Les Atenea’s West aconsegueixen el seu repte solidari a la Trailwalker Girona

La nostra més sincera enhorabona a totes les integrants de l’equip Atenea’s west per participar en aquesta cursa i aconseguir aquest significatiu i solidari reconeixement. Hem GAP SCCL ens sentim molt orgullosos i afortunats d’haver aportat el nostre petit granet de sorra al vostre projecte.

Les Atenea’s West, l’equip de 6 dones de Juneda que amb altres equips mixtes i masculins de Lleida van  participar el passat cap de setmana en la Trailwalker Girona 2019, a la marxa solidària de 100 km a peu entre Olot i Sant Feliu de Guíxols, van obtenir el reconeixement d’Intermón Oxfam per haver estat l’equip que ha aconseguit més donatius a favor dels seus projectes perquè les persones més vulnerables d’arreu del món tinguin dret a l’aigua.

Les integrants de l’equip agraeixin un cop més les donacions de les institucions, empreses, comerços i particulars que han cregut com elles en aquest projecte; entre altres Gestió Agroramadera de Ponents SCCL

Amb un total de 3.896 € recaptats, aquest equip íntegrament femení va aconseguir, a més a més d’aquest objectiu solidari, el repte esportiu d’acabar juntes els 100 km en menys de 24 h. Enhorabona!!!

 

 

 

Les noves primes obliguen a tornar diners a dos plantes de purins i la resta segueix en l’aire

L’Estat fixa una nova retribució que no exclou cap de les quatre plantes de Lleida. Els propietaris quant hauran de retornar i si és viable reobrir les clausurades

 

 

 

 

Diari Segre, martes 27 de novembre

Presentació a Lleida del programa Life Agri-close

 
Teresa Jordà, consellera del DARP, va presentar ahir a Lleida el programa Life Agri-close que té per objectiu potenciar la fertilització amb fems i purins d’explotacions ramaderes a través d’un projecte europeu.

 

Podreu seguir la notícia  emesa per Lleida TV als seus informatius, minuts 5.40 al 08.35 A continuació d’aquesta notícia, més informació del sector agrari relacionada amb la Jornada sobre la transformació de la indústria agroalimentària, celebrada també a Lleida amb la Política Agrària Comuna (PAC) com un dels principals temes a debat.

El govern espanyol continua sense pagar les primes a Tracjusa

La planta de tractament de purins Tracjusa continua tancada després que el govern espanyol no pagui les primes. Gestió Agroramadera de Ponent, propietària de la planta, no descarta denunciar el Ministeri durant la pròxima setmana després que el 22 d’octubre s’acabés el termini que el Tribunal Suprem havia donat al govern espanyol per pagar les primes a les plantes de tractament de purins.

El govern espanyol continua sense pagar les primes a la planta de tractament de purins Tracjusa i des de Gestió Agroramadera de Ponent, propietària de la planta, s’està estudiant denunciar al ministeri durant la pròxima setmana. El Tribunal Suprem ja va donar una pròrroga al juny al govern espanyol que va expirar, però, el passat 22 d’octubre.

Des del GAP esperaven que el canvi d’executiu suposes un gir en la política de gestió d’aquestes plantes que sembla però,  no ha arribat.

Paral·lelament, el projecte de la Nova Tracjusa que va iniciar el GAP, i que serviria per continuar tractant purins però sense dependre de les primes de l’estat espanyol, ja que s’usarien residus com a combustible en lloc de gas natural,  continua paralitzat tot i que des de l’associació asseguren que s’han presentat tots els documents necessaris i que s’hauria d’haver aprovat el projecte a finals d’estiu.

Positiva trobada del GAP amb Quim Torra, President de la Generalitat

El passat dissabte 1 de setembre, una representació del GAP, encapçalada per Eduard Cau, va mantenir una breu, però positiva trobada, amb el President de la Generalitat de Catalunya a Juneda, coincidint amb la inauguració de la Plaça 1 d’Octubre de Juneda

Coincidint amb la visita del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya a Juneda, per presidir l’acte d’inauguració de la Plaça 1 d’Octubre de Juneda, una representació de Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) integrada per Eduard Cau, el seu President, Jordi Armengol, membre de la Junta Directiva i Mònica Jiménez, Gerent de l’associació, va mantenir una breu trobada amb el President de la Generalitat, on li van fer coneixedor de les diferents iniciatives dutes a terme pel GAP i les principals preocupacions i necessitats del conjunt dels seus associats.

