossier en format PDF

 

 

Unió de Pagesos aconsegueix que el Ministeri incorpori al Pla Renove 2019 tots els costos de reforma de les cisternes d’aplicació de purins

Unió de Pagesos celebra que el Ministeri d’Agricultura hagi incorporat, finalment, tots els costos de reforma de les cisternes per adaptar-les als nous requisits en l’aplicació de purins com a despeses subvencionables al Pla Renove 2019 de maquinària, tal com havia demanat reiteradament el sindicat.

Unió de Pagesos havia alertat des del 2017 que les noves obligacions en l’aplicació de purins, ja incorporades a la condicionalitat dels ajuts directes de la PAC, i que s’inclouran en el nou Decret de fertilització i dejeccions ramaderes, no només comportaran haver de comprar nous sistemes d’aplicació de purins menys contaminants (aplicació en mànegues o tubs penjants o a través d’injectors) sinó que també suposaran un procés de reforma de les cisternes per adaptar-les als nous sistemes d’aplicació, i per tant, implicaran uns nous costos d’homologació que s’estimen entre 700 i 1.200 euros per cisterna.

El sindicat ha traslladat, reiteradament, al Departament d’Agricultura, la necessitat de demanar al Ministeri que el Pla Renove 2019 inclogués com auxiliables tots els costos del procés d’homologació de la reforma de les cisternes per adaptar-les als nous sistemes d’aplicació, sobretot perquè les cisternes superiors a 15 m3 tindran l’obligació d’usar nous sistemes d’aplicació de purí, diferent del ventall o vano, a partir de l’1 de novembre de 2019, i la resta, a partir del 17 de febrer del 2021.

Unió de Pagesos continuarà vetllant per minimitzar l’impacte econòmic de les noves obligacions sobre la pagesia, ja que continua sense poder traslladar al preu dels productes agraris els majors costos que comporta produir sota les obligacions del sistema europeu de producció d’aliments, el més exigent en matèria de protecció del medi ambient, respecte pel benestar animal i protecció de la salut humana i dels treballadors.

Font d’informació i imatges: Unió de Pagesos

Un grup d’alumnes del Col·legi Episcopal de Lleida visiten les nostres instal·lacions

El passat dilluns 11 de febrer, en el marc del programa d’apropament del jovent al món de la pagesia, impulsat conjuntament per Unió de Pagesos, el GAP SCCL i la Diputació de Lleida, un grup d’alumnes del Col·legi Episcopal de Lleida van participar en una nova visita d’aquest interessant i necessari programa.

Seguint l’esquema d’altres visites; per començar, tots i totes les participants es van endinsar al territori garriguenc, al terme municipal dels Omellons, per visitar la finca Ecomiquelò, dedicada, entre altres aspectes, a la producció ecològica de porcs. En aquest espai, Eduard Cau, propietari de la finca i president del GAP els hi va explicar les característiques i particularitats d’aquesta granja; a més, van descobrir diferents qüestions vinculades amb l’activitat rural a les Garrigues i d’alguns dels elements que conformen el paisatge de les Garrigues vinculats amb la pagesia com les construccions de Pedra Seca.

Poc després, tot el grup es va desplaçar fins a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA a Juneda on van rebre informació detallada al respecte de com el GAP SCCL realitza la gestió dels excedents de purins de les granges del seus socis. Els alumnes també van tenir l’oportunitat de visitar tota la planta i conèixer de primera ma, com es realitza el procès de transformació del purí en abonament orgànic i l’important paper que juguen les plantes per una correcta gestió dels purins i la sostenibilitat del territori.

Per tancar la jornada, tot el grup va visitar l’obrador Masia Tero a les Borges Blanques on Teofil Camí, propietari de l’empresa i membre de la junta del GAP, els hi va explicar diferents aspectes d’interès vinculats amb el procés de d’elaboració i transformació de la carn de porc en aliments per al consum humà. Així mateix, van conèixer el nom, usos i caràcterístiques organolèptiques de les diferents parts del porc o com el sabor de la seva carn pot variar d’una manera substancial en funció de l’alimentació que hagi rebut l’animal en el decurs de la seva vida. Per acabar, totes i tos les participants en aquesta nova trobada es van desplaçar fins a les instal·lacions de La Manreana per gaudir d’un àpat de germanor on el porc va tenir especial protagonisme.

 

 

 

 

 

Els socis del GAP formalitzen davant notari la seva constitució com SCCL

Ahir a la tarda, els socis del GAP van formalitzar la transformació de GAP Associació en GAP Societat Cooperativa Catalana Limitada, en un acte dut a terme al Complex Cultural de Juneda davant la notària de les Borges Blanques, Maria Simón Blanco.

En aquest acte, celebrat a Juneda, van participar més de 70 socis del GAP, encapçalats per Eduard Cau, president del consell rector de la nova cooperativa. A més de la signatura de l’acta de constitució, els assistents van aprovar i signar els estatuts de la nova cooperativa i es van anomenar els diferents integrants del consell rector. La notària Maria Simon Blanco, de les Borges Blanques, va donar fe d’aquesta constitució. Cal recordar que el passat 9 de gener, els socis del GAP Associació van decidir, per majoria absoluta, en el decurs d’una assemblea extraordinària celebrada a tal efecte, la seva transformació en cooperativa.

GAP SCCL, continuarà amb els mateixos objectius que GAP Associació, però amb una figura jurídica més adequada per gestionar els drets, les obligacions i els interessos del conjunt dels socis. En aquest sentit, cal tenir present que el GAP, com a propietari, és el responsable de l’explotació de les plantes de tractament de purins de VAG i TRACJUSA.

L’objectiu principal de la nova cooperativa és garantir una correcta gestió de les dejeccions ramaderes i donar serveis de gestió i assessorament als socis cooperatius en relació a l´activitat agrícola i ramadera, minimitzant l’impacte de la seva activitat al territori i potenciant la convivència del sector ramader amb el conjunt de la societat.

La decisió de transformar GAP en SCCL respon a la voluntat dels seus membres de garantir la representativitat dels cooperativistes en la presa de decisions, així com mantenir el vincle del sector ramader amb la resta de la societat millorant la gestió de les explotacions i donant a conèixer a la societat la importància del sector a la nostra comarca.

Per altra banda, la constitució en cooperativa facilitarà als responsables del GAP la continuació, amb una major eficiència, del seu programa de Responsabilitat Social Corporativa a l’hora d’impulsar i donar suport a diferents iniciatives socials que es porten a terme a la comarca. En aquest sentit, el següent pas previst serà la creació d’una fundació vinculada a la Cooperativa, per tal de promoure l’activitat empresarial i econòmica de la comarca de Les Garrigues, afectada per un envelliment progressiu de la seva població i amb una acusada manca de projectes empresarials.