En el decurs d’aquesta reunió, la representació del GAP va explicar al President de la Generalitat el treball dut a terme i les funcions de l’associació i la seva importància estratègica pel desenvolupament soci econòmic de les Garrigues; una comarca que, com va constatar l’alcalde de la localitat, el senyor Antoni Villas, té una gran dificultat per consolidar nous projectes; un fet que confirma encara més la necessitat de donar un suport decidit i constant a l’agricultura i ramaderia de la zona, un dels principals motors econòmics de la comarca.

Així mateix, Eduard Cau, va traslladar al senyor Quim Torra la inquietud dels ramaders per resoldre un dels principals problemes del sector ramader actual, la compatibilitat del sector ramader amb la societat i el medi ambient. En aquest sentit, la representació del GAP va destacar el paper clau que s’està duent a terme des de la planta de tractament de purins VAG situada a Juneda –amb prop de 100.000 m3 tractats durant el darrer any de funcionament- i la necessitat de posar en marxa, amb la major brevetat possible la planta de TRACJUSA, també situada al terme municipal de Juneda. En relació amb aquesta planta, Eduard Cau va lliurar al president una còpia del Dictamen Ambiental Territorial i Energètic elaborat per Ramon Folch, un dels principals experts en enginyeria d’eficiència energètica a Catalunya, en el que es constata la viabilitat i sostenibilitat mediambiental d’aquest nou projecte.

Gestio Agroramadera de Ponent, ramaders compromoses amb el territori

100.000 m3 de purins tractats i 19 nous llocs de treball balanç de l’any de reobertura de la planta de purins VAG

VAG ha tornat a l’activitat amb uns resultats francament positius, tant pel que fa al tractament de purins, com per la seva aportació a la dinamització econòmica de la comarca. Al juliol de 2017 es va iniciar la posta en marxa de VAG, després que una sentència de TSJ obligués al Govern de l’Estat a fer marxa enrere en la seva retallada a les primes, que va obligar a tancar les plantes de tractament de dejeccions ramaderes de Juneda, actualment propietat del GAP

Després de que al febrer de 2014 la planta de tractament de purins VAG, situada al terme municipal de Juneda, es veiés obligada a tancar la seva activitat, degut a la retallada de les primes concedides pel Ministeri, el passat mes octubre de 2017 va tornar a estar a estar ple rendiment, tot i que va ser necessari més de tres mesos de treballs i la inversió d’1 milió d’euros.

El balanç d’aquest any de funcionament de VAG ha estat francament positiu, amb més de 100.000m3 de dejeccions ramaderes tractades, d’un total de 400.000m3 de dejeccions produïdes pels socis del GAP, associació de ramaders propietaris de VAG. Gràcies a la gestió de la planta el purí s’ha transformat en adob orgànics que s’ha aplicat fora de la comarca de Les Garrigues. El purí gestionat durant aquest any i transformat en adob hagués necessitat 2.500 hectàrees de cultiu si s’hagués hagut d’aplicar al camp com a purí. Aquesta quantitat de purins tractat, uns 300 m3 diaris, implica el transport de 4.000 cisternes de purí de 25m3, el que representa una mitjana de 13-14 cisternes de purí al dia.

Un dels impactes més importants de la reobertura de la planta, a més d’evitar l’aplicació directa dels purins, té a veure amb la capacitat de dinamització socioeconòmica generada pel funcionament de la VAG per al conjunt de la comarca, una zona amb un marcat dèficit d’activitat empresarial.

Gràcies al funcionament de VAG s’ha donat feina directa a 19 persones, la gran majoria treballs qualificats, operaris amb formació professional d’electricitat o mecànica. A més, i d’acord amb la filosofia del GAP, de revertir en la major mesura possible els seus actius al territori, el funcionament de la planta ha generat una activitat econòmica directa per a un gran nombre d’empreses i professionals de la comarca i zones properes.

El futur de VAG, que d’acord amb l’actual normativa pot funcionar fins l’any 2029, passa per les decisions que pugui prendre l’Estat Espanyol pel que fa a les primes que concedeix a les plantes de tractament de purins. En aquest sentit, cal destacar que en la darrera proposta presentada per l’Estat Espanyol, es proposava una significativa retallada sobre les primes fixades pel jutge que, sense arribar al punt de 2014, posaven en cert risc la viabilitat de la planta. L’ADAP, organització que aglutina al conjunt de propietaris de plantes de tractament de purins de l’Estat Espanyol, va presentar les oportunes al·legacions a la proposta de l’Estat, que té fins al 22 d’octubre per decidir quina prima estableix finalment.

Per altra banda, el GAP té prevista la reobertura de la planta de TRACJUSA en el decurs d’aquest any, continuant amb l’actual sistema de cogeneració d’energia amb el que va treballar fins que va tancar al febrer del 2014. Tot i que, en primera instància es reobrirà com una planta de cogeneració, el responsables del GAP i gestors d’aquesta planta continuen treballant per poder desenvolupar el projecte de Nova TRACJUSA que substitueix la font de calor actual per la gasificació de Combustible Derivat de Residus (CDR). Entre altres avantatges, a més de reduir l’impacte ambiental de la planta sobre el territori, aquest nou projecte donaria una major autonomia de gestió a la planta i garantiria amb major seguretat la seva viabilitat i continuïtat, al no dependre del Regim Especial , i de l’arbitrarietat de les decisions de l’Estat Espanyol

Les dos plantes de purins tancades ajornen la reobertura al no tenir primes fins a la tardor

Els amos de la d’Alcarràs i la de Tracjusa, a Juneda, esperaven obrir-les aquest estiu || El TS dóna més temps al nou Govern per complir les sentències que obliguen a restablir aquestes retribucions

Raul Ramírez – Diari Segre, Lleida 3 d’agost

Les dos plantes d’assecatge de purins tancades a Lleida ajornaran la reobertura fins a la pròxima tardor, després de mesos de preparatius per posar en marxa aquest estiu tant la d’Alcarràs com la de Tracjusa, a Juneda. Aquest fet es deu que el Tribunal Suprem (TS) ha donat més temps al nou Govern socialista per complir les sentències que, des de fa dos anys, obliguen a restablir les primes a aquestes instal·lacions per generar electricitat després de la retallada que va obligar a clausurar-les el 2014. El ministeri de Transició Ecològica té fins al 22 d’octubre per fixar les noves primes, si bé el sector confia que ho faci al setembre.

 

El ministeri de Transició Ecològica té fins al 22 d’octubre per complir les sentències del Suprem

La interlocutòria del Suprem del passat 10 de juliol requereix al ministeri “que mostri la major celeritat” i assenyala que, abans del 22 d’octubre, l’ordre ministerial s’haurà de sotmetre a l’aprovació de la comissió delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, el pas previ per a la publicació i entrada en vigor. En cas contrari, el Govern “haurà de designar la persona responsable de l’incompliment i adverteix que aquesta rebrà “una multa coercitiva de mil euros que podrà ser reiterada fins a la completa execució de la interlocutòria judicial”. No és la primera vegada que el Suprem amenaça amb sancions membres del Govern per incomplir sentències sobre plantes de purins. Ho va fer el 2017, quan va llançar un ultimàtum al llavors ministre d’Energia del Govern del PP, Álvaro Nadal

 

Propietaris de plantes i el sector del tractament de purins esperen les noves primes per al setembre

L’ordre per restablir les primes per fer-ho es va publicar pocs dies després, si bé va limitar les retribucions a les plantes de fins a 15 anys d’antiguitat. Això va permetre reobrir la de Miralcamp i la de Vag, a Juneda, però va deixar fora les d’Alcarràs i Tracjusa. El TS va considerar que aquesta limitació “convertia en paper mullat” les seues sentències i va obligar a estendre les retribucions fins als 25 anys. Un altre any de retard després, va tornar a amenaçar amb multes a l’Executiu del PP poc abans de la moció de censura

 

Tisorada i tancaments

La retallada en les primes que les plantes d’assecatge de purins reben per generar electricitat mitjançant cogeneració es va aplicar el 2014 i va obligar a tancar les quatre de Lleida i 35 més a tot Espanya. La retribució va quedar per sota dels costos i es va aplicar retroactivament, així que es va exigir a cada planta a tornar més de tres milions.

Sentències i reformes

El Suprem va obligar l’any 2016 a restablir les primes i el Govern del PP ho va fer el 2017, sota amenaça de multes, però va excloure les plantes de més de quinze anys. El TS va exigir estendre-les fins als 25 anys i va tornar a amenaçar amb sancions. El nou marc de retribucions estava en tramitació quan la moció de censura va expulsar els populars del Govern.

Les noves primes

El sector considera que, d’acord amb l’últim projecte d’ordre ministerial, les noves primes permetran reobrir les plantes tancades. Tanmateix, va rebre al·legacions de l’associació del sector ADAP al considerar que infravalora el preu del gas utilitzat per assecar purins. És una cosa que també critica un informe de la CNMC. ADAP instarà el nou Executiu a repararaquesta qüestió.

Unió de Pagesos defensa que el sector ha de mantenir els nivells de qualitat sanitària del bestiar porcí per assegurar els bons rendiments de les granges catalanes

Unió de Pagesos estima que el primer semestre del 2018 les granges de porc aconseguiran un marge positiu, malgrat el preu de venda a llotja és inferior, amb uns 16 cèntims menys per quilo de mitjana que al del 2017, de fet, el preu del porc a l’inici de la temporada estiuenca és el més baix de la dècada. Amb tot, els rendiments oferiran un balanç positiu perquè el preu de cost serà similar al de l’any passat. La mitjana del preu de Mercolleida durant el primer semestre ha estat de 1,12€/kg carn, i el cost de producció s’estima 1,03 €/kg, amb això el marge que obtindria el productor seria de quatre cèntims.

El darrers anys hi ha una millora constant de la competitivitat de les granges catalanes porcines fins a assolir un bon rendiment (balanç cost i resultat). Segons les dades de SIP Consultors, l’índex de conversió (quilos de pinso per aconseguir un kg de carn) ha millorat en els darrers 5 anys, passant de 2,83 a 2,67 en cicle tancat, així com el nombre de garrins per truja que ha passat de 24,6 fins a 27 en el mateix període.

Per a Unió de Pagesos, l’aposta del sector ha de ser la de mantenir els nivells de qualitat sanitària del bestiar porcí per assegurar els bons rendiments de les granges catalanes. Aquesta qualitat s’ha aconseguit mitjançant el benestar animal i el bon maneig a les granges, cosa que redueix l’ús dels antimicrobians, un camí a seguir.

En la línia d’assegurar la qualitat sanitària, caldria un equilibri entre les granges de mares i d’engreix. En els últims anys s’havia aconseguit aquest equilibri i no era necessari importar garrins de fora de l’Estat espanyol, però aquesta situació està canviant i durant el primer semestre s’observa un fort increment d’importacions, amb el risc sanitari que comporta el moviment d’animals.

Unió de Pagesos reclama reforçar els protocols de moviments bestiar entre estats membres i de fora de la Unió Europea. En aquests sentit, valora positivament la prohibició europea de moure porcs senglars entre estats membres.

Un cop garantida la bona qualitat sanitària, el sector porcí català podrà mantenir el nivell d’exportació i millorar el consum intern. Segons les dades de l’Observatori del porcí, l’exportació estatal de carn augmenta un 155% des del 2005 al 2016, aconseguint ser el tercer país amb una exportació més alta. Catalunya exporta el 60% de la producció que es fa Espanya. En canvi, el consum de carn de porc, només a Catalunya, ha baixat, va passar de poc més de 12 quilos per persona a l’any, el 2006, a poc més de 10 quilos per persona, el 2017.

En un altre ordre de coses, Unió de Pagesos demana celeritat en la publicació del nou decret de fertilització i dejeccions consensuat amb el sector per millorar-ne la gestió i posar fi a la inseguretat jurídica dels ramaders. D’altra banda, no està d’acord amb l’aplicació dels criteris de juny de 2016 de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en la tramitació ambiental d’establiments ramaders de l’Annex I i que, a partir del 15 d’agost de 2018, aplicarà també als expedients de granges d’annex II i III. D’acord amb aquests criteris, l’ACA informa desfavorablement als nous expedients d’activitats ramaderes que suposin un increment en la càrrega de nitrogen aplicada en municipis compresos en zones vulnerables, sense tenir en compte els supòsits en què es permet l’ampliació o les granges noves a la normativa vigent (Decret 136/2009).

Apropem la ramaderia i l’agricultura al jovent

En el marc del programa impulsat de manera conjunta per Unió de Pagesos de Lleida i el GAP, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, per tal de donar a conèixer i apropar el món rural, la funció de la pagesia, el procés productiu dels aliments que arriben a les nostres taules al jovent… el passat divendres 22 de juny van realitzar una nova visita de familiarització amb aquesta entorn rural amb els alumnes de l’Institut de Seròs.

El passat divendres, vam rebre a la planta TRACJUSA la visita d’un grup d’alumnes de 4r d’ESO de l’Institut de lleidatà de Seròs. En el decurs de la seva visita els hi vam fer cinc cèntims sobre el GAP (Gestió Agroramadera de Ponent) i el treball que duen a terme des de la planta VAG, en aquests moments i TRACJUSA, esperem en un futur pròxim, per minimitzar l’impacte per al medi derivat de la producció de dejeccions ramaderes a les granges del nostres associats. Així mateix, en aquesta visita els hi van fer una senzilla explicació sobre els diferents aspectes vinculats amb la gestió general dels purins i la seva aplicació a la base territorial, a més d’explicar-los el funcionament bàsic i utilitat d’una planta de tractament de dejeccions ramaderes.

Per acabar la visita, els professors, alumnes van gaudir d’un petit àpat de germanor amb la carn de porc com a principal protagonista. De manera prèvia al seu pas per la planta TRACJUSA els alumnes van visitar la Finca Ecomiqueló, on van descobrir diferents aspectes vinculats amb la biodiversitat de l’entorn i la vida de pagès i l’aprofitament del territori desenvolupat des de fa segles pels habitants de les Terres Garriguenques, amb especial incidència sobre les construccions realitzades a base de pedra seca com ara els aljubs, les cabanes de volta, els marges i espones, etc. En aquest moment de la visita també van descobrir les característiques d’una explotació dedicada a la cria de porcs ecològics amb una alimentació totalment ecològica i cultivada en finques pròpies o vinculades, sense cap tipus d’additiu i certificades pel CCPAE català (La granja Ecomiqueló té una capacitat de 400 truges i les seves crie. Les condicions de cria i engreix estan especialment dissenyades per afavorir el benestar animal. Els porc es crien sobre un jac de palla i es mantenen fins a arribar a 120 kg de pes. A partir d’aquí es transporten a l’escorxador certificat, Masia Tero, a pocs quilòmetres de la granja, afavorint la sostenibilitat de tot el cicle).

Aquesta visita “pilot” –es van realitzar un parell de visites similars amb anterioritat- formen part d’un pla impulsat per part de la delegació d’Unió de Pagesos de Lleida, Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, que té com a principal objectiu donar a conèixer i sensibilitzar al jovent en particular i a la societat en general sobre la importància i necessitat de l’activitat agrícola i ramadera. Una iniciativa que es deriva del progressiu allunyament i desconeixement per part de la societat en general de la realitat del món rural, un fet altament perniciós per al bon desenvolupament, futur de l’activitat agroramadera i un correcte us compartit del medi rural i natural.

Aquesta visita s’estructura, generalment amb una primera fase de coneixement de l’entorn natural garriguenc a la Finca Ecomiqueló, amb una gran quantitat de construccions de pedra seca i que alterna el cultiu de diferents conreus típics de la zona amb els boscos garriguencs. Aquesta petita immersió al medi dona pas a la visita de la granja de producció ecològica de porcs. Posteriorment, una vegada hem vist la procedència de l’alimentació dels animals i els porcs en creixement, es fa una visita a les plantes de tractament de purins per tal de conèixer com es pot realitzar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes i el reaprofitament dels purins, convertits en abonament orgànics.  La visita finalitza amb una visita a l’empresa Masia Tero, un escorxador amb sala d’especejament i elaboració de productes derivats del porc, en aquesta cas porcs ecològics, porc ibèric català i Duroc tots de producció pròpia o a través de col·laboradors com Ecomiqueló.

 

El GAP valora positivament la sentència del Suprem a favor d’ampliar la concessió de primes a les plantes de purins a 25 anys

La junta directiva del GAP (Gestió Agroramadera de Ponent), propietària de les plantes de tractament de purins VAG i TRACJUSA, totes dues a Juneda, valora, des de la prudència, positivament la interlocutòria del Tribunal Suprem del passat 8 de novembre que declara nul·la la decisió del Ministeri d’Energia de juny de 2017 de limitar el pagament de primes per generar energia a les plantes de fins a quinze anys d’antiguitat.

Els responsables del GAP, la major associació de ramaders de les Garrigues, en la reunió de la junta de govern celebrada ahir dijous, van manifestar la seva satisfacció per aquesta sentència del Tribunal Suprem que, en funció de com actuï finalment el Govern de l’Estat, permetrà ampliar la vida útil de la planta de purins de VAG fins a 2029 –sense aquesta interlocutòria hauria de tancar en 2019- i dona la possibilitat de reobrir la planta de TRACJUSA, fins al 2026, sense la necessitat de realitzar una modificació sobre l’actual sistema de cogeneració d’energia.

Val a dir que en 2016 el Tribunal Suprem ja va dictar una sentència que dictaminava que la retallada aplicada pel Govern de l’Estat a la concessió de primes per la producció d’energia a les plantes de purins en 2014 incomplia amb la llei del sector energètic, obligant-lo a revertir la situació. Malgrat aquesta sentència, el Ministeri d’Energia va tardar més d’un any en revisar a l’alça les retribucions; a més a més, quan es va publicar l’ordre ministerial amb les noves retribucions incloïa una disposició que reduïa de 25 a 15 anys el període en que aquestes plantes podien rebre les primes, sense les quals són inviables econòmicament, un fet que va provocar el seu tancament en 2014. Per aquesta raó, es valora positivament la decisió del Suprem; però amb suma prudència fins no veure com actuarà el Govern espanyol davant d’aquesta sentència de l’Alt Tribunal.

En aquest sentit, Eduard Cau, president del GAP va manifestar que “som moderadament optimistes davant d’aquesta sentència del Suprem que obliga a l’Estat a complir amb la normativa que estableix que les primes a les plantes de tractaments de purins per la producció d’energia s’han d’atorgar fins als 25 anys de vida, sense aquests ajuts les plantes, tal i com funcionen ara, no serien viables. Tot i amb això, caldrà veure com actuarà el Govern. Ja van tardar un any en aplicar l’anterior resolució del Suprem i van modificar la normativa per limitar les primes a 15 anys”.

Per altra banda, aquesta decisió del Suprem obre la possibilitat de reobrir la planta de TRACJUSA sense aplicar cap modificació sobre l’actual model de cogeneració d’energia. En relació amb aquest nou escenari el president del GAP va manifestar que “la decisió final sobre el futur de TRACJUSA es decidirà una vegada s’hagi publicat la nova ordre ministerial en aplicació de la sentència del Suprem i en funció del que diguin finalment el conjunt dels socis del GAP. No obstant això, sembla evident que no tindria massa sentit canviar al projecte de la nova TRACJUSA, que requereix d’una inversió de 6 milions d’euros, si la planta pot continuar rebent aquestes primes que asseguren la seva viabilitat econòmica amb l’actual sistema de cogeneració d’energia; tot i que segons va quedar demostrat al Dictamen Ambiental realitzat pel Doctor Ramon Folch la NOVA TRACJUSA tindria un impacte ambiental per al territori menor que l’actual. Sigui com sigui, creiem absolutament necessari que aquestes plantes funcionin a ple rendiment ja que la nostra voluntat és gestionar d’una manera correcta i respectuosa amb el medi ambient i el territori els purins, evitant al màxim els problemes derivats de la seva gestió, i una de les millors opcions és mitjançant aquestes plantes”.